10è aniversari: El Grup de Recerca de Bellesguard

Per: Equip de Bellesguard

Reunió del Grup de Recerca Bellesguard celebrant l’obertura de portes al públic el setembre de 2013

La Torre Bellesguard està compromesa amb el coneixement, la recerca i el rigor. Aquest ha estat i segueix sent un dels seus principals valors. 

Anys abans de l’obertura de portes del que enguany celebrem el seu 10è aniversari, es va crear el Grup de Recerca Bellesguard. Un equip d’experts de diferents universitats i disciplines, que van emprendre l’estudi d’una de les obres més complexes i desconegudes d’Antoni Gaudí, la Torre Bellesguard.

Bellesguard no només era desconeguda, sinó que no havia estat estudiada, amb alguna honorable excepció com la investigació de Carles Rius (1) i la posterior de Josep Maria Valls Comaposada (2).

El Grup de Recerca Bellesguard va sumar aquestes aportacions a les línies de recerca que tenia engegades, afegint noves disciplines i nous investigadors, fent créixer un grup multidisciplinar que aviat va acumular gran quantitat de coneixement nou, la majoria del qual es manté inèdit, i es desvetllarà el 2026, any del centenari de la mort d’Antoni Gaudí.

Diferents moments i investigadors del Grup de Recerca Bellesguard, al llarg dels últims quinze anys

Pel 10è aniversari hem desvetllat un descobriment recent i de gran rellevància: el magistral ús de la gnomònica a Bellesguard i tota la simbologia que conté. Un petit tastet de tot el que la Torre Bellesguard i el seu estudi aportarà al que es creu saber d’Antoni Gaudí. 

La gnomònica a Torre Bellesguard 

La gnomònica, del grec gnòmon “saber, conèixer”, és la ciència que estudia la trajectòria del Sol i el seu ús per crear projeccions específiques sobre superfícies. És una disciplina que beu de l’astronomia i les matemàtiques, i que s’ha usat des de l’antiguitat com a mesura de temps, en la cartografia i per la construcció de rellotges solars (3).

La gnomònica s’ha usat en enginyeria, en arquitectura i a l’art, influint a pensadors, arquitectes i artistes de tots els temps, molt especialment al Renaixement. Està present en gran quantitat d’obres cabdals de la humanitat, com les piràmides d’Egipte o el panteó romà. 

A principis del segle XX es va produir un desenvolupament important de la gnomònica gràcies a un grup d’acadèmics alemanys que van aplicar la gnomònica clàssica a la geometria analítica.

Que Gaudí era coneixedor de la gnomònica i l’emprava a les seves obres sembla fora de discussió, de fet es conserva un exercici de l’assignatura de gnomònica al seu dietari, però fins fa ben poc, era un camp d’estudi inexplorat.

L’aplicació més generalitzada d’aquesta ciència a l’arquitectura és pràctica i funcional. Conèixer la trajectòria del Sol en un terreny permet l’orientació més òptima de l’edifici a construir. Permet saber com es comportarà la llum, i les zones que seran més càlides o més fredes.

No obstant, l’ús simbòlic de la gnomònica s’havia reservat a edificis sagrats o de culte, com esglésies o catedrals. 

El Grup de Recerca Bellesguard ha trobat les evidències de l’ús de la gnomònica en la construcció de Bellesguard, en la seva dimensió pràctica i funcional, artística i ornamental, però molt especialment, en la seva dimensió simbòlica, amb múltiples significats i lectures.

El descobriment va ser gràcies a Carles Salillas, gestor de Bellesguard, qui durant un any va estar observant que l’estel del vitrall (4) de la façana principal projectava un joc de llums i ombres que, depenent de l’estació de l’any i l’hora del dia, encaixava amb l’òcul situat en una de les columnes. 

Galdric Santana, director del Grup de Recerca Bellesguard va realitzar un estudi en profunditat aplicant la gnomònica per desxifrar el seu significat. Aquesta recerca permet afirmar que el moment àlgid i de màxima nitidesa de la projecció de l’estel es dona el dia de Nadal, entre les quatre i les cinc de la tarda.

I encara es produeix un segon efecte, i és quan la projecció de l’estel queda encaixada amb l’òcul, projectant un cercle perfecte a la paret posterior. Aquest efecte es dona en dos moments de l’any, a finals d’octubre i a mitjans de febrer, i encara no s’ha pogut desxifrar-ne el significat. La recerca continua oberta, explorant també, no només la trajectòria del sol, sinó també de la lluna i de Venus.

Aquest magistral, sorprenent i desconegut ús de la gnomònica per part d’Antoni Gaudí a Bellesguard, i tota la seva lectura simbòlica, ha estat el tema de la xarrada de Galdric Santana en les jornades de celebració del 10è aniversari.

Notes

(1) Carles Rius Santamaria, Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (2006) (Excel·lent cum laude), és l’autor d’una tesi doctoral que relaciona l’obra d’Antoni Gaudí amb el pensament del filòsof alemany F.W.J. Schelling. Carles Rius és també autor del llibre “Gaudí i la Quinta Potència” centrat en l’estudi de la Torre Bellesguard i els vincles existents amb l’obra del pintor Alemany Peter Lenz (enmarcat en la doctrina de les potències d’Schelling). Una aproximació des del simbolisme i la filosofía a Bellesguard.

(2) Josep Maria Vall i Comaposada és autor del llibre “Bellesguard: de la residència de Martí l’Humà a la torre de Gaudí”. Un estudi des d’una perspectiva histórica de Bellesguard, tant de l’edifici primegeni del castell de Martí I fins al Bellesguard d’Antoni Gaudí. 

(3)Per saber més sobre l’aplicació de la gnomònica als rellotges de sol, recomanem consultar la següent web: 

SCG, Societat Catalana de Gnomònica, que inclou un fascinant inventari de rellotges de sol als Països Catalans: https://www.gnomonica.cat/

(4) El vitrall de la façana principal representa un estel de vuit puntes, un símbol de gran complexitat cultural, present en diferents societats i èpoques. En relació amb l’ús que li dona Gaudí a Torre Bellesguard, hem publicat els següents articles: 

“Sabies què?: L’Estel dels Reis Mags”

https://bellesguardgaudi.com/ca/sabies-que-lestel-dels-reis-mags/

“Sabies què?: La Immaculada a Bellesguard”

https://bellesguardgaudi.com/ca/sabies-que-la-immaculada-a-bellesguard/

Sabies què?: L’estel de Venus i un amor secret…

https://bellesguardgaudi.com/ca/sabies-que-lestel-de-venus-i-un-amor-secret/