Saps què? La basílica dels Sants Just i Pastor

Per: Ferran Garcés

La Veu de Catalunya era el diari favorit de Gaudí. Amb el significatiu títol de “Gaudí home de desordre” (1), un article publicat el 15 de juny de 1926, és a dir quatre dies després del funeral de l’arquitecte, aquest diari es feia ressò de la detenció que l’arquitecte havia patit dos anys abans per voler assistir a una missa en record als caiguts durant el setge de la ciutat comtal a 1714. L’església on s’havia de celebrar aquesta missa és la protagonista del nostre article d’avui: basílica de la basílica dels Sants Just i Pastor.

Aquesta església està especialment vinculada al passat de Torre Bellesguard perquè en la seva biblioteca s’amaga l’anomenat “Fons Gualbes“, un arxiu de documents amb la història de la finca des de Martí I l’Humà, el rei que va construir l’antic palau de Bellesguard. Sants Just i Pastor també fou la propietària dels terrenys amb les ruïnes d’aquest palau abans que Gaudí comencés a construir l’actual Torre Bellesguard. La relació entre ambdós edificis es conseqüència del sorprenent encreuament de diferents persones a través del temps…

Els consellers d’un rei

La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor es troba en una de les zones més velles de Barcelona. L’arqueologia ha confirmat l’existència d’un culte cristià ininterromput des del segle IV en aquesta part de la ciutat comtal. De fet, segons la tradició, Sants Màrtirs Just i Pastor és l’església més antiga de Barcelona, encara que del temple romànic original no queda res, i, en el seu lloc, el que avui veiem es un edifici construït a 1342, d’estil gòtic amb diferents reformes realitzades en època recent (2)

Al mateix temps que es construïa aquest temple gòtic, una família començava a guanyar protagonisme en el govern de la ciutat. Els Gualbes. D’origen incert, van exercir diversos oficis fins a escalar de categoria social, assolint l’estament nobiliari. Un dels membres més destacats va ser Ferrer de Gualbes, present el dia de la mort de Martí I al monestir de Valdonzella, poc després que el rei hagués abandonat el palau de Bellesguard (1410) Altre representant de la família, Bernat de Gualbes, serà un dels compromissaris catalans al Pacte de Casp (1412), on es va intentar solucionar el problema successori plantejat per la mort de Martí I sense hereu. Tres segles més tard, un descendent d’aquells Gualbes entrecreuarà el destí de Bellesguard amb el de la basílica dels Sants Just i Pastor, en mig d’una devastadora guerra…

Soldat i poeta

Aquest capítol comença amb un testament. Mes de març de 1662. Aleshores, un jove de 19 anys, anomenat Joan Gualbes, va rebre en herència una finca derruïda a causa dels danys causats a la zona per la Guerra dels Segadors (1640-1659) Era el que quedava de l’antic palau de Bellesguard. Ara bé, aquell jove convertirà les ruïnes en una residència senyorial que va acollir l’anomenada Acadèmia dels Desconfiats, una institució erudita on es van coure gran part de la resistència antiborbònica durant la guerra de Successió Espanyola (1700-1714) D’altra banda, Joan Gualbes, sota el sobrenom de Rector de Bellesguard, també va assolir certa fama com escriptor satíric, molt crític amb la societat del seu temps (3)

Durant el setge de Barcelona, va ser un dels ciutadans que va decidir quedar-se dins de les muralles per defensar la ciutat. En concret, al baluard de Migdia, situat a la banda de mar, a l’actual Plaça Pau Vila, a deu minuts a peu de Sants Just i Pastor.

El present capítol començava amb un testament i acaba amb un altre. Després de la desfeta de la ciutat el 11 de setembre de 1714, Felip V, el rei vencedor, va ordenar un gran nombre de confiscacions. Ara bé, dita repressió no va afectar a Bellesguard perquè uns anys abans, el febrer de 1711, amb 78 anys, Joan Gualbes havia fet testament a favor d’una orde religiós, la comunitat dels Sants Just i Pastor. No és estrany, doncs, que després de la seva mort el 15 de desembre de 1714, Joan Gualbes fos enterrat a la capella de la basílica dels Sant Just i Pastor (4) A més a més, el soldat poeta va amagar en aquest temple l’anomenat “Fons Gualbes”, un arxiu de documents amb la història de la propietat des de Marti I l’Humà, el rei que va construir l’antic palau de Bellesguard. El mateix palau que havien conegut els seus avantpassats.

Bisbe d’Astorga

A principis del segle XVIII, el destí dels Sants Just i Pastor i de Bellesguard s’entrecreuen, com hem vist a través d’un soldat poeta. Aquesta relació s’ampliarà al següent segle amb l’aparició en escena d’Antoni Gaudí. Ho farà per dos motius. Primer, per l’afició de l’arquitecte al cant gregorià, música que va aprendre en l’església dels Sants Just i Pastor, i, segon, per un amic seu, nascut també a Reus, com Gaudí, que arribarà a ser bisbe d’Astorga…

Ens referim a un altre Joan,  Joan Grau, el responsable que Gaudí construeixi el Palau Episcopal d’Astorga, i el comprador, a 1888, de la finca de Bellesguard en un període en que la propietat ya no estava en mans de la Comunitat dels Sants Just i Pastor a causa de la Desmortizació de Mendizábal de l’any 1835. Creiem que Joan Grau va fer aquesta compra pensant en el seu retir. Malauradament, la mort el sorprendrà a 1893. Gaudí que, aleshores, estava a Astorga, es va fer càrrec del seu enterrament, així com de les seves últimes voluntats, una de les quals fou la construcció d’una escola pels nens pobres de Reus amb els diners obtinguts per la venda de la finca Bellesguard. La venda, però, es va retardar en el temps fins a 1900, quan la va adquirir María Sagués, viuda d’uns altres amics de Gaudí, la família Figueras.

La detenció

L’11 de setembre de 1924, el primer any sota la dictadura de Primo de Rivera, l’església dels Sants Just i Pastor volia celebrar una missa en honor als catalans que van defensar Barcelona el 1714. Una missa que s’havia practicat de manera tradicional des de feia temps, però, el nou règim la va prohibir. Tot i això, Gaudí va voler assistir-hi. De fet, l’arquitecte -com és ben sabut- tenia per costum adreçar-se a l’església de Sant Felip Neri, però, a causa del valor simbòlic de la missa commemorativa, aquell dia va canviar de ruta (5) Malauradament, Gaudí va ser detingut després de discutir a la porta de l’església amb un policia que el portà al calabós. El policia parlava en castellà i l’arquitecte en català.

I un grup de recerca

La relació de Bellesguard amb la basílica dels Sants Just i Pastor continua amb la família Guilera, els segons propietaris de la torre. L’any 2013, van decidir obrir la casa al públic i, per aprofundir en la història de la finca, també van fundar un grup de recerca. Estirant el fil, aquest grup va topar amb el “Fons Gualbes” amagat a Sants Just i Pastor. Gràcies a l’arxiu va ser possible reconstruir gran part de la història de Bellesguard. Segurament, Gaudí, que anava molt sovint a l’església a aprendre cant gregorià, i era un erudit, va tenir accés al mencionat fons. Diferents elements de l’edifici projectat per l’arquitecte així semblen confirmar-ho (6)

El contingut de les visites de Torre Bellesguard es nodreix de l’estudi del “Fons Gualbes”, resultat dels destins entrellaçats de Gaudí amb una antiga església de Barcelona, un rei sense hereus, un soldat-poeta, un bisbe i les primeres famílies a habitar-la. Potser cap altra obra del genial arquitecte arrossega tanta història. Vine a conèixer-la! Hi ha molt més per descobrir!

Notes

(1) Maspons i Anglasell, Francesc (15/06/1926), “Gaudí home de desordre”, blog de Papers Vells

(2) En realitat, Sants Just i Pastor comparteix l’honor de ser l’església més antiga de Barcelona amb el monestir de Sant Pau del Camp, temple del que sí queda més estructura original del segle XII, la pròpia catedral de la ciutat i l’església de Sant Miquel, avui desapareguda.

(3) Brown, Kenneth; Melchor, Vicent de (1995), Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons, Barcelona, Curia/Publicacions de l’Abadia de Montserrat

(4) Galindo López, Esteban (2020), “Anàlisi del paisatge històric a la zona nord del pla de Barcelona, segles XV al XVIII: Bellesguard”, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, p.193-199.

Veure també: Galindo López, Esteban; Medarde Sagrera, Manuel (2014), Sarrià i la causa de les llibertats catalanes, Barcelona, Edicions El Mirador-Serveis Editorials – JGB, pp. 64-76

(5) Per una crònica detallada de la detenció de Gaudí, veure: Crexell, Joan (1987, setembre), Serra d’Or, any XXIX, núm. 335, p. 17-19

(6) Op. Cit., Galindo López, Esteban; Medarde Sagrera, Manuel (2014), p. 61-64