Tal dia com avui? L’eclipsi de sol total de 1905

 

Per Ferran Garcés

 

 

La imatge que hem triat com capçalera del nostra article és la portada de la revista barcelonina Mundo científico, publicada poc després d’un gran fenomen que va captivar l’atenció de tot el món (1) Aquell 30 d’agost de 1905, el sol havia desaparegut al nord de Canada, Espanya, Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte (2) A Espanya, el fenomen es va poder veure, entre altres poblacions, a La Coruña, Burgos, Segovia, Vinaròs i Barcelona. Era el segon dels tres primers eclipses totals de sol del segle XX, i que, internacionalment, son coneguts com “Els eclipsis espanyols” (3) Els millors astrònoms del moment es van repartir per tota la franja afortunada, a més a més, d’aficionats i turistes de tota mena. L’atenció mundial generada encara va agegantar l’impacte de l’eclipsi en els residents locals, esdevenint un fenomen tant científic com social.

Josep Maria Figueras i Bas, un dels descendents dels primers propietaris de Torre Bellesguard,

va editar un llibre sobre els seus avantpassats. Gracies a ell, coneixem el nom d’una de les persones que es va dirigir a Barcelona amb temps per ser-hi allí el gran dia: “El 28 d’agost de 1905, Francesc de P. Figueras i Sagués escriu una postal a la seva esposa Antònia Molina i Saurel, que és a la torre de Bellesguard, amb motiu de l’eclipsi total de sol” (4)

No tenim cap copia d’aquella postal. Tampoc sabem que va opinar Gaudí d’aquell eclipsi. El que si s’ha conservat és altra postal publicada al mateix any. Si ens fixem en el text, la data és 27 d’agost, un dia abans que la del Francesc de P. Figueras. En ella podem veure la ciutat comtal des d’una perspectiva poc habitual, és a dir, d’esquena al mar, arraulida per la serra de Collserola. Una fisonomia destaca sobre el conjunt, és un edifici concebut per observar i estudiar el firmament…

 

 

L’Observatori Fabrà, un dels més antics del món en actiu, es va edificar al mateix temps que Gaudi començava les obres de Torre Bellesguard, a l’inici el segle XX. En algunes fotos de l’època, en mig d’un paisatge completament despoblat, no es veu cap altre construcció (5) Quin lloc tan ideal per observar el cel aquell 30 d’agost de 1905, tot i que l’eclipsi a la ciutat comtal, a causa de trobar-se una mica fora de la zona de totalitat, va ser lleugerament parcial (6)

 

 

Passat i futur, un futur imminent…

 

El primer eclipsi registrat per la història va tenir lloc la tarda del 30 d’octubre de l’any 1207 a.C, durant el regnat de Ramsès II, el Gran. Des de aleshores, cap fenomen atmosfèric a captivat tant la ment humana. Per sort, els eclipsis ocorren amb relativa freqüència. Aviat tindrà es repetiran més d’un. De tots ells, el del 12 d’agost de 2026 serà el més espectacular (7) La coincidència serà extraordinària, tenint en compte que serà molt similar al de 1905.

El dia de l’eclipsi, a més a més, la restauració de la Torre Bellesguard, que començarà en breu, ja s’haurà acabat, de manera que, per primera vegada, es podrà visitar tota la casa. Tenim previstes diferents sorpreses per celebra-ho. Més a prop de l’esdeveniment, us anirem informant d’elles. De moment, guardeu la data a l’agenda!

 

 

Notes

 

 

  • En aquella època, alguns d’aquests territoris configuraven un mapa diferent. Algerià i Tunisià, per exemple, eren colònies franceses. Líbia i Egipte formaven part de l’Imperi otomà (el nom de Líbia aleshores era el vilayet de Trípoli, també conegut com la Tripolitana)

 

 

  • Figueras i Bas, Josep Mª, (2016) La família Figueras. Els senyors de Bellesguard, Fotoletra, Barcelona, p. 64

 

  • En realitat, hi havia altres edificis, però molt escampats. Recordem que, a principis del segle XX, tot just es començava a urbanitzar Sant Gervasi, un poble agregat a Barcelona l’any 1897. Entre els pocs edificis properes a Torre Bellesguard, a més a més de l’Observatori, estaven l’Escola Pía de Calassanç (inaugurada a 1895), el Tibidabo (1901), la Casa Arnús, també coneguda com El Pinar (1903), o L’Empar de Santa Llúcia (1909), seu avui en dia del Museu Cosmocaixa. Ara bé, malgrat l’aspecte monumental d’aquestes cases, a 1905 l’ambient general era més bé “rural”: Redacció (12/11/2023), “El Archivo Fotográfico muestra la Barcelona más agreste y rural del 1900” La Vanguardia

 

  • José Comas i Sola, el primer director de l’Observatori Fabrà, va ser un dels grans protagonistes de l’observació de l’eclipsi de 1905. Ara bé, com a Barcelona, no es podia observar de manera total, l’expedició comandada per ell es va desplaçar fins a Vinaròs, a Castelló. El gran ressò del fenomen, de totes maneres, va ser una de las principals raons que va impulsar l’astronomia moderna a Catalunya, gracies a ell i l’observatori. Redacció (17/12/2018), “Qui era en Josep Comas i Solà?”, web de l’Ajuntament de Barcelona.

 

  • Per ser exactes, Espanya està a punt de viure una gran temporada d’eclipsis solars. A partir de 2026 es succeiran tres de ben especials: eclipse262728. Veure també: l’eclipsi a Barcelona.