Sabies què? La llum, la llum del Mediterrani

Per Ferran Garcés 

Dintre de dos dies començarà la tardor. És el període de l’any quan les hores del dia i de la nit son, aproximadament, les mateixes. Ara bé, de manera gradual, les nits es faran més llargues i els dies més curts. Una estació que poetes de tot el món han aprofitat per reflexionar sobre la llum. Triem, doncs, aquesta setmana per recordar el que la llum volia dir per Gaudí, i ho farem fent servir les seves pròpies paraules.  

L’ordenació de la llum 

En primer lloc, cal esmentar que, segons Gaudí, “L’arquitectura és el primer art plàstic; l’escultura i la pintura necessiten la primera. Tota la seva excel·lència ve de la llum. L’arquitectura és l’ordenació de la llum” (1)  

En segon lloc cal assenyalar que la llum “ordenada” per Gaudí no és una llum qualsevol. El propi arquitecte es van encarregar de precisar quina era. Segons ell, “La virtut està en el punt mitjà; Mediterrani vol dir al mig de la terra. En les seves ribes de llum mitjana i a 45 graus, que és la que millor defineix els cossos i en mostra la forma, és el lloc on han florit les grans cultures artístiques, per la raó d’aquesta equilibri de llum: ni massa ni poca” (2) 

Una llum tan arrelada al Mediterrani que Gaudí va confessar en una ocasió:  “Necessito veure el mar sovint, i molts diumenges me’n vaig a l’escullera (de Barcelona) El mar és l’única cosa que em sintetitza les tres dimensions -espai-. A la superfície, s’hi reflecteix el cel, i a través d’ella veig el fons i el moviment. El meu ideal seria veure tot això a la platja del Miracle de Tarragona, on la llum i els colors tenen uns altres matisos; però m’haig de conformar veient-ho des de l’escullera” (3)  

Aquesta concepció de la llum no és només estètica. Gaudí també la va aplicar per parlar de les seves idees polítiques. L’1 d’agost de 1917 va morir Prat de la Riba, advocat, periodista i el primer president de la Mancomunitat de Catalunya. En una entrevista realitzada el 9 d’agost d’aquell any, l’arquitecte va donar la seva opinió sobre la situació de Catalunya arrel d’un homenatge al difunt polític. Cap a la meitat de l’entrevista, digué:  “Els catalans tenen el sentit de la plasticitat que és lo que dona idea del conjunt dels objectes i de sa situació relativa. El mar, la llum mediterrània, donen aquesta admirable qualitat de la percepció. Per això als catalans la realitat mai els enganya, sinó que’ls instrueix” (4) 

La llista de frases, com veiem, és llarga. Aquí només volien fer una petita recopilació per emfatitzar la seva importància per Gaudí (5) Torre Bellesguard és el lloc ideal per comprovar-ho gràcies als jocs de llum dins de la casa i a la contemplació del Mediterrani des del terrat. D’altra banda, Bellesguard amaga una ordenació de la llum que transcendeixen el que el ull pot captar només un dia… 

Nous estudis, nous descobriments 

La gnomònica, del grec gnòmon “saber, conèixer”, és la ciència que estudia la trajectòria del Sol i el seu ús per crear projeccions específiques sobre superfícies. El Grup de Recerca Bellesguard ha trobat les evidències de l’ús de la gnomònica en la construcció de Bellesguard, en la seva dimensió pràctica i funcional, artística i ornamental, però molt especialment, en la seva dimensió simbòlica, amb múltiples significats i lectures.  

El descobriment va tenir lloc gràcies a Carles Salillas, gestor de Bellesguard, qui durant un any va estar observant que l’estel del vitrall de la façana principal projectava un joc de llums, colors i ombres que, depenent de l’estació de l’any i l’hora del dia, encaixava amb l’òcul situat en una de les columnes.  

L’any passat, en ocasió del desè aniversari oberts al públic de Torre Bellesguard, Galdric Santana, director del Grup de Recerca Bellesguard, va revelar el seu estudi d’aquesta sorprenent projecció. La seva investigació permet afirmar que Gaudí coneixia perfectament els principis de la gnomònica. Coneixement que va aplicar a Torre Bellesguard amb gran efectivitat. El moment àlgid i de màxima nitidesa de la projecció de l’estel es dona el dia de Nadal, entre les quatre i les cinc de la tarda. Un estel que, per si no fos poc, a nivell simbòlic està relacionat amb la Inmaculada Concepció i els Reis Mags. 

Així mateix, s’ha descobert un segon efecte, on la projecció de l’estel queda encaixada amb l’òcul, projectant un cercle perfecte a la paret posterior. Aquest efecte es dona en dos moments de l’any, a finals d’octubre i a mitjans de febrer. Encara no s’ha pogut desxifrar el significat. La recerca encara continua. “L’ordenació de la llum” a Torre Bellesguard encara promet més sorpreses… 

Notes 

(1) Puig-Boada, Isidre (1980) El pensament de Gaudí. Compilació de textos i comentaris, Barcelona, Publicacions del Col·legí d’Arquitectes de Catalunya, p. 98 (frase 30. Les arts) 

 (2) Op. Cit., p. 91 (frase 4. Mediterrani I) 

 (3) Ibid., p. 91 (frase 5. Mediterrani II) Es refereix a l’escullera de Barcelona. 

 (4) Maria Ràfols, Josep (13/08/2023), “Les úniques declaracions que va fer Gaudí les publicà en exclusiva una revista de Vilanova”, Eix diari 

 (5) En l’obra esmentada de Puig-Boda (1980), veure p. 91-100; p. 107 (“L’art, doncs, no és del Nord, d’ells és la ciència; l’arquitectura es mediterrània”); p. 118-120, on parla de la il·luminació dels temples, criticant l’abundor de llum elèctrica per corre el risc de ser pretensiosa; p. 210 (“la llum és harmonia, dona relleu, decora”), p. 226 (“La Glòria és la llum, la llum dona la joia i la joia és l’alegria de l’esperit”), etc…