Agenda: El mar des de Bellesguard

Per Ferran Garcés

Si mirem un mapa de Barcelona, la Torre Bellesguard és l’edifici de Gaudí més allunyat del port. Aleshores, per què parlem avui del mar? En primer lloc, per fer ressò del Dia Marítim Mundial, que, des de 1980, se celebra el quart dijous de setembre, i, en conseqüència, avui. En segon lloc, per recordar la relació històrica de Bellesguard amb el mar, encara que no ho semblí per la seva ubicació a la faldilla de la serra de Collserola.

Un arquitecte marítim

Gaudí va parlar del mar en diferents ocasions, fins al punt de confessar: “Si no hagués pogut ser arquitecte, el que m’hauria agradat més hauria estat la construcció naval” (1) Potser per aquesta raó, també va confessar: “Necessito veure el mar sovint, i molts diumenges me’n vaig a l’escullera (de Barcelona) El mar és l’única cosa que em sintetitza les tres dimensions -espai-. A la superfície, s’hi reflecteix el cel, i a través d’ella veig el fons i el moviment” (2) En altra conversa, Gaudí va aprofitar per recordar que un avi seu havia sigut mariner com a part essencial de la seva formació, juntament amb la de calderers de la resta de la família, perquè ambdues professions “són gent d’espai”, és a dir, amb capacitat per sintetitzar (3)

Un castell orientat al mar

Bellesguard és una de les obres més personals de Gaudí, i, com tal, no podia deixar de reflectir la personalitat marinera de l’arquitecte. Ho fa a través del passat de la finca, arrelat a l’època del Casal de Barcelona, quan la ciutat comtal era un dels centres estratègics de la Mediterrània.

Deixem de nou a Gaudí expressar-se amb les seves pròpies paraules: “El mar és el gran camí que lliga els pobles, les muntanyes són les més grans aïlladores” (4) Ara bé, Collserola és una muntanya diferent: mira al mar, com la resta de turons que envolten Barcelona. La mateixa fundació mítica de la ciutat gira al voltant de l’arribada per mar d’Hèrcules, l’heroi grec. Des de llavors, molta gent de mar han passat pel port de la ciutat. La seva relació no sempre ha sigut cordial. Gaudí no s’enganyava: “El mar és el comerç, però també la invasió” (5) dos constants durant el regnat de Martí I l’Humà, el monarca que mana construir l’antic castell de Bellesguard. El castell on, durant 1409 i 1410, havien d’anar els emissaris que venien d’illes com Mallorca i Sicilià per tractar assumptes “de comerç i invasió”.

Serà en aquest castell on Martí I, aficionat a ataüllar la Mediterrània des de les finestres del castell, veurà apropar-se a Barcelona dos vaixells. En un d’ells, anaven els missatgers que li portaran la notícia de la victòria del seu fill, Martí el Jove, a la batalla de Sanluri, ocorreguda a l’illa de Sardenya. En l’altre, els missatgers li comunicaran la mort d’aquest fill pocs dies després (6) Al volt de 1916, Domènec Sugrañes, amic i col·laborador de Gaudí, afegirà al jardí de Bellesguard un banc decorat amb símbols que fan referència a l’arribada d’aquests vaixells, així com altre fet de mar relacionat amb l’esplendor de Catalunya durant l’edat mitjana. Ens referim al moment en que l’almirall Roger de Llúria digué allò que cap peix gosarà aixecar-se sobre la Mediterrània sense dur l’escut i l’ensenya del rei de la corona d’Aragó i de Sicilià.

Llum i vistes panoràmiques

La presència del mar a Torre Bellesguard no és només simbòlica. També la podem experimentar de manera física, quan pugem al terrat de la torre. Una vegada allí, entendrem perfectament el nom de la propietat: “Belles vistes”, a causa de la colpidora panoràmica del pla de Barcelona i el seu litoral. D’altra banda, el terrat és un lloc ideal per recordar la peculiar definició de llum per Gaudí: “La virtut està en el punt mitjà; Mediterrani vol dir al mig de la terra. En les seves ribes de llum mitjana i a 45 graus, que és la que millor defineix els cossos i en mostra la forma, és el lloc on han florit les grans cultures artístiques, per la raó d’aquesta equilibri de llum: ni molt ni poc” (7)

D’altra banda, la relació del mar amb Bellesguard la trobem en detalls menys visibles a primera vista, com la creu de terme al camí d’entrada a la finca. En el seu pedestal ceràmic, de color blanc i blau, tornem a veure un motiu marítim: les ones del mar, i, a l’extrem final de l’estructura de ferró, una creu de Malta, motiu simbòlic que ens transporta de nou a una de les moltes illes de la Mediterrània, el mar que el rei Martí ataüllava des del seu castell. El mar que Gaudí necessitava veure sovint. El mar que Torre Bellesguard no deixa d’evocar, de manera simbòlica i física, el mateix mar d’ahir i el mateix mar d’avui…

Notes

(1) Puig-Boada, Isidre (1980) El pensament de Gaudí. Compilació de textos i comentaris, Barcelona, Publicacions del Col·legí d’Arquitectes de Catalunya, p. 92

(2) Ibíd, p.91

(3) La frase completa de Gaudí és: “Jo tinc aquesta qualitat de veure l’espai, perquè soc fill, net i renet de calderers. El meu pare era calderer; l’avi, també; el besavi, també; a casa de la meva mare eren calderers; el seu avi era boter (que és el mateix que calderer); un avi matern era mariner, que també són gent d’espai i de situació. Totes aquestes generacions de gent d’espai donen una preparació”.

Més informació sobre aquesta frase i d l’avi mariner: Massó, Jaume (juny, 2019), “Antoni Gaudí Cornet“, en VV.AA, Els arquitectes modernistes del Camp de Tarragona, Silva Editorial, Tarragona, p. 76

(4) Ibíd, p. 92 (“Mar i races”)

(5) Ibíd, p. 92 (“Llevant, Ponent”)

(6) Garcés, Ferran (26 de Juliol, 2024), “Tal dia com avui: naixement i mort d’un rei”, en el nostre blog

(7) Puig-Boada, Isidre (1980), Op. cit., p. 91