Sabies què? El naixement d’un palau…

Per: Ferran Garcés

El gener de 1409, el rei Martí I l’Humà començava les obres del seu palau de Bellesguard, palau que, cinc segles més tard, servirà d’inspiració a Antoni Gaudí per construir l’actual Torre de Bellesguard.

Cal aclarir que no es tractava d’una edificació ex novo, sinó la reforma d’una edificació ja existent, que el monarca amplià i acomodà a la seva dignitat reial. Sabem que, curiosament, el monarca va dedicar els primers esforços al seu jardí. En poc temps, Bellesguard esdevindrà un palau que els seus contemporanis descriuran com Domus pulchri aspectus (“Casa d’aspecte pulcre”. Pulcre, en llatí, volia dir preciós, bonic i, fins i tot, feliç) Com va arribar el rei a aquest idíl·lic indret?

La compra

L’actual barri de San Gervasi de Cassoles, a finals del segle XIV, era un lloc privilegiat, on l’oligarquia barcelonina acostumava a descansar fora de les muralles de la ciutat. Martí I va visitar la zona a finals de l’estiu de 1408. Va ser un amor a primera vista. Tant li va plaure que decidí adquirir una propietat immediatament.

Després d’una ràpida cerca, el rei és va decidir per un lloc anomenat Vallblanch. La compra es va formalitzar el 13 aquell mateix mes. En aquell moment, la propietat era molt més ample, ja que incloïa una casa senyorial amb vinyes, camps i altres terres, que es beneficiaven d’un bon abastament d’aigua. Com a curiositat, recordar que el notari de l’operació de compra fou Bernat Metge, un nom ben conegut de la literatura catalana i aleshores secretari del rei (1)

La idea de posar-li Bellesguard a la propietat, uns l’atribueixen a l’escriptor, i altres al mateix rei Martí I, com demostra una carta escrita pel monarca el 15 de desembre de 1408, on literalment, diu: “nós havem comprat aci en lo territori de Barchinona una Torre a la qual havem mes nom bellesguart, hon la maior partida del any entenem habitar; e aço per sanitat, plaer e deport de nostra persona” (2)

Sigui com sigui, el nom de Bellesguard (Bella vista), o bell esguart, com apareix en la documentació original, és justifica bé per la bellesa de l’entorn i la panoràmica que des d’allà es divisava sobre el pla de Barcelona, o bé per ser una casa bonica de veure, atès que les fonts es referien al palau com a Domus pulchri aspectus (3)

La reforma

Una vegada adquirida la finca, com dèiem abans, les obres de millora van començar ràpidament, al gener de 1409. L’inici de la reforma té lloc al jardí, o al hort, donat que, com sabem a partir d’unes cartes, el mateix monarca va encarregar-se de demanar a tots els racons dels seus regnes llavors d’arbres fruitals -en especial pereres, pomeres i vinyes-, sense descurar un esclau amb experiència en el seu conreu. A més a més, urgia als destinataris de les cartes  que no dilatessin la seva comesa, perquè estava a punt d’acabar l’època propícia per als empelts (“E aço no dilatets car ja duymes serem en lo temps que les dites coses se deuen empeltar”, carta signada l’1 de gener de 1409) Poc després, altres cartes parlen de mobles, llibres, vidrieres, tapissos, i fins i tot d’un sacerdot per la capella del palau (4)

El 10 d’abril de 1409, per garantir el manteniment del palau en construcció, Martí I va crear l’alcaldia de Bellesguard, designant com el seu primer alcaid a Ferrer de Gualbes, conseller en cap de Barcelona. Curiosament, tres segles després, un successor seu, Joan de Gualbes, esdevindrà el propietari d’aquesta finca i es farà càrrec de guardar tota la informació escrita fins a principis del segle XVIII. El naixement del palau de Bellesguard s’ha pogut estudiar recentment, precisament, a causa d’aquest arxiu, anomenat Fons Gualbes, que es guarda a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, de Barcelona.

La estada fins els últims dies

Cap a mitjans de juny de 1409, Martí I va traslladar la cort a Bellesguard. Encara que les reformes seguien el seu curs, el monarca va rebre personatges rellevants, convertint el nou palau en el centre de la vida política de la Corona d’Aragó. Entre aquestes personalitats, van destacar Benet XIII, més conegut com el Papa Luna, i Vicent Ferrer, quan encara no havia sigut declarat sant.

Malauradament, Martí I no hi residirà molt temps a Bellesguard. El 12 de maig de 1410, el rei abandonà el palau, que seguia inconclús, i morirà pocs dies després, el 31 d’aquell mateix mes, al Monestir de Valldonzella, situat aleshores a una hora de camí. És cert, doncs, que, per molt poc, Martí I no passar els seus últims dies a Bellesguard, però, malgrat la seva breu estada, havia deixat l’indret carregat d’història. Cinc segles més tard, Gaudí convertirà el projecte d’un habitatge modernista en un homenatge a l’edat mitjana catalana, representada per Martí L’Humà, l’últim membre del Casal de Barcelona.

L’història -i les llegendes- de Bellesguard acaben amb aquest monarca? Ben al contrari, just aleshores començaven.

Notes

(1) Vall i Comaposada,Josep M. (2014), Bellesguard. De la residència de Martí l’Humà a la torre de Gaudí, Duxelem, Barcelona, p. 45-47

(2) Op. cit., p. 47

(3) Ibid., p. 48

(4) Ibid., p. 144-149

Pels lectors bibliòfils, mencionem la copia digital d’un llibre descatalogat on també és pot seguir el naixement del palau del rei Marti. Té la gracia d’haver-se escrit mentre Gaudí construïa Torre Bellesguard.

Carreras y Candi, Francesh (1905), “Bellesguart. Real Sitio de Martín I”, en Miscelanea històrica catalana, Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, Barcelona, p. 23-34.