Per: Ferran Garcés

Gaudí va néixer el divendres 25 de juny de 1852 i el bateig se celebrà l’endemà, amb poc temps de diferència. Gijs van Hensbergen, un popular biògraf de l’arquitecte, ens explica la raó d’aquesta inusual precipitació: “Tot i que era el cinquè fill, Antònia havia perdut prèviament Maria, de cinc anys, i Francesc, de dos, a l’espai de tres mesos. L’embaràs havia estat difícil. El part va ser traumàtic i, per salvar l’ànima de la criatura, se’l va endur a correcuita, amb només unes hores de vida, a l’església de Sant Pere Apòstol (una església de Reus)” (1). Queda clar, doncs, on Gaudí va ser batejat. La polèmica rau a saber des d’on els seus pares es van endur la criatura a correcuita… 

Des de Reus o des de Riudoms? La família residia normalment a Reus, on Gaudí va anar a l’escola, però també tenia una finca a Riudoms anomenada “Mas de la Calderera”. El nom fa referència a la professió del pare, calderer, així com d’altres avantpassats seus, tant per part de mare com de pare (vegeu: El ferro forjat a Bellesguard). La finca, a més d’un taller, acollia animals i conreus, de manera que els Gaudí hi havien de ser sovint, especialment durant la primavera i l’estiu. La distància entre ambdues poblacions és molt curta. El refranyer català diu: “De Reus a Riudoms, hi ha una hora”, o “de Riudoms a Reus, la mateixa cosa.” (2) 

Reus o Riudoms? Hi ha arguments a favor i en contra de cada població. La polèmica dista d’estar resolta, encara que la majoria de les fonts s’inclinen per Reus (3). En qualsevol cas, a l’hora de parlar dels orígens de Gaudí, cal fer referència a altres àmbits geogràfics més amplis. Josep Maria Tarragona, un altre dels biògrafs coneguts de Gaudí, digué: “En Gaudí nasqué al Baix Camp” (4), la comarca de Tarragona on s’ubiquen aquestes poblacions. I, de manera similar, també podríem afegir, tal com més tard diria Serrat, que ell es considerava un fill del Mediterrani (vegeu: La llum, la llum del Mediterrani). En última instància, Gaudí se sentia català, sent molts els testimonis que va deixar de la seva vinculació amb Catalunya. 

Fidelitat als orígens 

Reus o Riudoms? El Mediterrani o Catalunya? Fos on fos, el que importa recordar és que Gaudí sempre va conservar una estreta relació amb aquests bressols. Gairebé tots els seus futurs col·laboradors i amics eren fills del mateix espai, físic i simbòlic. Tres d’ells, fins i tot, estan relacionats amb Torre Bellesguard: Joan Grau, el primer propietari de la finca, i Joan Rubió i Domènech Sugrañes, els dos arquitectes que intervingueren en el projecte final (vegeu: La connexió de Bellesguard amb Reus). A més, deu anys després de la mort de l’arquitecte, un tercer element de Bellesguard es va afegir als seus orígens… 

Un arbre amb pinacle 

A la seva edició del 31 de juny de 1936, el diari barceloní El Matí va publicar un article per retre homenatge als 10 primers anys de la mort de Gaudí. El fotògraf i pintor Josep Maria Armengol i Bas va confeccionar per a l’ocasió una il·lustració que mostrava, per primera vegada, l’arbre genealògic de l’arquitecte (5). La imatge ha estat reproduïda, posteriorment, en incomptables ocasions. Ara bé, com que Torre Bellesguard és una de les obres més desconegudes de Gaudí, poca gent, probablement, s’ha adonat que l’element arquitectònic mostrat en ella és el pinacle d’aquesta torre. Per què? Quina pot ser la relació dels orígens de Gaudí amb Bellesguard?

J.M. Armengol, arbre genealògic de Gaudí, publicat pel diari barceloní El Matí, en la seva edició del 31 de juny de 1936. Fons: Càtedra Gaudí.

Fem primer una anàlisi superficial de la il·lustració. A primera vista, l’arbre mostra com les arrels de la família de Gaudí procedeixen de la regió francesa d’Alvèrnia, des d’on, al segle XVII, es van endinsar cap al Baix Camp. Fem ara una recerca més profunda a partir d’una pregunta que, generalment, ningú s’ha fet: Qui era l’autor d’aquesta il·lustració? 

Igual que Gaudí, Josep Maria Armengol i Bas va ser un digne fill de la Renaixença, moviment cultural caracteritzat per l’afany d’estudiar i recuperar el passat de Catalunya. Objectiu que es va materialitzar gràcies a institucions com el Centre Excursionista de Catalunya. Tant Gaudí com Armengol en van ser membres. 

Des de l’inici de l’entitat, al darrer quart del segle XIX, la fotografia va ser un dels principals instruments de conservació del patrimoni i de la seva difusió. Actualment, el seu arxiu és un dels fons fotogràfics més importants del país, amb prop de 750.000 imatges (vegeu: CEC). Entre les primeres fotos, destaquen les de Josep Maria Armengol i Bas i, en especial, dues que van ser preses durant la construcció de Torre Bellesguard, entre 1900 i 1909. En elles, podem veure tant la casa com les ruïnes del castell de Martí I l’Humà, encara sense restaurar. 

Josep Maria Armengol i Bas. Font: Centre Excursionista de Catalunya, 1903-1909

Malauradament, no s’ha conservat informació del dia concret en què aquestes fotos van ser preses. Hi era Gaudí present aleshores? Va parlar el fotògraf amb l’arquitecte del projecte en cap altre lloc? Què es van dir? El que sí sembla segur és que els records d’aquella experiència van sobreviure tres dècades, perquè, a l’hora de realitzar el mencionat arbre genealògic, Josep Maria Armengol i Bas va afegir el pinacle d’aquella casa, aleshores acabada de construir. 

Per què va triar Armengol aquest pinacle? Gaudí va realitzar nombrosos elements semblants, amb la seva famosa creu de quatre braços, que simbolitza la reencarnació (vegeu: La creu del xiprer). És un tret recurrent del seu estil. Què fa diferent el de Bellesguard? 

Per manca de documentació, no podem resoldre el dubte. Ara bé, sabem que el pinacle de Bellesguard, a més d’una creu, inclou una al·legoria històrica, mitjançant l’ús d’una senyera i una corona, símbols del naixement de Catalunya a l’època del Casal de Barcelona, la nissaga de Martí I l’Humà. També sabem que Gaudí, amb aquesta obra d’aspecte neogòtic, volia retre un homenatge a Catalunya. Era, doncs, l’intenció d’Armengol recordar aquest vincle històric en els orígens de l’arquitecte? 

Potser mai no ho sabrem del cert. Ara bé, sí podem afirmar que, tant en la seva obra com en la seva vida, Gaudí va mantenir una fidelitat profunda a les seves arrels. Reus o Riudoms, el Baix Camp, Catalunya o el Mediterrani: tots aquests llocs formen part d’un mateix paisatge vital i espiritual que va nodrir la seva creativitat. I potser, com el pinacle que corona Bellesguard, les seves arrels apunten cap al cel, però sempre ben ancorades a la terra que el va veure néixer. 

Notes  

(1) Van Hensbergen, Gijs (2002), Antoní Gaudi, Plaza & Janés, Barcelona p. 33  

(2) Anònim (primera citació: 1901), “De Reus a Riudoms, hi ha una hora; de Riudoms a Reus, la mateixa cosa”. Web del PCCD, Paremiología catalana comparada digital.  

(3) A favor de Reus: Buqueras Bach, Josep M. (19/09/2023) “Defensa de Gaudí. Reus versus Riudoms”, Diariimés.  

A favor de Riudoms: Torres, J., Corts J.R i Toda, JM., (2002), Riudoms, homenatge a Gaudí, L’Om, Revista de Riudoms.  

(4) Tarragona i Clarasó, JM (2016) Gaudí, l’arquitecte de la Sagrada Família. Biografia breu, Torsimany Books, Reus, p. 13 (pòrtic)   

(5) Per un anàlisis més detallat de l’arbre: Tarragona i Clarasó, Op.cit., pp. 17-19, i 25-27.  

Per una versió digital de l’arbre: “Genealogia d’Antoni Gaudí”, web es.genestart.org