setembre 28, 2025

Per: Ferran Garcés

Existeix la casualitat? La pregunta ha sigut abordada llargament i profusament per la filosofia i la religió, però, aquest no és el propòsit del nostre article, encara que el seu exemple es presta a la reflexió. Avui només volem esmentar alguns fets relacionats amb la història de Bellesguard transcorreguts a setembre, el mes en el qual estem avui. Casualitat, atzar, coincidència, destí, sigui com sigui, tot això va passar a Bellesguard aquest mes, o a volant seu, és a dir, a principis de la tardor.

3 i 4 de setembre de 1285

El principal motiu decoratiu de la façana de Torre Bellesguard és un mosaic situat als extrems de la porta, que recrea una coneguda frase de Roger de Llúria, l’almirall de l’estol de la Casa de Barcelona. I la frase diu: “Que a partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó.” Aquesta frase va ser pronunciada després del seu triomf a la batalla naval de les Formigues, els dies 3 i 4 de setembre de 1285, en el context de l’enfrontament entre la Corona d’Aragó, en temps de Pere el Gran, i el Regne de França, durant el regnat de Felip III l’Ardit.

Una època d’esplendor a la qual Gaudí, i el seu ajudant Domènec Sugranyes, reten homenatge, aprofitant l’encàrrec de la casa. Per aquesta raó, la torre s’enlaira igual que un castell medieval i està envoltada de símbols nostàlgics, com el mosaic de Roger de Llúria.

27 de setembre de 1408

Durant el mes de setembre de 1408, Martí I l’Humà, membre de la mateixa corona que defenia Roger de Llúria, va intensificar la cerca d’una casa al peu de Collserola. L’enclavament dels actuals barris de Sarrià i Sant Gervasi oferia un indret tranquil i, a la vegada, proper a la ciutat de Barcelona. Els grans senyors de l’època l’havien convertit en una zona d’esbarjo i convidaren al monarca a les seves torres en diferents ocasions. A voltant del 27 de setembre, per ser més específics, Martí I va passar uns dies en el mas de Vallblanc, i, enamorat del lloc, el monarca va iniciar les gestions per adquirir-lo immediatament. La compra formal es va realitzar el 13 d’octubre d’aquell mateix any (1)

El notari de la transacció fou Bernat Metge, conegut escriptor català que era secretari de la corona. Per indicació d’ell, segons alguns, o del mateix rei, segons altres, Martí I va canviar el nom de la finca denominant-la Bellesguard, “belles vistes”. Tan ràpid com la compra van ser la reforma per adequar-la a la categoria real del seu nou propietari (vegeu: el naixament d’un palau)

17 de setembre de 1409

Data de l’esdeveniment més destacat de la història de Bellesguard: l’enllaç entre el rei Martí i Margarida de Prades. La cerimònia va ser oficiada per Benet XIII, més conegut com el Papa Luna. D’altra banda, el dia 23, Vicent Ferrer, el futur sant, va fer un dels seus mítics sermones durant una missa dita pel seu germà Bonifaci Ferrer (2)

16 de setembre de 1410 i 5 de setembre de 1414

Els “peixos” de Roger de Llúria i el regnat de Martí l’Humà es consideren una època d’esplendor per Catalunya. Ara bé, després de la mort d’aquest monarca sense hereu legítim, ni haver nomenat successor, va sobrevenir un període de declivi, que, tradicionalment, s’ha associat a l’inici de la dinastia dels Trastàmara. Torre Bellesguard també està plena de símbols que al·ludeixen al contrast entre prosperitat, llum, i decadència, foscor. Recordem breument els fets principals d’aquesta transició (vegeu: els sols de Bellesguard)

El rei Martí I va morir el 31 de maig de 1410. Als darrers dies de juny, Ferran de Trastàmara, net per via materna del monarca, rep la notícia de la mort del seu oncle, mentre estava dirigint la conquesta d’Antequera. Finalment, entrarà a l’estratègica ciutat el 16 de setembre, mereixent el sobrenom pel que es conegut, “D’Antequera”, i, cap a la fi d’aquest mes, presentarà oficialment la seva candidatura a la successió. Ara bé, no li resultarà fàcil validar-la. Abans de ser escollit al Compromís de Casp passaran dos anys. Així i tot, encara haurà d’esperar més temps a causa de la revolta de Jaume d’Urgell, l’únic pretendent que va refusar el resultat. La cobejada coronació de Ferran d’Antequera tindrà lloc el 5 de setembre de 1414.

25 de setembre de 1412

Mentrestant, a Bellesguard, diferents dones van mantenir la seva disputa personal per residir al palau del rei Martí. Sembla que Margarida de Prades, la jove reina viuda, va romandre en ell poc temps. Almenys el que sabem de forma documental és que encara hi vivia allí el 25 de setembre de 1412, l’any del Compromís de Casp (vegeu: dues reines, un palau)

Pocs dies després, el 4 d’octubre del mateix any, a les seves cartes, deixa de consignar què és al palau de Bellesguard, i només escriu que és a Barcelona. Probablement va anar a viure al Palau menor, que era l’altre edifici que formava part de la seva herència. (3)

30 de setembre de 1424

Després de ràpids canvis de propietat, el 30 de setembre de 1424, Leonor de Cervelló, una dama de la cort, va adquirir el palau de Bellesguard, on residirà amb la reina Violant de Bar, viuda de Joan I, el germà de Martí l’Humà. (4)

Contra tot pronòstic, la següent propietària va ser Cecília d’Urgell, la germana de Jaume II d’Urgell i l’únic membre de la família que havia sobreviscut a les represàlies de Ferran d’Antequera (vegeu: les dames de Bellesguard). Ara bé, el dia que Cecília va comprar la propietat fou l’11 de febrer de 1446. Una excepció a la regla del mes de setembre. Amb ella, desapareix l’última persona que havia presenciat els orígens del palau de Bellesguard.

Setembre de 1651

Durant la guerra dels Segadors, Barcelona serà assetjada d’agost de 1651 a octubre del 1652. Diferents documents, com els gravats de l’època, confirmen la importància de les posicions establertes al llarg de Collserola per l’operatiu militar dels invasors, l’exèrcit castellà. Un dels pitjors enfrontaments tingué lloc durant el mes de setembre de 1651, al voltant de Sarrià, la zona propera a Bellesguard.

Després del setge, els vencedors van ordenar desmantellar totes les fortificacions extramurs al peu de Collserola per evitar que poguessin ser utilitzades en nous enfrontaments. La destrucció parcial de Bellesguard segurament tingué lloc aleshores. Abandonada a la seva sort, la finca no tornarà a ser habitada fins a l’any 1662, quan l’adquireix Joan Ferrer Gualbes de Bonaventura i Copons, membre d’una destacada família de l’oligarquia barcelonina, els Gualbes. És el protagonista de la nostra següent efemèride de tardor…

11 de setembre de 1714

Data del final d’altre setge de Barcelona, durant la guerra de Successió, amb funestes conseqüències per Catalunya. Un dels oficials que va lluitar fins al final fou el propietari de Bellesguard en aquell moment: Joan Gualbes i Copons, que morirà al desembre del mateix any a causa de les ferides sofertes (5)

Poc abans d’aquell fatídic 11 de setembre, havia restaurat Bellesguard i restablert part de la seva esplendor, convertint-la en la seu de l’Acadèmia dels Desconfiats, una associació de nobles il·lustrats en contra de Felip V, el rei que havia ordenat el setge.  Per evitar l’expropiació de la finca va cedir-la a una comunitat religiosa; la Basílica dels Sants Just i Pastor, i, per evitar el seu oblit, també va confiar a la mateixa parròquia el Llibre de Bellesguard, un arxiu amb tota la documentació de Bellesguard, des del rei Martí fins a la seva mort. Així i tot, el pas del temps acabarà deixant el palau en molt mal estat.

18 de setembre de 1893

Data del traspàs de Joan Grau, bisbe d’Astorga, amic de Gaudí i el comprador de la finca de Bellesguard, aleshores en ruïnes. Amb anterioritat, el bisbe li havia confiat les escriptures de la finca a Gaudí, aprofitant la seva estada a Astorga per supervisar les obres del Palau Episcopal d’aquesta localitat lionesa. Segurament, ell havia de ser el client original.

4 de setembre de 1900

Data formal de l’encàrrec de construir Torre Bellesguard per part de Maria Sagués, viuda d’un amic de Gaudí, anomenat Joan Figueras que, com Joan Grau, va morir abans de començar el projecte.

11 de setembre de 1924

Data de la detenció de Gaudí quan volia assistir a una cerimònia en homenatge als caiguts durant el setge de Barcelona, el 1714. Curiosament, la detenció tingué lloc davant de la Basílica dels Sants Just i Pastor, on, com ja hem vist, Joan Gualbes havia confiat els terrenys i la història de l’antic palau de l’últim monarca del Casal de Barcelona. Gaudí va consultar el Llibre de Bellesguard per documentar-se del passat d’aquest indret i retre així un millor homenatge a Martí I i la Catalunya “dels peixos” de Roger de Llúria.

17 de setembre de 2013

Dia que la família Guilera Roche, llavors propietària de la Torre Bellesguard, va obrir les portes de casa seva al públic. 69 anys abans, l’octubre de 1944, Lluís Guilera Molas havia comprat la finca per a fer-hi un hospital, tot i que l’ús de Bellesguard pels Guilera havia acabat sent el de llar.

Per l’apertura, va caldre enllestir una llarga llista de gestions d’adaptació per facilitar les visites, i, al mateix temps, formar l’Equip de Recerca Bellesguard. Tot el que sabem és resultat dels estudis empresos per aquest grup d’investigadors de diferents disciplines. Cal recordar que aquesta obra de Gaudí mai havia estat estudiada anteriorment. El llibre de Gualbes a la Basílica dels Sants Just i Pastor va ser la principal guia.

25 de setembre de 2018

Data de la compra de la Torre per part d’Occident, l’actual propietari de Bellesguard. Sota la seva guia, Bellesguard continua mirant com millorar l’estudi i la divulgació de la seva llarga història, així com l’experiència de les visites al públic. Aviat, informaren de les activitats i novetats que tenim previstes per celebrar el primer centenari de la mort de Gaudí, durant l’any 2026.

Esperem fer camí plegats per molts setembres més!

Notes

  1. Galindo López, Esteban (2020), “Anàlisi del paisatge històric a la zona nord del pla de Barcelona, segles XV al XVIII: Bellesguard”, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, pp. 121-12
  2. Vall i Comaposada, Josep. M., (2014), De la residència de Martí L’Humà a la Torre de Gaudí, Barcelona, Duxelm Editorial, pp. 52-61
  3. Ibíd, p. 75
  4. Ibíd, p. 77-79.
  5. Glindo López, Esteban, i, Medarde Sagrera, Manuel (2014), “Joan de Gualbes i Antoni Gaudí: Belleguard i els desconfiats de la guerra de Successió”, a Sarrià i la causa de les llibertats catalanes, Edicions El Mirador-Serveis Editorials – JGB, Barcelona, pp. 61-76