octubre 3, 2025

Per: Ferran Garcés

Gaudí passejant amb Lluis Millet, 1920. Centre de Documentació de l’Orfeó. Font: blog Museu Nacional d’Art de Catalunya.

En una foto de 1920, amb la Sagrada Família de fons, veiem dos amics passejant. Un d’ells és el compositor de música, Lluís Milet, somrient al fotògraf, i l’altre, al costat, és Antoni Gaudí, ocultant el seu rostre amb el barret. En realitat, aquell dia es van prendre dues instantànies. En la segona, es pot veure el rostre de l’arquitecte, amb el barret posat, però de perfil (1) En qualsevol cas, tots dos gests diuen molt de la personalitat de l’arquitecte, un geni reservat, res amic dels retrats. Per aquesta raó es coneixen tan poques imatges d’ell. Ara bé, poques no vol dir cap. Avui hem seleccionat algunes per descobrir al geni sota el barret, o de perfil…

1878: Ja soc arquitecte

El 15 de març de 1878, Gaudí va acabar els seus estudis. Tenia vint-i-sis anys. Necessitava una fotografia. Era la primera que es feia. L’autor, Pablo Audouard, era un prestigiós retratista de l’època. En aconseguir el títol, Gaudí, amb el seu habitual sentit de l’humor, va comentar al seu amic l’escultor Llorenç Matamala: “Llorenç, diuen que ja soc arquitecte”. Quaranta-vuit anys més tard, el fill d’aquest mateix amic, també escultor, seria l’encarregat d’obtenir el seu màscara mortuòria, però, per a això, encara faltava molt. Davant d’aquell jove llicenciat s’obria una prometedora carrera…

Retrat d’Antoni Gaudí I Cornet. 15 de març de 1878. Autor: Pablo Audouard,
Font: Wikipedia.

1883: Gaudí, d’excursió

Dos anys abans d’acabar la carrera, és a dir, el 1876, Gaudí es va afiliar a l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, esdevenint un dels membres més cadell de la institució. Un altre destacat soci, el poeta Jacint Verdaguer, per exemple, era set anys més gran.

De totes les excursions en les quals van participar, destaca una que tingué lloc el 17 de juny de 1883. Aquell dia, Gaudí i Verdaguer van coincidir a la ciutat francesa d’Elna, en una excursió que volia agermanar els literats de Catalunya amb els del Rosselló. Els acompanyaven grans personalitats del moment, com el pintor Alexandre de Riquer i els escriptors Víctor Balaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. L’excursió es va complementar amb una espectacular rebuda, un sumptuós banquet i diferents sessions literàries. En una d’elles, Verdaguer va llegir un fragment del seu influent poema Canigó, a l’aixopluc de l’inspirador  claustre de la catedral d’Elna. D’aquella diada n’ha sobreviscut un document gràfic. És fàcil descobrir a Gaudí, és l’únic que no mira a la càmera. En efecte, el prometedor arquitecte apareix de perfil, mirant cap a Verdaguer, en el centre de la imatge  (2) Altra data curiosa: pocs mesos després d’aquesta fotografia, el novembre de 1883, Gaudí s’incorporarà al projecte que li ocuparà la resta de la seva vida: la Sagrada Família.

El grup d’intel·lectuals a Elna, al juny de 1883. © La Il·lustració catalana, núm. 552, gener 1914

1888: Gaudí calb…

Quan -i perquè- va decidir Gaudí tallar-se els cabells? No ho sabem, però així el veiem en la foto oficial del carnet per accedir a l’exposició universal de 1888. Una vegada més, disposem d’una imatge gràcies a un tràmit oficial, i no pas per la voluntat del retratat. En aquest moment, Gaudí començava a ser un arquitecte conegut, amb importants obres al seu portafolis. Entre altres, la Cooperativa mataronina, la casa Vicens, El Capricho, el Palau Güell, el Palau Episcopal d’Astorga, i, per descomptat, la Sagrada Família, projecte que, com ja hem dit, havia assumit el 1883.

A Astorga, Gaudí mantindrà llargues converses amb el bisbe Joan Grau, també nascut a Reus i amic seu amb anterioritat. L’any 1888, l’any de la foto de Gaudí calb, Joan Grau havia comprat els terrenys de Bellesguard, que aleshores només ocupen les ruïnes de l’antic palau del rei Martí. Malauradament, poc després, el bisbe va morir de manera sobtada i la construcció de Torre Bellesguard encara haurà d’esperar més d’una dècada.

Passi d’Antoni Gaudí per a l’Exposició Universal de 1888. Font: Reus Digital.

1892/93: Un retratista “pallasso” entra en escena…

L’any 1892, un jove nascut a Tarragona, igual que molts dels col·laboradors de Gaudí, va entrar d’aprenent a la Sagrada Família. Com demostrava escassa disciplina als estudis, el seu pare, per corregir-lo, es va apropar al mestre perquè fes del seu fill una persona amb ofici.

Durant un temps, va arribar a ser un bon delineant, però, de caràcter rebel, no va tardar a volar del niu i esdevingué un il·lustrador i caricaturista molt popular. Aquell aprenent es deia Ricard Opisso, i, malgrat freqüentar els ambients bohemis i llibertins de la ciutat, que tan poc li agradaven a Gaudí, tots dos van professar-se un gran afecte (3). La millor prova d’aquesta curiosa relació és el conjunt d’instantànies de la vida personal de Gaudí realitzades per Opisso. Per exemple, aquesta on veiem al pare i la neboda de Gaudí en companyia del Dr. Torras i Bages, bisbe d’enorme influència social, gran amic de Gaudí, i la persona que el va introduir en els cercles catòlics de l’època modernista, o aquesta altra de Gaudí, en un carruatge, amb el seu principal mecenes, el compte Güell.

Rosa Egea con Francisco Gaudí -pare de l’arquitecte, assegut- y el Dr. Torras i Bages. Dibuix de Ricard Opisso, 1893. Font: web gaudi club.

Gaudí amb el comte Güell. Autor: Ricard Opisso. Font: web Gaudi club

1894: Gaudí a punt de morir…

De jove, Gaudí era un jove elegant i, segons alguns autors, fins i tot un xic anticlerical. Per raons que encara son motiu de debat, tot això canviarà amb l’edat, adoptant idees i hàbits cada vegada més religioses (vegeu: de dandi a místic) Durant la Quaresma del 1894, aquesta conversió el va portar fins i tot a fer un dejuni tan extrem que estigué a punt de morir d’inanició. El mateix Torras i Bages li va exhortar que deixés la seva rigorosa actitud perquè el designi de Déu per ell era un altre: dedicar-se en cos i ànima al Temple de la Sagrada Família. Gràcies a Opisso, l’aprenent díscol, disposem d’una imatge d’aquest capítol tan transcendental a la vida de l’arquitecte, encara que, com era habitual en el dibuixant, amb un aire còmic.

 

“Gaudi. Una rigorosa abstinència quaresmal”, 1894. Dibuix de Ricard Opisso, Font: Astorga Redacción.

1900: Atrapat in fraganti…

Com veiem, on no arribaven les càmeres dels fotògrafs, ho feia el llapis d’Opisso. El 1900, el mateix any que Gaudí va ser contractat per construir Torre Bellesguard, el futur caricaturista, va sorprendre el seu mentor, i li va fer un ràpid retrat, que va titular “Gaudí treballant en l’obrador de la Sagrada Família”. Una imatge que ningú més va obtenir. Repetirà la instantània dues vegades més, i, en una d’elles, el mateix Opisso es retratarà al costat de Gaudí en forma de bufó (4).

“Gaudí treballant en l’obrador de la Sagrada Família”, 1900. Dibuix Ricard Opisso. Font: fundacion Antoni Gaudí

Gaudí treballant en l’obrador de la Sagrada Família al costat de l’autor del dibuix: Ricard Opisso. Font: fundacion Antoni Gaudí

1902: El miracle de dos retrats pintats

A l’inici de les obres de Torre Bellesguard, altre amic de Gaudí va obrar un miracle major encara que el d’Opisso. I el miracle són els únics retrats pictòrics de l’arquitecte en vida. L’autor fou Joan Llimona, germà de l’escultor Josep Llimona, un dels principals col·laboradors de Gaudí a la Sagrada Família. Com l’arquitecte, l’obra d’aquest pintor va estar influïda per una forta religiositat. Tots dos eren membres del Cercle de Sant Lluc, una associació tutelada pel bisbe Torras i Bagués i de la que formaven part els Figueras, la família que havia contractat a Gaudí per construir Torre Bellesguard. En aquests quadres, Joan Llimona mostra a Sant Felip Neri amb el rostre de Gaudí (vegeu: “Gaudí ja va “aparèixer com un sant estant viu”)

Joan Llimona: “Deo Gratias”. Sant Felip Neri fent catequesi al turó de Sant Onorfrio, a Roma, 1902. Pintura a l’església de Sant Felip Neri.

Joan Llimona: “Alabat sia Déu”. Sant Felip Neri celebrant la missa en el moment de l’elevació del terra, 1902. Pintura a l’església de Sant Felip Neri.

1904: Gaudí, amb pur

Cada estiu, els Gaudí pujaven al monestir de Montserrat per visitar a un amic comú, el doctor Santaló, altre gran amic de l’arquitecte. L’arquitecte sentia una profunda veneració per la Moreneta, una verge molt present a Bellesguard (vegeu: devoció i història) La foto que mostrem ara, una de les més conegudes de Gaudí, es va obtenir durant una d’aquestes excursions estivals. En la imatge veiem a Gaudí (al fons, fumant un puro i amb barret), al seu pare (centre), la seva neboda Rosa, i el doctor Santaló (sense barret)

Antoni Gaudí (amb puro i barret), amb el seu pare (al centre), la seva neboda Rosa, i el doctor Santaló, durant una visita a Montserrat, 1904. Font: Wikipedia.

En resum, les poques imatges conservades de Gaudí  són el resultat de la seva condició d’arquitecte, com la de la graduació, el 1878, i la del carnet de l’Exposició Universal, deu anys més tard. De manera excepcional, cal destacar la fotografia de l’excursio literaria a Elna i aquesta altra a Montserrat. Són les úniques imatges del mestre en una situació “d’oci”. No menys especial són els retrats de dos amics seus, l’Opisso i el Llimona, les úniques on apareix en situacions “imprevisibles”. N’hi ha alguna més. Les descobrirem el divendres vinent, quan continuarem la nostra ruta pels retrats del geni sota el barret, o de perfil…

Notes

(1)  La fotografía de Gaudí sota el barret, per cer, és la imatge triada per la portada d’un dels últims llibres sobre l’arquitecte: Lahuerta, Juan José (2021), Gaudí, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Per veure les dues fotografíes, vegeu: p. 290

(2)  Valls, Esteve (19/09/2025), “1883: el genial Gaudí a Elna”, web La Semanine du roussillon. Per cert, l’any 2013, es va celebrar altre trobada literaria a Elna, coincidint amb la commemoració del 140è aniversari de l’excursió amb Gaudí i Verdaguer: Redacció (18/05/2023), “Trobada d’escriptors a Elna“, web Assosiació d’Escriptors en Llengua Catalana

(3)  Fondevila, M. (31/12/2021), “Ricard Opisso: records i anècdotes agredolces de Gaudí”, Museu Nacional de Catalunya.

(4)  Redacció: “Sale a la luz un retrato inédito de Gaudí”, Fundación Antoni Gaudí.