Actualitat i Agenda: La Diada

Per: Ferran Garcés

La Diada és la Festa Nacional de Catalunya. Es considera que el seu origen està a 1886, l’any en què diferents entitats catalanistes van celebrar una missa en memòria dels caiguts en el setge de Barcelona. Com és ben sabut, la derrota de la ciutat l’onze de Setembre de 1714 va posar fi a l’anomenada Guerra de Successió Espanyola (1701-1714), que consolidaria la posició de  Felip V de Borbó en el tron d’Espanya, i donaria pas a una gradual decadència de Catalunya, per haver-se mostrat contrària al monarca francès i patir les seves  represàlies. En conseqüència, aquesta festivitat sempre ha estat envoltada de polèmica a causa dels diferents actes reivindicatius que acostumen a acompanyar-la. En alguns moments, fins i tot ha estat prohibida (1). Avui recordarem les relacions de Bellesguard amb una festivitat tan assenyalada.

La primera relació ens porta directament enmig del fragor de la batalla, a través un dels seus combatents que, dona la casualitat, era el propietari de Bellesguard en aquella època. Ens referim a Joan Ferrer Gualbes de Bonaventura i Copons (1643-1714), militar i cèlebre poeta del Barroc, que no només va lluitar a peu de muralla fins a l’últim dia, l’onze de setembre de 1714, sinó que, uns anys abans, va oferir el seu palau de Bellesguard com a seu de l’Acadèmia dels Desconfiats, una organització oposada a Felip V. En ella es promovia l’estudi de la història, la llengua i la literatura catalanes, però també s’aprofitava per fer reunions clandestines de caràcter polític. Lògicament, el nou monarca la va clausurar quan ocupà la ciutat comtal. Tot i això, uns anys més tard, el 1729, aquesta institució va servir de llavor per la fundació de l’actual Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

La segona relació ens porta al període de construcció de la Torre Bellesguard per Gaudí, entre 1900 i 1909. Justament aleshores es va celebrar una de les Diades més conflictives que es recorden. En efecte, en l’edició de 1901, trenta persones van ser detingudes arran dels enfrontaments ocorreguts durant un dels actes tradicionals de la Festa, l’ofrena floral davant el monument a Rafael Casanova (1660-1743), la principal autoritat militar i política durant el setge de Barcelona. En els anys posteriors, els efectes d’aquesta detenció van generar una intensa activitat tant en l’àmbit social com polític. De fet, a 1924, el mateix Antoni Gaudí va ser detingut durant la Diada d’aquell any per parlar català a un policia (2). Aleshores, l’ofrena floral a Rafael Casanova i altres actes similars estaven prohibits, arran dels incidents que havien tingut lloc en l’època de la construcció de Torre Bellesguard.

Una altra coincidència. La detenció de Gaudí va tenir lloc prop de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, una de les esglésies preferides del mestre. Doncs bé, aquesta parròquia era –i és– la seu d’una biblioteca on es conserva tota la documentació del Bellesguard històric, gràcies a una donació de Joan Gualbes, juntament amb la seva propietat, per evitar que Felip V la destruís. Si Bellesguard esdevenia terreny eclesiàstic, Felip V no podria apropiar-los. A continuació l’enllaç a l’Arxiu i la seva història: Fons Gualbes.

 Arran del Tricentenari del setge de Barcelona, i conscients del seu passat, al setembre de 2014, Torre Bellesguard va organitzar una sèrie de conferències i concerts per a recordar la història del lloc i el seu propietari, Joan Gualbes. En el següent enllaç es mostra un vídeo resumint aquests actes. Per veure el programa complet: les Actes del Tricentenari a la Torre Bellesguard d’Antoni Gaudí.

Bibliografia:

1. Celebracions històriques de la Diada al llarg de la història i les èpoques en què va estar prohibida. Enlace a la página web. 

2. Crexell, Joan: Detenció de Gaudí l’11 de setembre de 1924 (en català), Serra d’or, 1987, setembre, any XXIX, núm. 335, pàg. 17-19. Enlace a la página web.