Actualitat i Agenda: La Mercè

Per: Ferran Garcés

La Mercè és una de les festivitats més representatives de Barcelona. De fet, és la Festa Major de la ciutat en l’actualitat. Ret homenatge a la Mare de Déu de la Mercè, a qui se li atribueix diversos miracles des de 1218, en temps del rei Jaume I el Conqueridor. Ara bé, no va ser fins a 1868 quan va esdevenir oficialment patrona de Barcelona (1). Aleshores, cap a 1871 la seva festivitat va començar a adoptar un caràcter cívic i popular. Tot i això, no prendrà volada fins a l’any 1902, període en què Gaudí havia iniciat les obres de Bellesguard. D’aquella època podem destacar les següents coincidències…
En primer lloc, cal aclarir que Bellesguard no va ser l’únic encàrrec de Gaudí en la zona. En 1904, en el zenit de la seva fama, el pintor català Lluís Graner, aleshores un artista de projecció internacional, li va encarregar a Gaudí un xalet. Els terrenys estaven al costat de Torre Bellesguard, en l’actual carrer de la Immaculada, abans dit de Santa Eulàlia, a tocar de l’Escola Pia (2). Malauradament, el projecte quedarà inacabat, arran dels problemes econòmics del pintor amb un altre encàrrec de la mateixa època: la sala Mercè, anomenada així en homenatge a la patrona de la ciutat. Les tres obres, Bellesguard, el xalet de Lluís Graner i aquesta sala en van construir al mateix temps i tenen com a element compartit no només a Gaudí sinó també a la família Figueres, els primers propietaris de Bellesguard, amics de Graner i socis seus a la sala Mercè.

La Sala Mercè va ser un dels primers cines de Barcelona. Hi era al carrer del Bot, paral·lel a la Rambla, i tenia forma de gruta, idea del mateix Gaudí. Malauradament, el negoci va ser ruïnós i la sala va restar activa només des de 1904 fins a 1913 (Bellesguard es va terminar a 1909). Durant aquest període, es va projectar tant cinema mut com algunes pel·lícules parlades i musicals. Els Figueres, els primers propietaris de Torre Bellesguard, van formar part del projecte des de bon començament. Per compensar la seva inversió, Graner, que –recordem- era pintor, li va prometre al cap de la família Figueras que “si calia li pagaria amb quadres, però després, que allò va anar malament, no va veure ni quadres ni diners, ja que Graner va marxar arruïnat cap Amèrica” (3) Per aquesta raó, Gaudí tampoc va terminar el xalet de Lluís Graner, deixant només construïda la façana de la porta principal. Afortunadament, la Torre Bellesguard es va poder acabar i ha sobreviscut fins a l’actualitat.

Bibliografia

(1) Per ser exactes, com diu la web de l’ajuntament de Barcelona: Barcelona es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè a 1687, acabada una plaga de llagosta, però “El Papa no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868.”

(2) Mestre, Jesús: “El carrer de la Immaculada, la unió de Sarrià amb Sant Gervasi per la part alta”, El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 20 de febrer de 2022.

L’edifici de l’Escola Pia Sarrià, cap al 1915, amb el barranc on s’interrompia el carrer de Santa Eulàlia (avui carrer de la Immaculada) i, al fons i a la dreta, la Torre Bellesguard, d’Antoni Gaudí. Postal d’ATV, Col·lecció Carles Macià. Per la biografia de Lluís Graner i la seva relació a Gaudí i Sant Gervasi, mireu: “Lluís Graner i Antoni Gaudí a Sarrià i Sant Gervasi”, El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 30 de juny de 2019

(3) Figueras i Bas, Josep Mª: La família Figueras. Els senyors de Bellesguard, edició pròpia, pàg. 61-62. A més a més, en aquesta referència, el lector interessat pot trobar també una descripció força detallada de la Sala Mercè i altres detalls dels negocis de Lluís Graner, veí frustrat de Torre Bellesguard.