Saps què? Bellesguard ABANS de Gaudí, castell i jardí. Part I

Per: Ferran Garcés

En una publicació de 1896, Barcelona á la vista. Álbum de fotografías de la capital y sus alrededores, podem llegir: “Hoy, del histórico castillo de Bellesguart apenas queda el nombre, escrito en un montón de ruinas, que dentro de breves años habrá sin duda desaparecido del todo” (1). La imatge que reproduïm en la capçalera, procedeix d’aquest llibre. Autor, Fernando Rus, el fotògraf del llibre.

Afortunadament, tan pesarosa profecia no s’ha complert. Gràcies a Antoni Gaudí, no només aquelles ruïnes continuen existint, sinó que la torre actual permet evocar el seu desaparegut esplendor. Ara bé, com era aquell castell?

La descripció més valuosa, si no l’única, la trobem en una crònica anomenada Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona. L’autor, Dionís Jeroni de Jorba, va ser un humanista que va combinar la professió de jurista amb la vocació de les lletres, esdevenint un dels primers historiadors de la ciutat comtal (2) La seva obra es va publicar a 1589, és a dir, gairebé dos segles després de la mort del constructor del castell, Martí I l’Humà, a 1410. En ella, llegim:

“Un castillo nombrado de Belesguarte, antiguamente de los Reyes de Aragón, y ahora de Joan Cassador Cavallero, el qual está cercado de sus murallas y torres: ay una linda casa para un mayordomo, un grande patio, una fuente y cisterna, una huerta muy linda, y una lonja con columnas y insignias de Reyes de Aragón, una capilla, dos galerías con veynte y cuatro ventanas: donde se puede ver Barcelona, y el mar, una sala de armas, la cárcel, capilla, reloge, y es un lugar muy sano.”

Palau i jardí

Fora d’aquesta descripció, se sap molt poc de la darrera morada de Martí I. L’altra documentació disponible són algunes de les cartes redactades pel monarca (3). Per elles sabem que el rei va sol·licitar l’enviament d’uns vitralls i un sacerdot per la capella del castell. Ara bé, la major part de les referències al·ludeixen a la “huerta muy linda” de la que parla Dionís Jeroni de Jorba.

En efecte, per aquestes cartes, sabem que el rei li va demanar reiteradament al procurador de Mallorca la tramesa d’una parella d’esclaus per treballar a l’hort i el jardí del seu nou palau. Al Comanador General de Casp, li encarrega l’enviament de parres de raïm, i, a diversos funcionaris reials, de plantes i empelts d’arbres fruitals (4)

Com Bellesguard va ser el palau on Martí I es va casar amb Margarida de Prades, a 1409, la boda hagué de tenir lloc en el verger que evoquen les cartes del rei. Jacint Verdaguer, poeta i amic de l’arquitecte, va evocar aquella boda en La Custòdia, un poema escrit a 1900, l’any en què Gaudí començava les obre de l’actual torre (5)

“Lo rei Martí es passeja per lo verger:

ací veu una rosa i allà un clavell,

i més enya una branca de taronger.

Mes una Margarida lo cor li ha pres,

d’un comte filla aimada, néta d’un rei.

Margarida de Prades és sa muller”

En l’actualitat, Torre Bellesguard, envoltada per una petita muralla, amb merlets, també disposa d’una part edificada i d’un esplèndid jardí, de manera, que la visita, tant guiada com audioguiada, ens permet sentir-nos, en cert sentit, com a l’època del rei Martí. 

Per acabar, reproduïm la torre reial de Bellesguard, segons una aproximació artística realitzada per Jorge Egea (6) En l’article de la setmana vinent, parlarem de l’interior d’aquest castell…

Notes:

(1) Guibernau, J.F., (1910), Barcelona á la vista. Álbum de fotografías de la capital y sus alrededores, publicado por Antonio López, Llibreria Española, Barcelona. L’edició original és de 1896, però aquest exemplar és molt difícil de trobar. Per internet, s’acostuma a trobar l’edició de 1910.

(2) Dionís Jeroni de Jorba, Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona. Publicaciones Abella, Madrid, 1988 (edición original, 1589).

Resum: Galindo, Esteban (2018), “El cronista Dionís Jeroni Jorba”, www.diarieljardi.cat (enllaç)

(3) Vall i Comaposada, Josep M., (2014) Bellesguard. De la residencia de Martí l’Humà a la Torre de Gaudí, Duxelm editorial, Barcelona, p. 143-149, annex.

(4) Ibíd, Annex, p. 51-52

(5) Més poemes de Verdaguer sobre Bellesguard, a la entrada de nostre blog, “El jardí de Bellesguard”, 16/04/2019: (enllaç)

(6) Op. cit., Vall i Comaposada, p. 44