Joan Baptista Grau Vallespinós

Joan Grau (esquerra) i Antoni Gaudí (dreta).

Per Fernando Garcés.

Joan Baptista Grau i Vallespinós era 20 any més gran que Gaudí. Malgrat això sempre es van entendre de meravella. Ambdós compartien l’interès per la religió però també per la història antiga, especialment de l’esfera cristiana i catalana. En l’àmbit religiós, Joan Grau va ser ordenat sacerdot el 1859 i, com Gaudí, es faria amic de Jacint Verdaguer, el bisbe Josep Torras i Bages i altres personalitats del panorama catòlic de la seva època. En l’àmbit històric, va formar part de totes les societats arqueològiques de les diferents ciutats on va residir, des de la primera, la de Tarragona fins a l’última, la d’Astorga, on va exercir de bisbe.

Joan Grau també va néixer a Reus i va residir un temps a Tarragona, com gairebé tots els col·laboradors de Gaudí. La gran majoria van conèixer al mestre quan ja era un arquitecte consagrat, però amb Joan Grau la seva amistat és molt més antiga. Es remunta a la seva època d’estudiant d’arquitectura, poc abans de 1878, any en què va obtenir el títol. Aquesta és l’època en què també va començar la seva relació amb Eusebi Güell, el seu altre gran mecenes, i diem “altre” perquè, encara que en menor mesura, Joan Grau també va ser un dels protectors del jove geni, i la principal causa, com aviat veurem, per la qual Gaudí acabaria construint la Torre de Bellesguard.

A l’inici de la seva amistat, Joan Grau exercia de canonge i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona i va ser ell qui li va encarregar la seva primera obra: l’altar del Santuari de la Nostra Senyora del Sagrat Cor, coneguda popularment com a Església de Jesús i Maria[1].Estudis recents suggereixen que el jove Gaudí també donà indicacions per arreglar el jardí del convent, avui desaparegut. Aquesta seria, per cert, l’única obra de Gaudí realitzada a la seva estimada Tarragona. Es tracta, a més a més, de la primera obra de l’artista, dissenyada el 1877, quan encara era estudiant i finalitzada després de la benedicció del temple, l’any 1879. L’encàrrec va sorgir arran de la mort de la mare de Rosa Egea Gaudí, l’única neboda de Gaudí, fet que va convertir a Gaudí en el seu tutor legal. Per fer front a l’educació de Rosa, que estudiava a l’escola de Jesús i Maria, el jove geni va proposar a Joan Grau la realització d’aquest altar. Es van imaginar aleshores que, una dècada més tard, els dos s’ajuntarien de nou per enllestir la construcció de tot un palau episcopal?

A l’inici de la seva amistat amb Gaudí, el futur Bisbe d’Astorga ja feia gala d’interessos que també fascinaven a Gaudí, com l’estudi de l’arquitectura cristiana i la “renovació litúrgica” a través de revistes que editava el mateix Grau. A més a més, el futur bisbe col·laborà amb l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i començarà a fundar diferents escoles religioses per fills d’obrers. Dues dades rellevants quan recordem que l’arquitecte reusenc va arribar a ser vocal de la junta directiva d’aquesta associació i que Joan Grau disposarà al seu testament que els diners de la venda de Bellesguard fossin destinats als fills dels obrers de Reus. A continuació explicarem les circumstàncies de tan peculiar testament.

Joan Grau nomenat bisbe d’Astorga.

El 1886, Joan Grau, va ser nomenat bisbe d’Astorga, ciutat de Lleó on va seguir cultivant els seus interessos, fundant un Museu Arqueològic diocesà, així com algunes escoles i una revista. Pel seu càrrec li corresponia viure al palau episcopal, però l’edifici va ser destruït per un incendi poc després de la seva arribada. Sense dubtar-ho, va encarregar la construcció del nou palau al seu amic i compatriota Gaudí, qui el visitarà en onze ocasions, durant quatre anys. Van ser unes estades ben prolífiques, tant en l’àmbit estètic com religiós. Com ha escrit Gijs van Hensbergen, un dels principals biògrafs de Gaudí, l’arquitecte reusenc “es passava hores discutint de litúrgia amb Grau. El bisbe el va animar a llegir L’Année Liturgique, de Dom Guéranger, que es convertiria en un text clau per Gaudí i ocuparia un lloc d’honor en la seva biblioteca junt amb l’autografiada L’Atlàntida (del seu amic comú Jacint Verdaguer). Anys després, va dir que aquell havia sigut, probablement, el període més influent en la seva vida professional”[2].

Per desgràcia, no sabem de què més van parlar els dos amics. Un tema, en especial, ens interessa: el palau de Bellesguard, última seu del rei Martí I, el monarca que va ser amic del Papa Luna i de Sant Vicent Ferrer. Resulta difícil imaginar que no parlessin d’aquest palau quan recordem que, l’any 1888, mentre Gaudí estava construint el palau d’Astorga, Joan Grau va comprar la finca de Bellesguard. El terreny en aquell moment, era propietat de l’Església de Sant Just i Pastor, on, per cert, es conserva l’arxiu de la història de Bellesguard, gràcies a la donació de Joan Gualbes, poeta i militar que va residir a les seves ruïnes durant al voltant de 1714. Recordem, així mateix, que aquesta Església era un lloc on Gaudí acostumava a practicar cant gregorià.

Segurament, el fet que Joan Grau fos bisbe va facilitar la compra. Pensem que Joan Grau va realitzar aquesta adquisició pensant en el seu retir. Malauradament, la mort el sorprendrà a 1893. Gaudí que, aleshores, estava a Astorga, es va fer càrrec del seu enterrament, així com de les seves últimes voluntats, una de les quals, com ja hem dit, fou la construcció d’una escola pels nens pobres de Reus amb els diners obtinguts per la venda de Bellesguard[3]. La venda, però, es va retardar en el temps fins a 1900, quan la va comprar Maria Sagués, viuda d’uns altres amics de Gaudí: Jaume Figueres i els seus fills.

Palau episcopal d’Astorga (esquerra) i la Torre Bellesguard (dreta).

Coneixent la profunda relació humana darrere d’aquests dos edificis, és impossible no comparar el palau episcopal d’Astorga amb la Torre de Bellesguard, però aquest no és el lloc per entrar en detalls arquitectònics. De totes maneres, comentarem almenys la hipòtesi de Jan Molema, un dels principals estudiosos de Gaudí i assidu visitant de l’edifici. En el seu llibre Gaudí: The Construction of Dreams[4], el capítol dedicat a Bellesguard conclou amb el que ell mateix anomena “a rather fantastic assumption” (“una assumpció força fantàstica”)…

Com és ben sabut, Gaudí, després de la mort del seu amic Joan Grau, va abandonar Astorga deixant inacabat el pis superior i el terrat. Les relacions de l’arquitecte amb les autoritats locals van ser tan dolentes que aquest fins i tot va cremar els plànols del projecte final perqué ningú el pogués enllestir[5]. No sense esforços, l’actual terrat es va completar a 1913, amb solucions més modestes, per operaris que no tenien cap relació amb Gaudí ni cap dels seus col·laboradors. Ningú sap quina era la idea original de Gaudí. Ara bé, segons Jan Molema, la superposició dels dos edificis relacionats amb Joan Grau, és a dir, el palau episcopal, en la seva concepció original, i el palau de Bellesguard “is exactly the same. Bellesguard would perfectly fit in the Astorga estate even better than what was actually built there” (“és exactament la mateixa. Bellesguard podria perfectament ajustar-se en el terreny d’Astorga fins i tot millor del que s’hi va construir realment”).

Una hipòtesi massa fantàstica? Probablement, però, en qualsevol cas, ens recorda la profunda relació d’ambdós edificis amb les principals persones darrere la seva construcció, dos amics de tota la vida, que van envellir junts parlant dels mateixos temes religiosos i històrics.

[1] AmicsdeGaudi (21 febrer de 2017), 130 anys de l’unica obra de Gaudí a Tarragona, www.amicsdegaudi.com

[2] VAN HENSBERGEN, Gijs., Antoni Gaudí, Debolsillo, Barcelona, 2002, p. 141

[3] Per saber més d’aquest episodi, veure: Tarragona, J.M., (6 de desembre de 2008),“Tumba del Dr. Grau (1893)”, www.antonigaudi.org

[4] MOLEMA, J., Gaudí. The Construction of Dreams, Thieme MediaCenter, Rotterdam, 2009, p. 255. Veure també, p. 166: “En el primer projecte (d’Astorga), el cos principal del palau és un cub amb una piràmide al damunt. Aquest cos s’enfonsa lleugerament dins del terreny. Trobem l’estructura del cub i la piràmide de nou a Bellesguard i a la Casa de los Botins”, i, a la nota 210, Molema afegeix: “Aquesta coincidència reforça la meva hipòtesis que Bellesguard podria haver sigut dissenyada primer per Grau” (p. 309)

[5] Van Hensbergen, p. 143