Agenda. Els 4 dracs de Torre Bellesguard. II part

Per: Ferran Garcés

La setmana passada va ser Sant Jordi. Una festa que, entre altres atractius, representa una autèntica celebració dels dracs, la bèstia fantàstica més popular arreu el món. Per commemorar-ho, van iniciar una sèrie d’articles sobre la peculiar evolució de les formes -i el significat- dels dracs. Evolució que podem il·lustrar amb els quatre dracs de Torre Bellesguard.

En la primera entrega, vam parlar del drac originari, amb forma de serp, i del drac medieval, que, a més d’afegir ales i potes al seu aspecte, esdevé sinònim del Diable. Un monstre terrible, enemic de sants i santes, com recreació de l’eterna lluita entre el Bé i el Mal. Ara bé, malgrat tan mala premsa, el drac ha esdevingut un animal ben popular. Com ha sigut possible? Per respondre aquesta pregunta cal recordar, abans de res, que els dracs no sempre han sigut una figura diabòlica. Coneixerem els dracs menys dolents…

El drac “estendard”

Carlos Alvar, un reconegut medievalista espanyol, distingeix entre el drac “eclesiàstic medieval”, associat al drac demoníac, antagonista de sants, i el drac “laic”, propi de les llegendes artúriques, que “no representaba tanto la imagen del Mal ligada al Diablo, como el justo adversario del héroe” (1) Aquest drac, símbol de força i de poder, arribarà a ser l’estàndard de diferents cavallers, ordes militars i, fins i tot, de reis i, per extensió, de llurs regnes. Sense anar més lluny, “Uterpendragó”, el pare del famós Artur de Camelot, ja va fer servir el drac com distintiu i, abans d’ell, els romans i els víkings (2)

A la Corona d’Aragó, el primer monarca a adoptar el símbol del drac va ser Pere IV, el pare de Martí I l’Humà, el rei que va residir en el castell original de Bellesguard, entre 1409 i 1410. D’aquest últim monarca es conserva una coneguda figura heràldica: la representació d’un drac alat al damunt del seu elm. Des de 1407, per una concessió de Martí I, forma part de la Festa de l’Estendard, la principal festivitat de Mallorca, encara que, enguany, és motiu de polèmica a causa de les peticions perquè la cimera original, ara a Madrid, torni a l’illa balear (3)

Una altra controvèrsia d’aquest peculiar drac alat, conegut com a vibra, és la que gira al voltant del seu aspecte, perquè, amb el temps ha variat considerablement de forma, oscil·lant entre l’escurçó, el ratpenat i un drac femella. Sigui com sigui, la vibra sovint acompanya la cimera del rei o les quatre barres del Senyal Real. Un símbol que ha perdurat en l’escut de Valencià, i, fins no fa molt, en el de Barcelona (4) És el cas també de la vibra de Torre Bellesguard, amb la senyera en forma d’escut sota les seves ales.

Avui en dia, tant el drac tradicional com la vibra formen part del bestiari festiu, un conjunt de figures de cartó pintat que surten al carrer els dies de festa com el Corpus. Quan estirem el fil per conèixer l’origen d’aquestes processions, tornem a trobar el nom del rei Martí I perquè, en els actes de coronació d’aquest monarca, celebrats a Zaragoza el 13 d’abril de 1399, ell i els seus consellers barcelonins, anaren acompanyats per dues de les primeres figures de la imatgeria festiva institucional de Barcelona: l’Àguila i la Vibra, emblemes que ja havien fet servir dos anys abans en les festes de l’entrada del mateix monarca a la ciutat comtal (5) Per cert, la primera vegada que es documenta la vibra, diferenciada del drac, és en la descripció d’aquesta celebració (6)

D’altra banda, a 1408, any que Martí I comença a construir Bellesguard, es va fundar l’Orde del Drac, a la qual va pertànyer Oswald von Wolkenstein, un famós poeta alemany que, en un poema seu, parla de Margarida de Prades, la reina amb la qual es va casar Martí I a Bellesguard (7) Veiem, doncs, com diferents personalitats de l’època van adoptar el distintiu del drac, una associació insòlita si l’animal només fos una encarnació del dimoni, i veiem, també, com l’època de l’antic castell de Bellesguard va ser un influent capítol en la història dels dracs, en paral·lel a la llegenda de Sant Jordi. En resum, el drac podia ser un terrible enemic però també un poderós talismà. Els següents dracs son testimoni d’aquesta darrera característica.

El drac de les aigües

En els mites antics, la principal funció dels dracs era la de protegir aigües, coves i altres indrets remots per l’ésser humà, generalment amb un tresor amagat. Dracs que els poetes sovint descriuen amb una gran saviesa i, a vegades, fins i tot el do de la profecia.

És el cas del tercer drac de Torre Bellesguard, encara que, avui en dia, no forma part de la visita perquè es troba en el terreny privat d’uns veïns. Va ser construït per donar forma a la caseta d’un pou amb una fondària de 40 metres i per on encara flueix un riuet subterrani (8) Fet que, d’altra banda, ens recorda com l’aigua és el protagonista secret de Bellesguard, tant per aquest riuet, o mina, i la a presència d’un torrent en el lloc on ara discorre el carrer Bellesguard.

El drac guardià

Mentre el drac del pou connecta Bellesguard amb el món subterrani o ctònic, el quart drac de la Torre treu el seu cap al terrat, protegint la línia de l’horitzó (9) La seva descoberta representa el punt més fascinant de la visita. Amb els seus dos enormes ulls, és el drac que millor descriu l’origen del nom de tan fabulós animal. En efecte, el mot drac procedeix de δέρκομαι (“deɾkomai”), un verb grec amb el significat de “mirar fixament”. Els antics grecs el van fer servir per anomenar a les serpents, δράκων (“drakon”), convençuts de què aquest animal, com que no té parpelles, pot mantenir els ulls sempre oberts i esdevenir, en conseqüència, un extraordinari guardià (10)

I el que no deixa de ser curiós. La paraula guardià procedeix d’un verb germànic, wardon, que també vol dir el mateix que δέρκομαι, és a dir, “mirar fixament, vigilar, custodiar, protegir” (11) Bellesguard, de fet, és un joc de paraules que vol dir tant “vistes boniques” com “bon resguard”. Va ser el mateix rei Martí qui ho va triar, potser aconsellat per Bernat Metge, el seu principal conseller i gran escriptor. Tan aviat com el visitant puja a la terrassa de l’actual edifici construït per Gaudí, hom entén la denominació del lloc, a causa de les espectaculars vistes que ens permeten gaudir -i dominar- tot el paisatge del pla de Barcelona. Amb quatre dracs, i un d’ells, el més gran, enfilat al mateix terrat, segur que és un lloc ben guardat…

Notes

(1) Alvar, Carlos (2004) Diccionario Espasa Leyendas artúricas, Espasa, pp. 136-137.

(2) L’estendard dels romans es deia “signum draconis”, o “draco”, i el seu portador rebia el nom de “draconarius”

L’embarcació dels víkings coneguda com a drakar rep sovint aquest nom perquè, sovint, el mascaró de proa estava esculpit com el cap d’un drac.

(3) Pol, Antoni (7/12/2019), “Una lucha de 90 años: Palma reclama la cimera del rei Martí”,

(4) García, Edu, “L’escut de Barcelona, la cimera de la vibra i la ratapinyada del rei Jaume”, blog Barcelona es poderosa.

(5) Hughes, Robert (1992), Barcelona, Anagrama, Barcelona p. 211-212.

Vilarrúbias, Daniel (2017), “El foc del seguici. Diables festius i Bestiari de foc, dels orígens al 1936”, Ajuntament de Barcelona.

(6) Anònim, “Corpus 700 Drac”, web del Bestiari, Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Al final d’aquest article, el lector interessat trovara una amplia bibliografia on line sobre el tema.

Al final del següent article, es mencionen cronològicament les primeres mencions a la vibra en temps del rei Martí i després d’ell: Ollé, Manel (1992) “La víbria. Quatre notes sobre la vida i costums d’aquesta singular bestiola”, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona (Districte de Sant Martí)

(7) Bonet, Miquel (2018), “En temps de la reina Margarida de Prades”, Catalunyadiari

(8) En aquest llibre podeu saber una mica més del pou-drac: Valls, Mireia (2012), La Barcelona subterrània, Editorial Mediterrània, Barcelona, p. 101-103

(9) Aclarir que, durant molt temps, aquest drac va romandre desconegut fins i tot pels propietaris. El seu descobriment el va realitzar al 2009 Jan Molema, un conegut especialista en l’obra de Gaudi. Més informació: Molema, Jan (2009), Gaudi. The Construction of Dreams, Thieme MediaCenter, Rotterdam, p. 250

(10) Álvarez, Javier: “Etimologia de dragón y su relacion con las serpientes”, blog “Gramàtica històrica del castellano”

(11) Soca, Ricardo: “Etimologia de la palabra: guardia”, blog  “el castellano.org”