Saps què? La connexió de Bellesguard amb Reus

Per Ferran Garcés

Demà dissabte, 29 de juny, és la diada de Sant Pere i de Sant Pau, la festa gran de Reus. Aprofint la data, avui volem recordar les connexions de Reus amb Torre Bellesguard, que, veurem no són poques…

En la imatge de capçalera mostrem un dibuix de Gaudí amb ocasió de la restauració del Santuari de la Misericòrdia, de Reus, un encàrrec que, malauradament, l’arquitecte reusenc no va poder ni tan sols començar. En aquella època, Gaudí estava treballant a Torre Bellesguard. Fins que punt aquesta obra, d’alguna manera, compensa la frustració del projecte fallit?

Arrels profundes

L’arquitecte de Torre Bellesguard, com es ben conegut, va néixer l’any 1852 a Reus, o a Riudoms, el tema encara es motiu de polèmica. En qualsevol cas, el seu bateig va tenir lloc a l’Església Prioral de Sant Pere de Reus i serà en aquesta ciutat on farà els seus primers estudis.

Els que si van néixer clarament a Reus van ser Joan Rubió i Bellver (1870) i Domènec Sugranyes i Gras (1878) Tots dos van participar en la construcció de Torre Bellesguard, encara que això no es estrany. Com escriu Gijs van Hensbergen, un conegut biògraf de Gaudi, l’influencia de Reus en l’arquitecte mai va esvair-se. “Resulta suficient amb comprovar el gran nombre dels seus col·laboradors que procedien de Reus i Tarragona per comprendre la força de les seves arrels” (1)

El que si es especial de Torre Bellesguard és la importància d’altre reusenc per la relació de Gaudí amb aquesta obra. Ens referim al sacerdot Joan Bautista Grau Vallespinos. De tots, era el reusenc més gran, donat que va néixer a 1832. Ara bé, malgrat la diferencia d’edat, també va ser un gran amic de Gaudí. El Palau Episcopal d’Astorga, a Lleó, l’arquitecte el va construir perquè s’ho va encarregar Joan Grau, a 1888, una vegada nombrat bisbe d’aquesta ciutat a Lleó.

Creiem que Joan Grau va comprar Bellesguard pensant en el seu retir. Malauradament, la mort el sorprendrà a 1893. Gaudí que, aleshores, estava a Astorga, es va fer càrrec del seu enterrament, així com de les seves últimes voluntats. Una d’elles era la construcció d’una escola pels nens pobres de Reus amb els diners obtinguts per la venda de Bellesguard (2) La venda, però, es va retardar en el temps fins a 1900, quan la va comprar María Sagués, primera propietària de la torre actual.

La reforma que no va poder ser

A 1900, any de la compra de Bellesguard per part de María Sagués i inici de les obres de l’actual torre, Gaudí va dissenyar un estendard per als nascuts a Reus que vivien a Barcelona, com a homenatge al santuari de la Verge de la Misericòrdia, patrona de Reus. Gaudí va ser un dels assistents i s’ha conversat una fotografia de la processó publicat per un setmanari de la ciutat. Per desgràcia, aquest estendard va desaparèixer durant l’incendi del taller de Gaudí al juliol de 1936, i només resten unes fotografies (veure enllaç a Wikipedia)

A 1903, en plena construcció de Torre Bellesguard, Gaudi va rebre l’encàrrec de restaurar el santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. L’arquitecte va acceptar gustosament, com es fàcil d’imaginar. Tot va estar a punt per què comencessin les obres. Malauradament, per diferents imprevists, a mitjans de l’any següent, el projecte es va paralitzar i mai no va prosperar. Tot i així, Gaudí mai va perdre la seva connexió amb la seva estimada ciutat de la infantessa i la joventut. Alguns detalls de Torre Bellesguard semblen demostrar-ho…

Un papa, una rosa i un vitrall…

La següent connexió entre Torre Bellesguard i Reus és impossible de saber si no es tira del fil del passat de la finca, un fill ben llarg perquè ens porta fins a 1409. Aleshores, l’edifici en aquests terrenys era un castell, propietat del rei Martí I l’Humà, dit també l’Eclesiàstic. El monarca va ser amic de Benet XIII, més conegut com el Papa Luna, i tots dos van conviure al palau de Bellesguard. En aquell moment, el pontífex també era Senyor de Reus, raó per la qual la futura ciutat de Gaudi i els seus col·laboradors reusencs es va beneficiar de diferents privilegis, com el de lluir els emblemes papals a l’escut de la vil·la. L’escut de la ciutat de Gaudí inclou un altre element característic. La representació d’una rosa, l’ús de la qual se n’inicia a la darreria del segle XIV, l’època del rei Martí i el Papa Luna (3)

Dos amics de joventut

Abans hem comentat el pes de les amistats reusenques de Gaudí. Ara parlarem de dues més: Eduard Toda i Güell, futur pioner de l’egiptologia a Catalunya, i Josep Ribera i Sans, futur cirurgià català. Tots tres van compartí aules en un institut de Reus. En el seu temps lliure, van elaborar un projecte de restauració del Monestir de Poblet, temple on es va fer construir un palau el mateix monarca de Bellesguard, es a dir, Martí I l’Humà, dit també l’Eclesiàstic. El projecte de Poblet, com la restauració del santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, per desgracia, mai va realitzar-se. Fins que punt Torre Bellesguard, d’alguna manera, compensa la frustració d’aquests projectes fallits?

Gijs van Hensbergen, el biògraf mencionat anteriorment, ens recorda que Gaudí va abandonar Reus, per buscar feina a Barcelona, a la tardor de 1868. Tenia 16 anys. “Quan mes temps passava lluny, més enyorava Gaudi la serva terra” (4) Torre Bellesguard, iniciada quan l’arquitecte estava a punt de fer cinquanta anys, sembla confirmar-ho.

Notes

(1) Hensebergen, Gijs van (2002 ), Antoni Gaudí, Debolsillo, Barcelona, p. 36

Per més detalls de les vivències de l’arquitecte amb Reus, en particular, i Tarragona en general: p. 33-45.

Per saber més dels arquitectes de Reus i dels voltants: VV.AA (2019), Els arquitectes modernistes del Camp de Tarragona, Enraonades10, Tarragona

(2) Bassegoda, Joan (1985), Antoni Gaudí, Butxaca62, Barcelona, p. 112

(3) Santana Roma, Galdric (2021), “A propòsit de Bellesguard”. En: Permanyer, Lluís (editor) Sagnier i els modernistes: l’ofici de l’arquitectura 1880-1930, RBA, Barcelona, 128-131 i p. 133, nota 8. El text resumit, diu:

“Aquesta rosa es correspon amb la rosa de l’escut de Reus, que històricament era de 8 pètals, amb una geometria molt semblant a la del vitrall, en les versions del segle XVII.” (…) i afegeix Galdric: “Cal tenir present també que s’ha considerat que l’escut de Reus, assoleix l’heràldica de les claus de Sant Pere sobre la Rosa, en relació amb el Papa Luna, que el rei Martí va convidar a instal·lar-se a Bellesguard, el 1409, i que fou senyor de Reus.”