Aportacions del modernisme català al desenvolupament arquitectònic de Barcelona

Barcelona no es pot entendre sense el modernisme, hi va tenir un impacte tan gran, que va transformar la ciutat i la societat de l’època.

Com i quan es va desenvolupar el modernisme català?

El modernisme català va sorgir a finals del segle XIX. El seu origen es deu als aires de canvi que va portar la revolució industrial (que va començar en el segle XVIII, i de la qual Barcelona va ser pionera) i als avançaments tecnològics que van sorgir d’aquesta, com l’electricitat o el ferrocarril.

En tota Europa s’estava experimentant una nova manera de viure en la que es volia avançar cap a una societat molt més moderna.

Principals característiques del modernisme català en l’arquitectura

Una de les majors motivacions del modernisme era la de trencar amb les formes del passat alhora que es creava un nou art.

● Es van buscar noves formes i materials en la naturalesa. També nous aires que estaven molt lluny de l’anterior estil de l’arquitectura industrial, que evidentment era molt més sec i bàsic. Això va quedar plasmat en molts factors com la planta dels edificis, els materials de construcció o el disseny de les façanes.

● Es va apostar per una major llibertat a l’hora de crear. Aquesta inspiració en la naturalesa que caracteritza el modernisme també es va traduir en noves formes que escapaven de l’estil acadèmic.

● Els arquitectes van començar a buscar el preciosisme i van passar a col·locar elements com a formes i figures d’animals o vegetals per a decorar els exteriors. Així mateix, es va començar a recórrer a escultures més grans (personatges mitològics o animals, entre altres), així com a enreixats de ferro forjat o la ceràmica.

Altres factors que van influir en l’inici del modernisme català

● La tornada a casa d’aquells que havien marxat a Amèrica a fer fortuna, i tornaven amb diners i ganes de canvi.

● La primera exposició universal  que es va organitzar a Barcelona el 1888. Va comportar la construcció de nous edificis i un important canvi urbanístic de la ciutat.

● La Renaixença, moviment cultural i polític de l’època basat en la recuperació i exaltació de la llengua i cultura catalanes.

El Pla Cerdà

Va ser el 1860 quan l’enginyer civil Ildefons Cerdà va crear un pla d’eixample i reforma de la ciutat de Barcelona. Ho va fer seguint criteris del pla hipodàmic i amb una estructura oberta, en quadrícula i igualitària.

L’aprovació del Pla Cerdà (gràcies a ell es va crear l’Eixample) no va estar exempt de polèmica, ja que va ser imposat pel Govern d’Espanya en contra del pla d’Antonio Rovira i Trías, que ja havia guanyat un concurs de l’Ajuntament de la ciutat.

Aquest pla contemplava un eixample que es desplegava sobre una descomunal superfície que es trobava lliure de construccions, pel fet que era considerada com una zona militar estratègica.

Així mateix, proposava una quadrícula contínua de pomes de 113,3 metres que aniria des del Besòs fins a Montjuïc. Aquestes tindrien xamfrans de 45 graus que permetrien una millor visibilitat (una novetat aportada pel pla hipodàmic) i carrers de 20, 30 i 60 metres amb una altura màxima de construcció de 16 metres.

Un dels principals objectius del pla Cerdà era el d’edificar i implantar vies de comunicació entre Barcelona i els pobles pròxims. Es suggerien extenses avingudes i cases amb una altura màxima de 3 pisos.

Ildefons Cerdà era un gran defensor de l’equilibri entre els avantatges urbans i els valors rurals. Una de les seves màximes dins d’aquest pla era la de “ruralitzar” l’urbà alhora que  “s’urbanitzava” el rural amb l’objectiu d’aconseguir un equilibri.

No obstant això, el pla va trigar molt a arribar a desenvolupar-se: més d’un segle. A més, tot el que es va pensar al principi es va desvirtuar bastant. Moltes d’aquestes directrius inicials ni tan sols es van arribar a aplicar. Això es va deure, en gran part, a diversos interessos dels propietaris del sòl i a l’especulació.

Aportacions del modernisme en el desenvolupament arquitectònic de Barcelona 

El corrent cultural del modernisme es manifesta en molts àmbits com el pensament o les arts, però és en l’arquitectura on va aconseguir una major plenitud.

I és que van ser molts els canvis que van arribar: les línies corbes, el color o una decoració exuberant són només alguns d’ells. Així mateix, es van recuperar arts com la pintura, l’escultura, la ceràmica, el vidre o el ferro forjat amb l’objectiu d’obtenir una arquitectura innovadora.

Del que no hi ha dubte és que Barcelona i el modernisme estan estretament lligats. Actualment, es conserven unes 116 obres d’aquest moviment a la ciutat. Vegem quines són algunes de les més representatives:

La Sagrada Família

És el monument turístic més visitat de l’estat espanyol. Ha esdevingut tot un símbol de la ciutat. Les obres es van iniciar el 1882 per Antoni Gaudí, qui li va dedicar més de 40 anys de la seva vida. Es calcula que s’acabarà de construir el 2026.

La Torre Bellesguard

La Torre Bellesguard construïda per Antoni Gaudí entre 1900 i 1909, és una obra cabdal del modernisme català per la seva fusió única d’estils arquitectònics, la seva bellesa i la seva importància històrica.

Palau de la Música Catalana

Les obres del Palau de la Música Catalana van començar el 1905, precisament en un dia tan important per a la ciutat com el de Sant Jordi. Aquestes, malgrat sembli mentida, només van durar tres anys. De revestiment ceràmic i obra vista, té una façana que va sorprendre els habitants de la ciutat quan es va inaugurar el 1908 amb un magnífic concert.

Alguns dels arquitectes més representatius del modernisme català

Dins del modernisme català hi ha grans arquitectes, dels que només en citarem tres:

Antoni Gaudí

Gaudí és un dels majors representants del modernisme arquitectònic català. La gran majoria de les seves obres declarades per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat estan a Barcelona.

Amb clares influències de l’art gòtic, de les formes orgàniques de la naturalesa i de les construccions orientals, Gaudí té una innovadora i creativa manera d’entendre l’arquitectura.

José Puig i Cadafalch

Aquest arquitecte nascut a Mataró el 1867 és considerat com un dels més rellevants dins del modernisme català. En les seves obres s’observa un clar gust pel medieval. En elles utilitza elements historicistes a través dels quals buscava l’originalitat i la novetat. La casa Amatller, el Palau del Baró Quadres i la Casa Company són alguna de les més significatives.

Domènech i Montaner

Lluís Doménech i Montaner, nascut a Barcelona el 1850, és un clar exponent del pas de l’arquitectura més eclèctica a la més moderna.

L’ornamentació dels seus edificis està basada fonamentalment en l’arquitectura hispà-àrab. També predominen les línies curvilínies pròpies del modernisme.

Entre la seva obra destaquen l’Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música Catalana i el Restaurant Es castell dels 3 dragons, entre altres.

Obres del modernisme català fora de la ciutat

Si bé Barcelona fou el centre del modernisme, en podem trobar exemples arreu de Catalunya, com per exemple:

La Casa Rull

Situada a Reus, data de 1900. Les façanes de la Casa Rull combinen pedra i maons i estan rematades amb merlets. En el seu primer pis pot veure’s un vistós balcó amb decoració floral en barana.

La Casa Coll i Regàs

Aquest edifici modernista projectat per Josep Puig i Cadafalch el 1898 es troba a Mataró. Li deu el seu nom al fet d’haver estat encarregat per empresari tèxtil Joaquim Coll i Regàs. L’any 2000 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.