Bellesguard: Un Refugi Poètic de la Primavera a través del Temps

Per: Ferran Garcés

Ahir va començar la primavera. Torre Bellesguard és un lloc ideal per gaudir-la gràcies a la natura que l’envolta. Recordem que està situada al peu de la muntanya del Tibidabo i que l’envolta un jardí dissenyat també per Gaudí. D’altra banda, el passat de la propietat, ple de llegendes i fets històrics, configura altre jardí simbòlic, que ha servit d’inspiració no només a l’arquitecte sinó a poetes, i avui, per cert, també és el Dia Mundial de la Poesia…

El jardí original

A principis del segle XV, el rei Martí I l’Humà va triar aquest indret per construir un castell més pensat per reposar que per defensar-se d’un setge. En conseqüència, els terrenys dedicats al jardí i a l’hort van rebre una atenció molt especial. S’han conservat les cartes on el monarca demanava empelts d’arbres fruiters de diferents parts dels seus regnes, com peres, pomes i raïm, a més a més de jardiners experts per cuidar-los (1)

El resultat final de tantes trameses va quedar perfectament resumit en el mot Bellesguard, “Bella Vista”, que és el nom que el mateix rei va triar per anomenar aquell palau enjardinat, per consell del seu principal conseller, Bernat Metge, un dels primers grans escriptors en llengua catalana.

Martí I va morir a 1410. Més d’un segle i mig després, a 1589, un cronista de la ciutat de Barcelona, Jeroni Jorba, descriu les ruïnes del castell i encara destaca que tenia “un hort molt maco” (2) En els segles posteriors, la finca patirà diverses destorces, bé per la guerra, bé per un abandonament gradual. Tot i això, el record d’aquell idíl·lic jardí/hort romandrà en la memòria de la ciutat.

Un jardí poètic

A principis del segle XVIII, les ruïnes del castell medieval van ser reconstruïdes per Joan Gualbes i Copons, un dels poetes més coneguts del Barroc a Catalunya. També va ser un mecenes que va organitzar en el seu palau de Bellesguard, diferents reunions culturals, com uns jocs olímpics de caràcter poètic (3)

Jacint Verdaguer, amic personal de Gaudí no oblidarà Bellesguard en la seva Oda a Barcelona, escrita a 1883, dient que “De Bellesguart li restan perfums”. El poeta tornarà a evocar el jardí-castell de Martí I a 1900, l’any que Gaudí va començar a planificar i construir Torre Bellesguard. Ho farà en el seu poema, La Custòdia, on establirà dos jocs de paraules relacionats amb la primavera (4) El primer amb l’expressió “florit com una Pasqua”, que fa referència a la festa de Pasqua de Resurrecció, una festivitat que, com escau a primavera, també es coneix com a “Pasqua Florida”.

“Bellesguard és alegre, verd i florit,

florit com una Pasqua, verd com l’abril,

per cavallers i dames, verges i nins”

El segon joc de paraules és amb el nom de Margarida de Prades, la segona esposa del rei Martí i, propietària del palau després de la mort del seu marit. De fet, la boda entre Martí i Margarida va tenir lloc en aquell fabulós jardí, envoltat de flors i arbres fruiteres.

“Lo rei Martí es passeja per lo verger:

ací veu una rosa i allà un clavell,

i més enya una branca de taronger.

Mes una Margarida lo cor li ha pres,

d’un comte filla aimada, néta d’un rei.

Margarida de Prades és sa muller”

Un jardí que encara podem gaudir

Com en temps del rei Martí I, la primera família de propietaris de Torre Bellesguard, els Figueras, també volia un bon jardí-hort. Gràcies a un dels seus descendents sabem, per exemple, que María Sagués, la matriarca, “era molt aficionada a fer melmelades i confitures”. Raó per la qual, es van plantar arbres fruiters, “com ara pereres, tarongers agres, arangers, etc.” a més a més d’arbres i plantes, com “castanyers de les Índies, salzes, adèlfies, llorers, til·lers, palmeres” (5) La segona família de propietaris, els Guilera, ha conservat gran part del jardí original, de manera que alguns d’aquells arbres i plantes, encara hi són.

En conseqüència, durant els Markets de Torre Bellesguard, la mateixa adèlfia que es va plantar en temps de Gaudí serveix de teló de fons als músics, i, els til·lers de l’entrada, donen ombra a les taules i gandules. Per a més informació dels Markets, obriu els següents enllaços: BCN en les Altures i EAT GAUDÍ. Sense dubte, el millor moment per gaudir de la primavera. El millor moment i el millor lloc, un paisatge que ha viscut més de sis-centes primaveres! T’ho perdràs?…

Notes

(1) Vall i Comaposada, Josep M. (2014), Bellesguard. De la residència de Martí el Humano a la Torre de Gaudí, Duxelm editorial, Barcelona, p. 51-52. Les cartes originals a l’Anex II, p. 143-149

 

(2) Galindo, Esteban (29/04/2018), “El cronista Dionís Jeroni Jorba”, web Diari el Jardí.

 

(3) Garcés, Ferran (27/07/2023), “Els jocs olímpics de Barcelona abans de 1992”, en el blog de Torre Bellesguard

 

(4) Codina i Valls, Francesc (2006), Jacint Verdaguer. Barcelona. Textos per a un llibre, Verdaguer edicions, Flogueroles, p. 160-162

 

(5) Figueras i Bas, Josep Mª (2016) La família Figueras. Els senyors de Bellesguard, obra auto publicada, Barcelona, p. 68