was successfully added to your cart.

Brigadista Internacional a Bellesguard

Per Fernando Garcés.

28 d’octubre de 1938. Aquest dia es va veure Mallorca des del terrat de Bellesguard?

Abans de respondre és necessari fer un breu comentari per explicar el context de la pregunta. Als nostres visitants els agrada preguntar-nos si és cert que es pot veure Mallorca des de la teulada, i la resposta és que sí, però només quan les condicions meteorològiques són excepcionalment bones[1]. Ara bé, des de febrer de 1937 fins a gener de 1939, la menció de Mallorca no hauria sigut tan captivadora com en l’actualitat. Aleshores, l’illa acollia els tres aeròdroms de l’Aviazione Legionaria delle Baleari, l’aviació feixista italiana que, durant mesos, va bombardejar Barcelona i altres localitats properes al litoral com València i Xàtiva[2].

A causa de la proximitat de Mallorca, en aproximadament 30 minuts, els avions italians podien estar damunt de la ciutat, en una època on encara no s’havia inventat el radar (es farà el 1940). Pels seus pilots, tot eren avantatges. Arribaven amb el sol d’esquena i el sempre mal armat exèrcit republicà tot just disposava de rudimentaris mitjans per a respondre als atacs o donar la veu d’alarma amb antelació. La defensa antiaèria era insuficient i desorganitzada[3]. A més, en aquell moment, no hi havia plena consciència d’aquesta nova tècnica militar, consistent en sembrar el terror sobre la població civil en la rereguarda mitjançant bombardejos aeris sistemàtics per sorpresa. Els atacs a Barcelona, especialment el març de 1938, van ser un dels primers exemples del que ara denominem carpet bombing (“bombardeig catifa” o “bombardeig de saturació”), junt amb els atacs a Durango i Guernica, realitzats un any abans, per l’aviació alemanya.

 

L’opinió pública de l’època es va mostrar horroritzada. El març de 1938, aquests bombardejos, en només tres dies (16, 17 i 18), van causar entre 880 i 1300 morts i entre 1500 i 2000 ferits. Una prova del gran impacte internacional d’aquests bombardejos va ser el discurs pronunciat per Winston Churchill el 1940 en l’inici de la batalla d’Anglaterra: “No vull menysprear la severitat del càstig que cau sobre nosaltres, però confio que els nostres conciutadans demostraran ser capaços de resistir com ho va fer el valent poble de Barcelona”.

El 28 d’octubre de 1938 es va poder veure aquell dia Mallorca des de la teulada de Bellesguard?

No ho sabem. El que sí que sabem és que, almenys, no va aparèixer cap avió enemic. Una gran sort perquè aquest dia es va concentrar molta gent al carrer, tot i que, per temor als bombardejos, no es va fer cap comunicat públic del que anava a succeir. La població de Barcelona es va anar assabentant de la desfilada a mesura que començava a formar-se, però, tan ràpid com s’informava, aquell 28 d’octubre de 1938, millers de persones no van dubtar a sortir de les seves cases, o als balcons i les finestres. Entre els assistents, es trobaven Manuel Azaña, el President de la República, Lluís Companys, el president de la Generalitat, Juan Negrín, el cap de Govern, i Dolores Ibárruri, “La Passionària”, així com molts altres militars i polítics del bàndol república. Què feia tanta gent al carrer aquell 28 d’octubre de 1938, desafiant el risc a un nou bombardeig?

Al llarg de l’Avinguda 14 d’Abril (actual Diagonal), aquest dia, milers de persones es van donar cita per a acomiadar als últims voluntaris de les Brigades Internacionals. En els dos anys anteriors, els seus membres de 55 nacionalitats diferents, inclosa la italiana, havien defensat amb fermesa la lluita antifeixista en els camps de batalla d’Espanya. No obstant això, la pressió de la comunitat internacional i les divisions internes en el bàndol republicà, van acabar per forçar la seva retirada.

El de Barcelona no va ser l’únic comiat. Els dies previs i posteriors, en altres indrets del territori republicà van tenir lloc altres desfilades semblants. “L’adéu de les Brigades Internacionals”, una de les fotografies més famoses del llegendari Robert Capa, va ser pressa a Montblanc[1], Tarragona. Ara bé, el comiat més multitudinari va ser el de Barcelona. Un testimoni francès d’aquella desfilada, escrigué: “Marxàvem sobre una catifa de flors. Se’ns sumaven multituds i les mares ens feien petonejar als seus fills, plorant. Va ser una cosa que mai havia vist; teníem els ulls plens de llàgrimes. Va ser un comiat inoblidable”[2].

Aquesta desfilada pren especial rellevància per Bellesguard perquè durant uns anys alguns soldats de les Brigades Internacionals van residir a la torre. Potser fins i tot atenent una bateria antiaèria. Gràcies a les seves espectaculars vistes de la ciutat, l’antic palau del rei Martí ha estat utilitzat amb finalitats militars de vigilància a diferents conflictes: a la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió i la Guerra Civil.

Aquell 28 d’octubre de 1938 sabem que es va contemplar una part important de la torre que trigaria diverses dècades a tornar a veure’s. Un element essencial que Gaudí mai es va imaginar que romandria amagat durant tant de temps…

Ens referim a la senyera helicoidal del pinacle de la teulada. En efecte, a causa de l’avanç de les tropes franquistes poc després del comiat de les Brigades Internacionals, aquest motiu decoratiu es va pintar de gris per a evitar que la torre fos destruïda. Per consegüent, la bandera catalana va romandre encoberta durant anys fins al 1985, quan la família Guilera (enllaç), els seus propietaris després de la Guerra Civil, la va recuperar pintant les peces de ceràmica de vermell i groc. El pas del temps, no obstant això, va fer que els colors perdessin llustre. No va ser fins a maig de 2008 quan, finalment, els Guilera van poder recuperar la bandera tal com l’havia dissenyat Gaudí, aprofitant unes obres per a estabilitzar l’estructura del pinacle. En aquesta restauració, es van utilitzar vidres de color, el material emprat per l’arquitecte.

D’aquesta manera, diverses dècades després, es va tornar a contemplar el pinacle tal com ho va veure Gaudí i els veïns de Bellesguard aquell 28 d’octubre de 1938, el dia en què, possiblement, Mallorca no es va veure des de la torre però, al centre de Barcelona, la població va acomiadar als últims brigadistes internacionals i no va caure cap bomba.

 

[1] El lector interesat pot veure imatges de la desfilada a Barcelona buscant les fotos d’Henry Buckley

[2] MONZÓN, A. (21 d’octubre de 2018), “El último adiós a las Brigadas Internacionales”, Recuperat a elindependiente.com

 

[1] FERRO, L. (27 de diciembre de 2016), “Captan una insólita vista de Mallorca desde Barcelona”. Recuperat a www.lavanguardia.com

[2] Àlex Milian (12 de març de 2018), “La sembra sagnant de l’aviació feixista”. Recuperat a www.eltemps.cat

[3] ARMADA, J. (24 de julio de 2019), “Guerra Civil: Barcelona en la diana”almbardejos produits 300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la poblaci de d?evo bombardeo? pedra, en compte de fusta perqu. Recuperat a www.lavanguardia.com.

BESFOL MARTÍN, A.(2004) “Los refugios antiaéreos de Barcelona: pasado y presente de un patrimonio arcano”, Ebre 38, nº 2, pp. 1-22