El jardí de Bellesguard!

Ja és aquí la primavera i amb ella el bon temps. El millor moment per visitar Bellesguard, una obra arquitectònica però també un edifici envoltat per un asserenat jardí. En el passat, a la darreria del regnat de Martí I, també s’enlairava un gran edifici envoltat per un altre jardí. Jacint Verdaguer, poeta i amic personal de Gaudí, va triar precisament aquest jardí per simbolitzar l’època daurada personificada pel monarca, en la seva Oda a Barcelona (1883).

“Bellesguard és alegre, verd i florit,
florit com una Pasqua, verd com l’abril,
per cavallers i dames, verges i nins”

Els versos de Verdaguer recreen el tòpic literari del locus amoenus (en llatí, “lloc amè”), una llar o templet enmig d’una arboreda a la vora d’un corrent d’aigua. Ara bé, en el cas concret de Bellesguard, no és un tòpic ja que realment el palau-jardí del rei Martí s’alçava al costat d’un rierol: a l’actual carrer Bellesguard, que fins no fa molt encara era un torrent. Raó per a qual hi trobem un viaducte, obra de Joan Rubió, un dels col·laboradors de Gaudí.

Més concordances entre poesia i arquitectura. Al 1885, Gaudí realitza la finca Güell al barri de Pedralbes, no lluny de Bellesguard. Per dissenyar la porta en forma de drac es va inspirar en el poema del seu amic mossèn Jacint Verdaguer L’Atlàntida, escrit uns anys abans (1877), i que, seguint un antic mite grec, parla d’un drac (Ladó) que protegeix un jardí fabulós (les Hespèrides). És una casualitat que el terrat de Bellesguard també tinguí forma de drac?

En un altre poema, «La custòdia de la Seu de Barcelona», del Ilibre Eucarístiques (1904, any en que Gaudí està construint Bellesguard), Verdaguer feia un joc de paraules amb el nom de Margarida de Prades, la segona esposa del rei Martí i, durant un temps, propietària del palau després de la mort del seu marit. El joc consisteix a designar a aquesta reina com la flor més bonica del jardí reial.

“Lo rei Martí es passeja per lo verger:
ací veu una rosa i allà un clavell,
i més enya una branca de taronger.
Mes una Margarida lo cor li ha pres,
d’un comte filla aimada, néta d’un rei.
Margarida de Prades és sa muller”

Per desgràcia, en temps de Gaudí, quedaven pocs vestigis del castell medieval i cap rastre del jardí original. De fet, tot el paisatge de Collserola estava pelat en època de l’arquitecte. Un paisatge molt diferent al d’inicis del segle XV. S’han conservat les cartes de Martí I on el monarca demanava al procurador reial de Mallorca la tramesa d’una parella d’esclaus per treballar al jardí de la seva nova torre de Bellesguard. En una altra carta, el rei ordenà al comanador general de Casp l’enviament de parres de raïm. Així mateix, encarregà a diversos funcionaris reials plantes i empelts d’arbres fruiters.

El resultat final de tantes trameses va quedar perfectament resumit en el mot Bellesguard, donades les magnífiques vistes tant al voltant del castell, un bosc frondós, com a l’interior, un jardí exuberant.

Avui en dia, la torre construïda per Gaudí ens permet recordar el desaparegut castell del rei Martí i, gràcies al jardí, gaudir també d’una estada tranquil·la i acollidora entre flors i arbres. Destaquen la morera, el xiprer, el llorer, el pebrer bord, la tuia, el cedre, la palmera, el til·ler i el pitòspor, el marc ideal per la casa d’un artista empès en fusionar la seva obra amb la de la mare naturalesa.

Benvinguda primavera, benvinguts a Bellesguard!