Estils característics en les obres de Gaudí

Gaudí, emblema de Barcelona

Quan pensem en Barcelona, en la bellesa dels seus edificis i arquitectura, inevitablement ens vindrà al capdavant la paraula Gaudí, ja que aquest arquitecte i la ciutat de Barcelona estan lligats entre si d’una manera indissoluble.

Antoni Gaudí, nascut el 25 de juny de 1852 a Reus, va ser el major representant del modernisme arquitectònic i un pioner en els moviments artístics més avantguardistes. Va sofrir durant la seva infància de problemes reumàtics que li van condicionar a l’hora d’anar a escola o jugar amb altres nens, per la qual cosa des de primerenca edat va desenvolupar un sentit especial per l’observació de la naturalesa, el seu color i totes les seves formes.

Va ser així com el seu interès per l’arquitectura i el dibuix es va anar gestant fins a donar com a
resultat el seu trasllat a Barcelona i ingrés a l’escola d’Arquitectura a l’edat de disset anys.

En 1878 va aconseguir el seu títol en arquitectura i començaria els seus treballs amb l’ajuda del mecenatge que la nova burgesia de Barcelona li atorgaria. És important reconèixer que la ciutat es trobava en un moment de florida econòmica i cultural que sens dubte va afavorir a la cerca de nous estils arquitectònics i de l’experimentació, així com a la construcció de tota mena d’edificis, des de culturals a industrials, que es veurien esquitxats pel modernisme (art nouveau), corrent artístic que es tornaria dominant a la fi del segle XIX i principis del XX.

A partir d’aquí desenvoluparia, al llarg de la seva carrera com a arquitecte, diferents tècniques i estils que farien d’ell un referent singular i inspirador per als arquitectes que han vingut després.

La seva petjada i llegat a Barcelona han fet sens dubte de les seves obres un símbol de la ciutat i un reclam turístic, sent a més set d’elles considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. És degut a això que, entre les moltes coses que es poden realitzar en visitar Barcelona, destaca el realitzar la ruta modernista: un itinerari a través del qual podràs visitar una gran quantitat d’edificis únics, on l’obra de Gaudí destaca especialment i suposa tot un referent del món de l’art i l’arquitectura.

Revolucionant l’arquitectura: característiques generals de la tècnica de Gaudí

Des de la seva època fins al dia d’avui, el treball de Gaudí ha estat admirat i reconegut per arquitectes de tot el món a causa del seu estil diferenciador i únic. I és que ja des dels seus inicis, els dissenys de Gaudí van mostrar una identitat pròpia i avantguardista que van confluir en el que coneixeríem com a moviment modernista.

Com sabem, Gaudí va passar una infància i adolescència caracteritzades per l’observació de la naturalesa i l’atenció als seus detalls, i això mateix ho traslladaria després als seus edificis, en els quals és fàcilment observable si ens fixem en l’abundància de formes orgàniques, geomètriques i en l’ús de les curvatures, així com de la pedra i el color.

Un altre element característic de l’estil de Gaudí, que trobem sovint en les seves obres, és el de l’estil gòtic medieval, derivat de la influència de la “Renaixença” que reivindicava la cultura pròpia sobre la base del sentiment nacionalista. D’aquesta manera, en l’obra de Gaudí és freqüent trobar elements d’inspiració medieval gòtics i mudèjars barrejats entre si, buscant així simbolitzar la identitat històrica integrada a l’arquitectura modernista.

L’estil arquitectònic de Gaudí destaca també per la integració de l’ornament en els seus edificis, formes vegetals i elements decoratius capritxosos que formen part de l’essència mateixa del modernisme arquitectònic i de les quals Gaudí seria pioner. Entre els seus dissenys trobem mobles i elements decoratius de diversos materials com la ceràmica, el vidre i fins i tot el ferro forjat.

La llum i el color tenien una importància primordial i així ho va reflectir en els seus dissenys, alhora que tenia en compte la funcionalitat que anava a complir l’edifici a l’hora de dissenyar-lo: la seva tècnica no es va centrar únicament a cobrir un determinat estil estètic o una simple moda del seu temps, sinó que buscava dotar a la construcció de característiques que facilitessin la funció que tingués com a objectiu complir, i això el podem apreciar tant en la distribució general com en la planta dels seus edificis

No hem de caure en l’error de considerar a Antoni Gaudí com un simple arquitecte modernista, sinó entendre que el seu estil, si bé va contribuir al modernisme, té un caràcter propi que el fan únic. En l’actualitat, és reconegut com un arquitecte diferenciador, revolucionari i separat del modernisme, per les característiques que reuneix i que ho fan únic.

Estils característics de Gaudí

L’estil de Gaudí ha estat estudiat per nombrosos historiadors de l’art, els qui han intentat dividir i classificar la seva prodigiosa obra. En l’actualitat, és considerada com la millor manera d’analitzar la tècnica de Gaudí la que va ser establerta per l’arquitecte i assagista Joan Bergós i Massó, qui va estudiar minuciosament el treball de Gaudí amb la finalitat d’ordenar-lo en diferents etapes. Aquestes etapes estan basades en les tècniques diferenciades i estils que va utilitzar el cèlebre arquitecte, i no en un ordre cronològic de períodes temporals determinats.

Segons aquesta classificació, podem seccionar l’obra de Gaudí en cinc estils diferents que la van caracteritzar, a saber: període preliminar, mudèjar-morisc, gòtic evolucionat, naturalisme expressionista i síntesi orgànica.

Període preliminar

És el moment en el qual la carrera arquitectònica de Gaudí va donar principi, comprenent els seus últims anys de carrera i els seus primers treballs professionals després de l’obtenció del títol d’arquitectura.

D’aquest període es poden destacar elements com els Fanals de la plaça Real, que són considerades Ben Cultural d’Interès Local en l’Inventari del Patrimoni Cultural català.

De la mateixa manera, va realitzar nombroses col·laboracions com en la font monumental del Parc de la Ciutadella amb el mestre Fontserè o el convent de les Salesas de Barcelona amb l’arquitecte Martorell.

Mudèjar-Morisc

Es tracta de construccions que s’identifiquen per la policromia geomètrica que les caracteritza, és a dir, on es veu accentuat el contrast entre el maó i la ceràmica, així com entre els seus colors. A això se sumen els elements inspirats en l’art mudèjar medieval, com ara cúpules.

D’aquest estil, l’edifici més destacat és el de la Casa Vicens, a Barcelona, en la qual es poden apreciar la disparitat de colors creant un fort contrapunt, així com els elements moriscos d’inspiració àrab.

Altres obres a esmentar que entren dins d’aquesta etapa són el Palau Güell de Barcelona o el Capritx de Gaudí a Cantàbria.

Gòtic evolucionat

Gaudí considerava l’estil gòtic com un art imperfecte, poc estable i mal estructurat, segons el mateix ho definia “és un cos defectuós que s’aguanta amb crosses”.

Malgrat aquesta consideració respecte a l’art gòtic, Gaudí va estudiar profundament aquest estil i va acabar projectant diferents edificis d’estil neogòtic, d’una manera lliure, però inspirats en l’estètica gòtica original, que han contribuït a crear aquesta tècnica que fa d’ell un arquitecte diferenciat dels altres.

De fet, moltes de les obres més emblemàtiques i visitades de Gaudí encaixen dins d’aquest estil: visita la Torre Bellesguard Gaudí i podràs reconèixer fàcilment a la vista les influències gòtiques i medievals, imitant les torrasses dels castells i amb colors principalment marrons.

Naturalisme expressionista

En aquest cas, la inspiració principal vi de la mà del barroc i va acabar evolucionant a través del modernisme vitalista. En aquesta etapa s’abandonen les característiques gòtiques i medievals més evidents, però es manté la decoració sobrecarregada i els contrastos de colors s’accentuen notablement.

Les façanes es tornen molt més expressives, això podem observar-ho en edificis com la Casa Calvet, el Park Güell, la Casa Batlló o la Casa Milà.

Síntesi orgànica

Aquesta és l’última etapa de l’estil característic de Gaudí, on aconsegueix un nivell d’expressivitat, de formes corbes i plasticitat gairebé perfecte.

A aquest període pertany la seva obra més coneguda, que ningú hauria de deixar de visitar si es troba a Barcelona: el Temple de la Sagrada Família. Amb aquesta gran obra arquitectònica, símbol de tota una imponent ciutat, Gaudí, qui era un home de conviccions religioses, va buscar atorgar la màxima expressivitat respecte a les seves creences.

Amb el Temple de la Sagrada Família tots els elements de les etapes anteriors s’uneixen en un només: destaquen components d’inspiració neogòtica com les torres, la decoració barroca, les formes inspirades en la naturalesa…

Si gaudeixes amb l’art, l’arquitectura, la bona gastronomia i la bellesa, no hi ha millor manera de combinar tot això que realitzant a Barcelona la ruta modernista, visitant edificis tan emblemàtics com la Sagrada Família o la Torre Bellesguard.

Gaudí ha deixat una petjada inesborrable i una mostra del seu talent en cada racó de Barcelona, així com en altres punts de Catalunya i d’Espanya. Conèixer aquests edificis no suposa només submergir-se en l’art i l’arquitectura, suposa també ser testimonis de l’obra d’un dels arquitectes més insignes de la humanitat i d’un tros historia de la ciutat de Barcelona.