Jaume Figueras
Jaume Figueras i la seva botiga a Les Rambles.
Per Fernando Garcés.
Dos noms serveixen per designar la torre construïda per Gaudí sobre les ruïnes de l’antic palau del rei Martí. El més conegut és el de Bellesguard, que fa referència al nom que aquest rei li va donar al seu palau i que, en l’actualitat, rep també el carrer on se situa l’edifici de Gaudí. El segon nom és “Casa Figueras”, i aquest nom fa referència a la família que li va encarregar el projecte a Gaudí.
Quan Gaudí va dissenyar un escut familiar per Eusebi Güell va escriure el següent lema: “Ahir pastor, avui senyor”. En el cas dels Figueras se’n podria triar un de similar que digués: “Ahir pagès, avui Burguès”. En efecte, la nissaga d’aquesta família comença als camps de la ciutat de Piera, a l’Anoia, i continua a la ciutat de Barcelona, on van convertir-se en industrials tant del sector de l’alimentació com del sector tèxtil, però sobretot del primer.
La primera dada reveladora d’aquest ascens es documenta el 1820. Aquell any, Jaume Figueras i Bonastre va fundar una empresa de pastes de sopa al carrer Sant Ramon que, vint anys més tard, la família va traslladar a la cantonada de la Rambla amb el carrer Petxina. El 1902, els seus descendents van remodelar aquesta botiga amb la col·laboració de destacats professionals de l’època, entre els quals es trobaven el pintor i escenògraf Antoni Ros i Güell i el ceramista Mario Maragliano. En l’actualitat, aquest local és la seu de la popular pastisseria Escribà. A la façana, però, encara podem llegir “Antigua Casa Figueras”. L’any 2017 es va descobrir que els Figueras tenien una altra botiga al carrer del Carme, que segurament va ser decorada pels mateixos artistes que van treballar a la botiga de les Rambles[1].
El membre més conegut d’aquesta família va ser Jaume Figueras i Burull (1827-1887). Éll i Antoni Gaudí eren amics; plegats van somiar i projectar Torre Bellesguard. Per desgràcia, Figueras va morir abans que Gaudí comencés les obres i qui va materialitzar el projecte va ser Maria Sagués i Molins (1835-1907), la seva vídua. En aquella època, la finca ocupava gairebé 12 hectàrees. Maria la va comprar el 12 de juny de 1900 per 65.000 pessetes. Les obres començarien el següent any. A la mort de la vídua, el 1907, la finca passaria a les mans de Jaume Figueras i Sagués (1871-1942), un dels seus tres fills. El 1909 Gaudí va abandonar l’obra per diverses raons, deixant la casa inacabada i no serà fins a 1916 quan Domènec Sugrañes es farà càrrec dels últims retocs.
La connexió de la família Figueras amb Gaudí ens condueix fins al Cercle Artístic de Sant Lluc, una institució formada el 1896 i de la qual tant Gaudí com els fills de María Sagués en van ser membres[2]. Jaume Figueras i Sagués fins i tot fou el seu tresorer. A més a més, Joan Rubió i Bellver, un dels principals col·laboradors de Gaudí, va ser el president d’aquest Cercle en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914). Tots ells compartien un profund sentiment religiós i una visió similar de l’art i la política catalana.
L’any 1899, el Cercle va fomentar la fundació d’una altra institució molt estimada per Gaudí, la Lliga Espiritual de la Verge de Montserrat. No és estrany, doncs, que a Bellesguard hi hagi diferents al·lusions a la Mare de Déu i la muntanya de Montserrat. Als bancs situats a l’entrada principal de la torre hi trobem la imatge de Montserrat, i al ferro forjat de la mateixa porta hi podem llegir: “María puríssima sens pecat fou concebuda”.
[1] Lluís Permanyer (3 de julio de 2017), “Redescubierta en Barcelona una esquina modernista en la calle Carme”, La Vanguardia
[2] Carles Rius (2014) Antoni Gaudi: Casa Bellesguard as the Key to His Symbolism, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, pàg. 180-181
Esquerra: Muntanya de Montserrat en el mosaic dels bancs principals de la Torre Bellesguard. Dreta: Detall de ferro forjat a la porta principal de la Torre Bellesguard.
