La Creu del Xiprer

El xiprer és un arbre de gran longevitat. Es coneixen exemplars amb més de 1000 anys. És, a més, una espècie de fulla perenne, és a dir de fulles sempre verdes, i fusta molt resistent. Plantat en filera protegeix del vent i resisteix bé tant el fred com la sequera. Per si no fos prou, les seves arrels creixen molt profundes i no danyen els murs, raó per les quals aquests arbres són tan usats en jardins i al costat dels temples.

No és estrany, en conseqüència, que sigui un dels principals símbols de la vida eterna. En l’Antiguitat estava consagrat a Hades i Plutó, els déus de la mort, i, encara avui, és un atribut habitual dels cementiris. Al mateix temps, el xiprer ha estat considerat un símbol d’hospitalitat. Esculapi, el déu de la medicina, tenia un temple envoltat de xiprers. La seva perfecta verticalitat evoca, alhora, salut i rectitud moral. En la tradició cristiana el xiprer ocupa un paper destacat. Al costat del cedre, es va utilitzar per a l’edificació del temple de Salomó i es considera que Noè va construir l’Arca amb fusta d’aquest arbre.

Dotat d’un simbolisme tan intens, no és estrany que trobem representacions de xiprers en diversos edificis de Gaudí, autèntic mestre de la simbologia. La famosa creu gaudiniana està inspirada en la pinya del xiprer (o gàlbul), que, una vegada cau a terra, s’obre de manera similar: quatre braços assenyalant a cada punt cardinal i una cinquena apuntant al cel. En torre Bellesguard es pot observar tan peculiar símbol, al mateix temps, al jardí, i en la punta del seu espectacular pinacle.