Les dones de Bellesguard: dues reines, un palau…

Per Ferran Garcés

El final del Casal de Barcelona s’acostuma a situar a 1410, amb la mort del rei Martí I l’Humà, sense cap hereu. Aquesta frase és certa si ens fitxem només en els membres masculins del llinatge. Ara bé, després del funeral del rei, encara vivien dos membres femenins. Les dues reines que van habitar Bellesguard. Avui parlarem d’elles, i la seva lluita per aquest palau.

Margarida de Prades (1387-1429)

Propietària: 1410-1422

Amb el pas del temps, la representació de les reines medievals ha anat canviant, des del paradigma de dona passiva a una percepció més activa, plena de matisos. El cas més paradigmàtic del canvi al qual fem referència és la dona amb la qual comença el llistat. En la historiografia de la seva època, la figura de Margarida es reduïa a un paper secundari, com l’esposa que no va poder donar-li un nou hereu a Martí l’Humà. En realitat, les referències a ella acostumen a ser xafarderies dels remeis sexuals emprats per aconseguir que la parella real pogués tenir un fill (1).

A partir de la Renaixença, en temps de Gaudí, Margarida adoptarà una imatge romàntica, com musa de poetes (2), tant en el seu temps com en època de Gaudí. Entre altres, Jacint Verdaguer, amic de l’arquitecte, li va dedicar un poema on, aprofitant el nom de la reina, diu que, entre totes les flors del jardí de Bellesguard, el cor del rei Martí s’ha robat una margarida.

Estudis més recents, han allargat la personalitat de Margarida. Avui se la considera “una reina que, desde su posición de vulnerabilidad y asfixiada por los problemas económicos, no se rindió, sino que mostro una actitud rebelde y beligerante que se sirvió de los escasos recursos con los que contaba para salir adelante” (3) D’altra banda, Margarida va demostrar que sí que podia tenir fills. Ho va fer amb Juan de Vilaragut, acte que avui en dia, s’interpreta com una prova del fet que mai va adoptar una actitud passiva o submisa (vegeu: un amor secret).

I ara una mica de context cronològic. Margarida de Prades va entrar al palau de Bellesguard per la porta gran, donat que ho va fer per casar-se amb el rei Martí, a 1409. En conseqüència, tot fa pensar que havia de ser ella la següent resident al palau del seu marit.

En la pràctica, però, el Casal de Barcelona estava arruïnat, i víctima dels incessants debutes acumulats, va perdre tant el palau de Bellesguard com tota la resta de la seva herència com viuda del rei Martí (vegeu: “la carta de la reina que va perdre el seu palau”) A 1422, per incompliment d’un préstec demanat a la seva cunyada, Violant de Bar, va renunciar definitivament a Bellesguard (4) Una cunyada que feia temps ambicionava el palau…

Més informació: les Veus de Bellesguard

https://bellesguardgaudi.com/ca/margarida-de-prades/

Violant de Bar (1364-1431)

Resident: 1410-1431

Poques personalitats tan difícils de resumir com la que ara tractarem. Violant de Bar va ser la segona esposa de Joan I El Caçador, el germà de Martí I l’Humà. D’una banda, la història la descriu com una reina culta i activa en les tasques de govern del regne. De fet, es considera que era ella qui realment portava les regnes de l’estat. Emparentada amb la casa reial de França (dinastia Valois), va rebre una educació refinada, coincidint amb els millors artistes i literats de la cort a París. Una vegada a Barcelona, va convertir la ciutat comtal en un altre centre cultural que impulsà la literatura i la llengua catalana. Els Jocs Florals, “columna vertebral” de la Renaixença Catalana, es van instaurar a Catalunya gràcies a ella (5)

D’altra banda, Violant de Bar ha sigut descrita com una amant del luxe, com també el seu marit, anomenat “L’Amador de la Gentilesa” i, al mateix temps, “El Descurat”. Es considera que ambdós van ser els responsables del desordre administratiu i financer del seu regnat. Per si no n’hi hagués prou, Violant de Bar també a passat a la història com una persona ambiciosa, present en totes les intrigues d’aquell temps, començant per la seva sogra, Sibil·la de Fortià. El seu conflicte va inspirar l’obra de teatre Batalla de reines de Frederic Soler (Pitarra), a 1887. Li seguiran altres enfrontaments amb el mateix Martí l’Humà i la seva primera esposa, Maria de Luna. Josep M. Vall Comaposada, el primer biògraf de Bellesguard, ho resumeix de la següent manera: “És paradoxal que Violant de Bar, la qual, a la mort del seu marit Joan I, va al·legar falsament que esperava un fill pòstum del rei difunt per a mirar d’escatimar el tron a Martí, morís en la residència somniada per aquest (es refereix a Bellesguard), mentre que ell va morir en una cel·la del monestir de Valldonzella” (6).

És encara més paradoxal que, una vegada enterrat el rei Martí, i malgrat residir en el palau Margarida de Prades, la reina Violant aconsegueixi instal·lar-se a Bellesguard i, des d’allí, pugui despatxar cartes oficials i fer altres gestions polítiques. Citem, una vegada més a Josep M. Vall Comaposada: “Per què va marxar de Bellesguard? Francesca Vendrell ens dona una possible resposta: la constant presència de Violant de Bar. Per un seguit de cartes datades entre octubre de 1410 i gener de 1411 sabem que Violant estava instal·lada a la torre i que despatxava missives en favor del seu net Lluis, llavors pretendent a la Corona” (7)

Durant el Compromís de Casp, Violant, a causa d’afavorir a aquest net es va enfrontar al pretendent guanyador, Ferran d’Antequera. Tot i això, l’experimentada reina va sobreviure, una vegada més, als seus enemics. Al final, mentre Martí l’Humà només havia viscut un any a Bellesguard, de 1409 a 1410, i Margarida de Prades, no molt més de dos anys, fins a 1412, ella, en canvi, ho farà fins a la seva mort a 1431. Ara bé, per aconseguir-ho va comptar amb un suport inesperat. Ho desvelarem la setmana vinent…

Més informació: les Veus de Bellesguard

Notes

(1) Duran i Cañameras, Fèlix (1953),“Margarida de Prades (II. Les noces)”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, pp. 43-46. Veure en línia: aquí.

(2) Fort i Cogul, Eufemià (1998, 2ª ed.), Margarida de Prades, Rafael Dalmau, Barcelona, p. 52-58

(3) Martin Lloris, C., Gómez-Ferrer Lozano, G., (2023), “Margarida de Prades y la disputa sobre la propiedad de las relíquies reales”, Locvs Amoenus, 21, Unviversidad Católica de Valencia San Vicente Mártir, p. 25

(4) Explicació detallada de com Violant es va instal·lar permanent a Bellesguard: Vall i Comaposada, Josep M. (2014), Bellesguard. De la residència de Martí l’Humà a la torre de Gaudí, Duxelem, Barcelona, p. 76-77

(5) Hughes, Robert (1992), Barcelona, Anagrama, Barcelona, pp. 390-391

(6) Vall i Comaposada, Josep M. Op. Cit., p. 77

(7) Ibíd, p. 75