Les dones de Bellesguard, una nova època

Per Ferran Garcés, Amèlia Guilera i Anna Mollet 

Avui acabem la sèrie de les dones de Bellesguard. Ho fem amb les tres grans dones que han habitat a la casa dissenyada per Gaudí. Les altres ho van fer a l’antic palau del rei Martí l’Humà. Les dones de la nova època de Bellesguard formen part de dues famílies que també han deixat grans aportacions a la història de Bellesguard, i és a elles, com a ànima i cor del seu nucli familiar, a qui avui volem retre homenatge.   

Maria Sagués i Molins (1835-1907) 

És tradició que el cognom del propietari d’un edifici quedi adscrit al de l’habitatge (Manuel Vicens – Casa Vicens, Josep Batlló – Casa Batlló, etc). En aparença, sembla que aquest és el cas de Torre Bellesguard, també coneguda com Casa Figueras en record de Jaume Figueras i Barulls (1828-1887), un comerciant de pastes alimentàries amic de Gaudí (1). Ara bé, aquest comerciant va morir el 1887, és a dir, molt abans que l’arquitecte comences les obres de Torre Bellesguard, el 1901. 

Qui va comprar la finca realment fou la seva muller, Maria Sagués i Molins (1835-1907). Ho va fer el 12 de juny de 1900. També va ser ella qui li va fer a Gaudí l’encàrrec de la construcció, el 4 de setembre del mateix any. El 25 d’octubre de l’any següent, l’Ajuntament donaria la llicencia d’obres i, el 1903, la casa principal ja havia estat finalitzada. En teoria, doncs, el nom de l’habitatge hauria de ser “Casa Sagués”, però a la pràctica, la casa segueix rebent el nom del seu difunt marit i ella només és mencionada com la seva vídua. Isabel Segura Soriano, autora del llibre Dones de Sarrià-Sant Gervasi, al parlar de Maria Sagués, conclou dient:  “Aquest no és un cas aliè en la memòria de la ciutat, una memòria que sovint és molt selectiva quan es tracta de recordar iniciatives femenines” (2). 

Un descendent de Maria va escriure un llibre sobre el temps dels Figueras a Bellesguard. Gràcies a aquest llibre, coneixem alguns detalls de la seva primera propietària. Entre altres, l’anècdota de que un dels fills de Maria va visitar-la per  observar l’eclipsi de sol total del 30 d’agost de 1905, un important fenomen astronòmic i social del seu temps (3). També sabem que Maria “era molt aficionada a fer melmelades i confitures”. Raó per la qual, va plantar arbres fruiters “com ara pereres, tarongers agres, arangers, etc.”, així com “castanyers de les índies, salzes, adèlfies, llorers, til·lers, palmeres” (4).  

Per més informació: Les Veus de Bellesguard María Sagués 

Mercè Soler Iglesias  (1902- 1996) 

Una altra dona fonamental en la història de Bellesguard fou Mercè Soler Iglesias. Originària de les balears, es va casar el 1925 amb Lluís Guilera Molas, un reconegut oncòleg de l’època. Marxen de viatge de noces a Brussel·les, on recullen unes agulles de radi, que Mercè portarà d’amagat al país. Foren les primeres que van entrar a l’estat espanyol. Al viatge de noces hi aniran amb altres metges companys del seu marit de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.  

El 1944 Lluís Guilera Molas compra Bellesguard per a instal·lar-hi un hospital, després que, el que es coneix com la “Depuració de les estructures funcionarials”, li impedís seguir exercint medicina a l’Hospital de Sant Pau pel seu catalanisme. A principis del 1945, Mercè i la seva família van a viure a la Torre Bellesguard, on naixerà el petit dels seus sis fills. S’instal·len a la segona planta de l’immoble, mentre que a la primera planta s’ubica la clínica de vuit habitacions on treballen el seu marit i el seu fill gran.  Així a l’immoble conviuen dos usos diferents: llar i clínica.  

Sempre al costat del seu marit, Mercè ajudava tant a la consulta com al laboratori. El seu marit mor el 1969 i Bellesguard passa per herència al seu fill gran, Lluís Guilera Soler. Ella viurà al segon pis fins a la seva mort, el 1996. 

Amèlia Roche Plaxats (1933-2022) 

Amèlia Roche fou la principal ambaixadora de Bellesguard al món. La seva educació i bellesa, i la seva manera d’acollir tothom que volia visitar la casa, la va fer coneguda per arreu. De ben jove es va casar, el 1955 amb Lluís Guilera Soler, ginecòleg i obstetra. Els seus cinc fills van néixer a Bellesguard, quan aquesta era una clínica on s’atenien pacients, tant del seu marit com del seu sogre. Per un llarg període de temps, l’Amèlia serà l’administradora de la clínica, portant la comptabilitat i encarregant-se dels serveis generals i compres, fins que el 1973 es decideix acabar l’activitat mèdica, i traslladar-la a la Clínica Delfos.

La família Guilera Roche es trasllada a viure, un any després, a la primera planta, mentre que a la segona segueix vivint Mercè Soler. Bellesguard deixa de ser hospital i queda únicament com a llar.  A la mort del seu marit, la propietat passa als seus cinc fills: Amèlia, Mercè, Rosa, Gemma i Lluís, i ella n’és l’usufructuaria. És durant aquest període que la Torre Bellesguard s’obre per primera vegada al públic de la mà de la seva neta gran, Anna Mollet. El 2013 Bellesguard obre les seves portes, compaginant de nou un doble ús, el de llar i el de Casa Museu. 

Moltes de les persones que a dia d’avui visiten Bellesguard hi tenen una relació de quan era hospital. Alguns hi van tenir un familiar ingressat a la clínica oncològica, però la majoria hi van ser quan era maternitat. Molts d’ells son persones nascudes a Bellesguard i encara recorden l’Amèlia Roche i el tracte exquisit que els dispensava. 

Dèiem a l’inici que l’Amèlia Roche va ser ambaixadora de Bellesguard, i no només com a administradora de la clínica, sinó també en la dimensió de monument gaudinià, rebent a tota mena d’estudiosos de Gaudí d’arreu del món, periodistes, artistes i curiosos, i tots varen trobar una porta oberta i un somriure. 

María Sagués i la família Figueras foren un fidel reflex de la Renaixença, el moviment cultural de l’època de Gaudí, caracteritzat per el redreçament cultural català i la recuperació de la seva llengua. Mercè Soler, Amèlia Roche i els Guilera van conservar l’esperit d’aquell impuls, conscients del llegat de la casa i l’homenatge que, a través d’ella, Gaudí va voler fer a Catalunya.  Ambdues famílies deixen grans aportacions a la història de Bellesguard, i és a elles, com a ànima i cor del nucli familiar, a qui avui volem retre homenatge.  

Notes 

(1) La fàbrica d’aquesta família encara es conserva a la Rambla 83, encara que transformada en una pastisseria, L’Escribà. A la web de la joieria Arior Barcelona, propietat d’un descendent, veiem que la família reconeix el paper actiu de la seva avantpassada: “Un dels seus fills, el besavi del Jordi, Jaume Figueras i Barrulls amb l’ajuda de la seva dona, Maria Sagués, va dinamitzar l’empresa i diversificar el negoci.” Veure l’enllaç: aquí.  

(2) Segura Soriano, Isabel (2011) Dones de Sarrià-Sant Gervasi. Itineraris històrics, Ajuntament de Barcelona, p. 18. Veure en línia: aquí 

(3) Figueras  i Bas, Josep Mª (2016) La família Figueras. Els senyors de Bellesguard, obra auto publicada, Barcelona, p. 64 

(4) Ibíd, p. 68. Alguns d’aquests arbres, amb el temps, han desaparegut.