Els infants de Bellesguard
Per Fernando Garcés.
Els infants han sigut els grans herois de Bellesguard des que Antoni Gaudí va transformar les ruïnes del castell de Marti I en una torre que sembla sortida d’un conte de fades. Tant els Figueres, els primers propietaris, com els Guilera, els següents, han sigut famílies nombroses.
Ara bé, això no sempre va ser així. Des de la mort del rei Martí el 1410 fins a la de Joan Gualbes (enllaç) el 1714, gairebé tots els propietaris del castell van morir sense descendència. A més a més, durant més d’un segle, els propietaris van ser religiosos -l’Església i Joan Grau, més conegut com el bisbe d’Astorga- de manera que tampoc va néixer cap nen durant tots aquests anys.
Per sort, això canvia radicalment amb Antoni Gaudí. En efecte, una vegada construïda la torre, si alguna cosa ha caracteritzat Bellesguard és l’abundor d’infants. D’una banda perquè els nous propietaris de l’edifici de Gaudí han sigut membres de famílies nombroses, i, d’altra banda perquè, fins i tot, durant la Guerra Civil, quan cap propietari habitava la torre, aquesta es va convertir en un orfenat. Poc després, la família Guilera convertiria l’edifici de Gaudí en una maternitat on han nascut un bon grapat de barcelonins i barcelonines. Anem a pams.
Maria Sagués, la vídua que li va encarregar la torre a Gaudí, es va instal·lar amb tres fills que ben aviat van fer créixer la família amb nous descendents. D’aquella època es conserva, la següent fotografia:
La família Figueras amb els seus fills a les escales de cavallerisses.
Abans de la Guerra Civil, els Figueras van vendre la torre i, durant el conflicte, cap propietari la va habitar. Aprofitant que estava buida, la Torre va ser transformada en un orfenat. Per desgràcia, sabem molt poc d’aquesta etapa. Segons Esteban Galindo, membre de l’Equip de Recerca de Bellesguard, a l’Arxiu de la Generalitat consta que “Bellesguard va ser expropiada per acollir nens bascos i valencians. La Generalitat, a començaments de l’any 1937, oferta una plaça d’administrador pel sanatori de Bellesguard, aspecte que indicaria que encara hi havia activitat, si més no administrativa. Reforcen aquesta idea els documents d’agost de 1939 de Manuel Azcárate, dirigent del PCE, on, en una llista de subsidis pels membres del partit a l’exili, se cita a Miquel Sol Torres com a director de la casa d’acollida de Lleida i Sanatori de Bellesguard.” Més tard, continua Galindo, semblaria que a principis de la Segona Guerra Mundial, “la torre hauria estat utilitzada com a orfenat d’infants francesos, perquè hem trobat escrits en aquest idioma en algunes parets de la casa. Possiblement, el fet d’haver servit com a casa d’acollida dels infants va evitar que Bellesguard fos saquejada.”
D’altra banda, hi ha qui considera que l’orfenat va ser només de noies i que les seves tutores eren religioses properes a la torre. Segons algunes versions, haurien sigut clarisses del proper monestir de Santa Maria de Jerusalem, i, segons altres, de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor. De totes, aquesta última és la versió més popular. Les Oblates són un orde religiós fundat a Madrid, l’any 1864, per José María Benito Serra, defensor de la causa carlista, i d’Antonia d’Oviedo, antiga professora dels fills i filles de Maria Cristina d’Àustria, l’esposa d’Alfons XII. La seva labor és socórrer a les dones que exerceixen la prostitució i a les seves filles. Cap a 1898, van fundar una comunitat a Barcelona en un vell edifici al costat de les ruïnes del palau de Bellesguard, on avui està situada la Universitat Abat Oliba. Per cert, l’església del Santíssim Redemptor que, en l’actualitat, forma part de la facultat va ser construïda el 1925 per Bernardí Martorell i Puig, un deixeble de Gaudí.
En resum, tres possibles orígens de l’orfenat: infants francesos, nens bascs i valencians, i/o filles de prostitutes. En qualsevol cas, és segur que la casa va acollir òrfenes durant la Guerra Civil, tot i que encara ens falta informació més precisa sobre aquesta època.
A favor de la història de les religioses, el juliol de 2019, ens van visitar els Ballart, la família dels masovers que van cuidar de Bellesguard fins després de la Guerra Civil. El seu membre més gran ens va comentar com el seu pare li havia explicat una anècdota. Un dia un grup de soldats es va plantar davant de la casa alertats per algú que els havia dit que allí s’amagaven unes monges. L’avi els va convidar a entrar i registrar-la però els va advertir que no trobarien a cap monja. Els soldats el van creure i les monges es van salvar. Per cert, aquell dia, també ens van visitar els membres més petits dels Ballart, a qui els va encantar jugar entre els arbres plantats pels seu besavi.
La visita dels Ballart a Bellesguard Gaudí.
Després de la Guerra Civil, el 1944, una nova família es va fer càrrec de la Torre. Són els Guilera, una família de metges que hi van viure durant prop de 80 anys i diferents generacions.
Família Guilera.
Els Guilera van transformar la torre en una popular maternitat, de manera que diversos barcelonins i barcelonines han nascut a Bellesguard. Això fa que sigui habitual la visita de clients nascuts a la Torre i que aquesta visita la facin amb les seves respectives parelles i/o fills. Aquest ha sigut el cas, per exemple, de Sílvia Franco, qui va néixer a la torre el 6 de gener de 1965. Fa poc ens va enviar les següents fotos (els peus de foto són seus).
“Aquí teniu una foto de la meva mare Montserrat (a la dreta) i la seva amiga Antonieta (a l’esquerra) en una de las visites al Dr. Guilera. Ambdues donaren a llum a Bellesguard”.
“I aquí una foto del meu iaio i la meva mare visitant Bellesguard després d’un parell d’anys”.
Un altre exemple és la Rosa Aguilar, qui vingué al món d’una manera ben particular el 12 de juny de 1969, “o en realitat va ser el 13 a primera hora -com ella mateixa ens va comentar-, potser a les 00:15 hores.”. I és que la seva mare va trencar aigües un dia abans d’arribar a Bellesguard i, quan, per fi, hi va arribar, es va posar de part davant la porta principal a altes hores de la nit. Entre els gemecs del nadó, la família Guilera els obrí la porta i acollí. Una vegada nascuda, en el moment d’emplenar els documents de naixement, “el meu pare va dir que posessin el dia 12”, esclareix la Rosa, a qui veiem a la següent fotografia amb la seva filla, en una visita recent.
La Rosa i la seva filla.
La Rosa també ens ha confiat una bonica història: “els meus pares van comprar un apartament a Castelldefels. Allà em vaig fer amiga d’una noia que, amb els anys, em vaig assabentar que va estar internada a Bellesguard el dia, o millor dit, la nit del meu naixement perquè la serva mare va donar a llum amb cesària, raó per la qual va estar ingressada 15 dies. Ella va néixer el 30 de maig, és a dir, que vam estar juntes en la nurserie les nostres primeres hores de vida”.
I ara una curiositat que poca gent sap… La sala de parts de la clínica Guilera es va instal·lar a la sala noble de l’edifici perquè és la zona millor il·luminada i més a prop de la porta principal. Esperem poder ensenyar aquesta sala al públic al més aviat possible.
Sala de parts de la clínica Guilera.
L’any 1974, els Guilera van traslladar la seva maternitat al departament de ginecologia de la Clínica Delfos, on segueixen portant al món nous infants. Ara bé, Bellesguard no ha deixat de sentir els riures dels més menuts. Des de la seva apertura al públic, el 2013, la Torre ha organitzat diversos tallers infantils i visites escolars, tant de col·legis del barri com d’arreu del món.
En resum, tant les parets com els jardins de Bellesguard sempre han estat plens d’infants. Potser perquè la rosassa de la façana representa l’estrella de Venus, com símbol de la deessa romana de l’Amor i la Fertilitat, o segons altres, l’estrella dels Reis Mags, que, com sabem, il·lumina el firmament per senyalar el lloc on a nascut un nou nadó. Un símbol que ha provat ser ben cert.
Per acabar, animem a que ens facin una visita tots els nadons que nasqueren a Bellesguard, o van estar a l’orfenat, i si volen, comparteixin amb nosaltres els seus records i alguna foto. Els rebrem amb els braços oberts!
