Maria Sagués

María Sagués Molins compra Bellesguard el 12 de juny de 1900.

Per Esteban Galindo.

És ben cert que en molts articles anteriors hem afirmat que la torre Bellesguard ha tingut una forta personalitat durant tota la seva història i que per això ha mantingut el seu nom. S’ha de tenir present que normalment el cognom del propietari quedava adscrit a l’habitatge, trobant una corrua de topònims per una mateixa construcció.

Aquest aspecte no va passar amb la torre de Martí l’Humà, però sí amb la casa homònima que va erigir Antoni Gaudí. Des de la seva construcció, l’any 1900, fins l’any 1944, moment de la compra per part de la família Guilera, en diversos documents es fa esment de Bellesguard com la torre Figueras. Qui era aquesta família?

Els Figueras són un exemple de l’ascens social de la burgesia que es dona a finals del segle XVIII. De pagesos de la ciutat de Piera van convertir-se en industrials del sector de l’alimentació i comerciants tèxtils a Barcelona. Fou el 12 de juny de 1900, quan Maria Sagués i Molins, vídua de Jaume Figueras i Barulls, comprà la finca de Bellesguard per 65 mil pessetes al bisbe d’Astorga, Joan Baptista Grau. Tots dos, En Jaume Figueras i el bisbe Grau eren amics d’Antoni Gaudí.

Del que explica un descendent d’aquesta família, en Josep Maria Figueras i Bas, al seu llibre La família Figueras. Els senyors de Bellesguard, destacaria diversos apunts. Un d’ells seria el moment de l’obra. Explica l’autor que els plànols originals es van modificar constantment i el preu inicial va variar fins a triplicar-se.

Un altre, fa referència als jardins. Explica que, degut a l’afició de la Maria Sagués per la mel melada i confitures, el masover, Pere Ballart i Ventura, va enjardinar el terreny amb arbres fruiters, a més d’altres com castanyers de les índies, salzes, baladres, llorers, til·lers i palmeres.

A la mort de Maria Sagués, la torre Figueras es va dividir entre els seus tres fills. El terreny i la casa Bellesguard es va adjudicar a Joan Figueras i Sagués. Una altra dada destacable del descendent dels Figueras és la que indica que l’any 1929, Bellesguard passa com a penyora d’un deute a Francisco Soler Smith, qui havia prestat cent mil pessetes als Figueras sobre Bellesguard.

Una vegada adquirida per subhasta pel Sr. Soler, aquest se’n va portar els mobles de la casa, fets per Gaudí, a la seva torre de Can Pahissa a Vilanova i la Geltrú. Una mostra d’aquests mobles la podem veure en una imatge recollida en una placa de vidre estereoscòpica, conservada a la Biblioteca de Catalunya, feta per Josep Salvany i Blanch, allà pel 1910. Veiem dues cadires a l’entrada de la casa.

Entrada i escala de la residència Bellesguard, 1921. Fotografia de Josep Salvany i Blanch. Placa de vidre estereoscòpica, Fons Salvany – Biblioteca de Catalunya.Sota la propietat de Soler, ens diu el descendent dels Figueras que Bellesguard va romandre tancada durant la Guerra Civil. Semblaria que a la Segona Guerra Mundial hauria estat utilitzada com a orfenat d’infants francesos, perquè hem trobat escrits en aquest idioma en algunes parets de la casa. Possiblement, el fet d’haver-se fet servir com a casa d’acollida dels infants va evitar que Bellesguard fos saquejada.

Potser la torre no va romandre tancada durant la Guerra Civil. Creiem que les guixades a les parets les van poder fer membres de les Brigades Internacionals durant el conflicte a Espanya, ja que segons consta, a l’Arxiu de la Generalitat, Bellesguard va estar expropiada per acollir nens bascos i valencians. La Generalitat, a començament de l’any 1937, oferta una plaça d’administrador per al sanatori de Bellesguard, aspecte que indicaria que encara hi havia activitat, si més no administrativa. Reforcen aquesta idea els documents d’agost de 1939 de Manuel Azcárate, dirigent del PCE, on en una llista de subsidis per als membres del partit en l’exili, es cita a Miquel Sol Torres com a director de la casa d’acollida de Lleida i Sanatori de Bellesguard. El 30 de novembre de 1944, el Sr. Abdón Bordoy Pastor va vendre la casa Figueras al Sr. Lluís Guilera Molas per 450 mil pessetes. A partir de llavors, la torre construïda per Gaudí va recuperar el nom de Bellesguard fins a l’actualitat. El paper de la torre durant la Guerra Civil i postguerra sembla força interessant, però serà qüestió d’un altre article.