Martí I d’Aragó

Martí I i Margarida de Prades. Escena del casament.

Per Esteban Galindo.

Corria l’any 1408 quan el rei Martí, a la maduresa de la seva vida i després de dotze anys de regnat, cercava un descans merescut. Havia hagut de fer front a les grans dificultats econòmiques de la corona i aplacar la revolta dels sicilians, on va deixar al seu únic fill, Martí el Jove, al capdavant de les tropes.

Ja a la seva arribada al poder era un home gros i de poca salut. Segurament per aquest motiu volia fugir de la feixuga vida a la cort del seu Palau Major i passar l’estiu d’aquest any a una zona més sana, un lloc fresc que apaivagués la xafogor de la Barcelona dins de les muralles.

Amb aquesta intenció, a l’octubre va comprar la torre Vallblanc, i va voler-la adequar a la seva nova categoria de seu reial. Li va canviar el nom, i el mas va passar a dir-se torre Bellesguard, un mot que reivindicava les boniques vistes que té del Pla de Barcelona i de la línia de costa, com també la bellesa de la torre.

A l’època medieval feia bonic disposar d’un jardí amb arbres fruiters, i per això, l’Humà només dos mesos després de la compra, escriu al procurador reial de Mallorca, Mateo de Loscos, per demanar-li un esclau especialitzat en el cultiu d’aquests arbres, o al batlle general d’Aragó sol·licitant diferents espècies per la seva nova torre.

Però les seves actuacions no es van dirigir només a l’ornamentació. Al maig de 1409, demanava al mestre major, Jaume Sala, la restauració de l’edifici. S’ha de dir que les intervencions del rei a Bellesguard van ser petites. L’antiga torre Vallblanc era ja una magnífica casa forta, amb una torre d’homenatge i una zona porticada amb vint-i-quatre finestrals. La torre també es trobava envoltada d’un mur amb els seus merlets i espitlleres, defensada amb torres que tancaven la residència, i de les quals avui dia encara resten dues que ens donen una idea de la magnificència del lloc.

Així, el rei va trobar un lloc perfecte per descansar i recuperar la salut, però malauradament, al juliol de 1409, el seu fill i únic hereu moria a Sicília. S’obria una crisi successòria amb un monarca que se sentia vell, malalt i incapaç, i es resistia a les pressions de l’Estat i de l’església que el forçaven a contraure un nou matrimoni.

En efecte, el propi Benet XIII, el Papa Luna, portava des de l’agost residint a Bellesguard consolant-lo per la pèrdua del seu fill, alhora que l’aconsellava de la necessitat de casar-se de nou. De fet, ell mateix va oficiar el casament celebrat a la capella de la torre, al setembre de 1409, amb la jove Margarida de Prades, amb l’esperança de portar un nou hereu. Malauradament van fracassar ja que al maig de 1410, Martí va morir.

Bellesguard, que en un principi semblava destinada a ser un lloc de recollida del rei, passà a convertir-se en un espai vital, d’una efervescència política, social i cultural de gran magnitud i amb una transcendència històrica rellevant: portà amb la mort de Martí, la fi del casal de Barcelona i va provocar l’arribada a la Corona d’Aragó de la nissaga castellana dels Trastàmara.

Martí I i Martí el Jove