- On febrer 28, 2025
- In Actualitat i Agenda
- Tags:
Quan Bellesguard podia haver sigut un monestir
Per Ferran Garcés
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, Litografía de Thomas Boys, publicada en Scenery of Spain, 1838
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Avui comença el Carnestoltes, la festa de les màscares. Imaginen que els llocs també poguessin disfressar-se. Bellesguard seria un bon Rey del Carnaval perquè, en els seus mil anys d’història, aquest indret, estratègicament situat entre la muntanya i el mar, ha canviat moltes vegades de disfressa…
Pas fronterer a època romana, palau reial freqüentat per un papa i un sant, torre d’alts membres de l’aristocràcia, possible amagatall d’un bandoler, acadèmia il·lustrada, lloc de reunió de conspiradors antiborbònics, ruïna romàntica, casa d’estiueig modernista, orfenat, clínica oncològica, maternitat, i, finalment, en els deu últims anys, casa museu on s’han celebrat bodes, esdeveniments d’empresa, visites d’escoles, tallers, rodatges, sala de concerts, etc. Moltes disfresses, doncs, i, per molt poc, també podríem afegir una altra, la de monestir, o millor dit, dos monestirs en un.
Una fusió frustrada
El primer propietari del palau de Bellesguard, Martí I l’Humà, només el va gaudir uns pocs mesos, entre 1409 i 1410. Després del seu òbit, la propietat va passar, breument, a la seva segona dona, Margarida de Prades, i, després, a Violant de Bar, que aleshores era la viuda de Joan I el Caçador, el germà de Martí I. De 1424 fins a 1441, es dona la curiosa situació en què Violant de Bar va residir a Bellesguard fins a la seva mort a 1431, però la propietària del palau fou Elionor de Cervelló, la seva dama de companyia. De fet, a la mort de la seva senyora, ella es va convertir a la marmessora del seu testament.
Va ser a 1431 quan Elionor de Cervelló va oferir el palau als monjos de dos monestirs ubicats, com Bellesguard, a prop de la muntanya. El primer, tocant Barcelona, fou el monestir de Sant Jerònim de la Vall d’Hebron, fundat per Violant de Bar, a 1393, i, el segon, més a prop de Badalona, el monestir de Sant Jerònim de la Murta, fundat a 1413 pel mercader barcelonès Bertran Nicolau. L’oferiment sembla que es va fer quan Violant de Bar encara estava viva i amb l’afegit d’uns diners per transformar el palau en un monestir. L’objectiu era solucionar la situació de penúria que estaven passant les seves comunitats. Ara bé, de seguida van sortir impediments. Un d’ells, el fet què “Bertran Nicolau va incloure una clàusula en la fundació de Sant Jeroni de la Murtra que impedia que la seva comunitat gaudís de les seves rendes si es traslladava d’emplaçament sense el seu permís o s’unia a un altre monestir.” (1) Per aquesta i altres raons, el trasllat mai es va produir. L’any 1434, en una segona proposta, es va contemplar la possibilitat de traslladar només el monestir de la Vall d’Hebron. Tampoc va ser possible i Bellesguard va perdre l’oportunitat “de disfressar-se” de monestir.
A finals del segle XIX, els tres edificis, el palau de Bellesguard i els dos monestirs de jerònims, s’havien convertit en una ruïna. Avui en dia, el que pitjor sort ha tingut és el monestir de la Vall d’Hebron, que ha quedat destrossat per la construcció d’una carretera i una benzinera (enllaç) El menys malmès és el monestir de la Murta, però, gràcies a Gaudí, el més afortunat ha sigut el palau de Bellesguard. Tot i això, en els últims anys, s’han format dues associacions compromeses amb el ferm propòsit de recuperar el record d’aquells dos grans monestirs. Us deixem a continuació l’enllaç a les seves respectives webs:
Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
https://www.monestirvalldhebron.cat/
Més informació i imatges a: monestirs.cat Vall d’Hebron
La Murtra
Més informació i imatges a: monestirs.cat La Murtra
Notes
(1) Díaz Martí, Carles (2018), “La Historia breve de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron: análisis de un documento conservado en la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial”, web del Instituto Cervantes, p. 152. Enllaç: aquí