Roger de Llúria
L’expansió pel Mediterrani.
Per Fernando Garcés.
Bellesguard és un gran llibre d’història. Per arreu dels jardins, i tant a les façanes com a l’interior de la casa, Antoni Gaudí deixa al·lusions a les glòries i les ombres del Casal de Barcelona, representades per Martí I, l’últim monarca d’aquest llinatge. L’altre gran protagonista és Roger de Llúria, el victoriós almirall de l’Armada Reial durant el regnat de Pere III el Gran, rebesavi de Martí I. La seva popularitat ha perdurat fins a l’actualitat. No només va fer possible la preeminència marítima a la mediterrània de la Corona d’Aragó sinó que, a més a més, va frustrar la invasió de Catalunya per part del monarca francès Felip III l’Ardit, a les batalles de les Formigues i el coll de Panissars, que van occórer a 1285. Com a recompensa als seus serveis va ser enterrat als peus del sepulcre de Pere el Gran al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus. En el següent quadre es representa una de les seves batalles més famoses, lliurada una mica abans de les al·ludides anteriorment.
Il·lustració: Batalla de el golf de Nàpols, pintura de Ramon Tusquets i Maignon, 1885. La imatge mostra a Roger de Llúria acceptant la rendició de Carles II d’Anjou, el comandant de la flota francesa.
La referència al famós almirall la trobem en un mosaic situat a l’entrada de la Torre de Bellesguard. Pels seus vius colors atreu ràpidament l’atenció del visitant. A més a més, es repeteix als dos cantons de la porta principal. El mosaic mostra la frase que millor rememora l’expansió pel Mediterrani en temps del llinatge de Martí I.
“Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d’Arago; ne encara no solamente galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d’Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d’Arago e de Cecilia” (Crònica de Bernat Desclot, Capítol CLXVI).
En l’actualitat, la frase de Roger de Llúria s’acostuma a mencionar en una versió més reduïda, tal com que “a partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó”. Aquests peixos representen el domini de la Mediterrània pel Casal de Barcelona. Recordem-los: Aragó, Catalunya, València, les Illes Balears, Sardenya, Sicília, Nàpols i, durant un breu període, al segle XIV, també els Ducats de Neopàtria i Atenes, dos territoris situats a Grècia. Eren els temps dels també famosos almogàvers, els soldats de fortuna que van fer cèlebre el seu crit de guerra: desperta ferro!
I ara tornem al mosaic. Ja hem vist el significat dels peixos amb la senyera. Ens falta explicar la lletra M de color groc, amb una corona al damunt. Aquest motiu s’ha interpretat de dues maneres. En primer lloc, com un homenatge al rei Martí I i a la seva segona esposa Margarida de Prades, senyors de Bellesguard. I en segon lloc, com un tribut a Maria Reina, la Mare de Déu. De fet, en mig d’aquests mosaics, al timpà de la porta de ferro, podem llegir la frase “Ave Maria Puríssima sense pecat fou concebuda”. En cas de ser correcta aquesta interpretació, el mosaic combinaria dues de les principals passions de Gaudí: l’història de Catalunya i la religió catòlica. D’altra banda, cal recordar que la realització d’aquest banc ceràmic va ser executada el 1916 per Domènec Sugrañes, un dels principals col·laboradors de Gaudí i, com ell, de marcada personalitat catalanista i religiosa.
