Sabies què? 2000 anys d’Any Nous… I part

Per: Ferran Garcés

Gueraru Gener, Nativitat, 1407-1411

A la imatge de capçalera mostrem la Nativitat del pintor gòtic barceloní Guerau Gener (1) Aquesta obra és contemporània de l’antic castell de Bellesguard, perquè es va pintar entre 1407 i 1411. Sabies que, en aquella època, el dia de Nadal, i no l’1 de gener, marcava l’inici d’un any nou a Catalunya? Coneixerem aquesta i altres curiositats a través d’un viatge en el temps per Bellesguard. Ens acompanyeu?…

L’antic castell de Bellesguard

Nou any abans i després del 313

El poblament de Bellesguard és molt antic. Restes arqueològiques el remunten, almenys, fins a època romana. En conseqüència, el primer que es va celebrar en aquest indret són festes paganes com les Saturnalia i el festival del Sol Invictus. Aleshores, el primer dia de l’any era l’1 de gener, com a conseqüència del calendari julià, implantat per Juli Cèsar, al 46 a.C. Una convenció que no durarà molt…

Al 313, el cristianisme esdevingué la religió oficial de l’imperi romà, i unes poques dècades més tard, es va decretar oficialment el 25 de desembre com el dia en què va néixer Jesús. Aquells cultes romans aleshores van ser substituïts per la litúrgia de Nadal i, cap als segles VI i VIII, el naixement de Jesús -essència de Nadal- va servir per marcar l’inici de l’era cristiana, però, el que no va quedar tan clar durant molt temps és quin havia de ser el primer dia de l’any.

Durant els primers segles del cristianisme, l’inici de l’any va variar d’un regne a altre. Per alguns havia de ser el 25 de març, dia de l’Anunciació, donant que aleshores és quan Jesús va ser concebut per l’Esperit Sant, per altres el 25 de desembre, dia que va néixer Jesús, o el Diumenge de Resurrecció. La tradició de celebrar l’Any Nou l’1 de gener en tots els regnes catòlics no es va instaurar fins a l’any 1582, inici del calendari gregorià, que és el vigent en l’actualitat a Occident. Tot i això, no tothom la va adoptar de manera immediata. A la Catalunya del segle XVIII encara es feia servir, encara que només com una convenció “nostàlgica” en paral·lel al còmput oficial, basat en el calendari gregorià (3)

Nou any de 1409

A 1409, l’any que Martí I l’Humà comença a residir al castell de Bellesguard, la tendència a Catalunya, com a la resta de la Corona d’Aragó, era celebrar l’inici de l’any “lo Sant dia de Nadal”, és a dir, el 25 de desembre. La decisió la va adoptar Pere IV, el Cerimoniós, pare de Martí I. En concret, a les Corts de 1350, celebrades a la ciutat de Perpinyà (3)

1409 serà l’últim Nadal i inici d’any del monarca de Bellesguard, perquè morirà a mitjans de l’any següent. No sabem com ho va celebrar Potser va menjar neules però no torrons, perquè aquests arribaran a taula al segle XVI. En canvi, les neules són més antigues (4) Sabem que les van servir en el banquet de Nadal de Jaume I a 1267, i que, en un dels seus sermons, les esmenta Vicent Ferrer, un dels grans sants de l’edat mitjana i gran amic del monarca, que també va residir en el castell de Bellesguard aquell 1409 on l’any començava “lo Sant dia de Nadal”.

En qualsevol cas, als temps del rei Martí ja s’havien fixat els principals actes litúrgics de Nadal, com l’Advent (aleshores molt més important que ara), la missa del gall, Sant Esteve i l’epifania dels Reis Mags. També s’ha establert el nom i el número dels reis. Amb relació al costum del pessebre, la tradició l’atribueix a Sant Francesc d’Assís, qui l’inventaria l’any 1223. No obstant això, els pessebres no arribaran a les nostres llars fins al canvi del segle XVIII. Abans, es va limitar a Italià i a l’àmbit de les esglésies (5)

En aquests primers anys, l‘Estel dels Reis Mags s’acostumava a representar amb vuit puntes i, -casualitat o coincidència-, cinc segles més tard, Gaudí reproduirà altre octagrama en l’espectacular vitrall de Torre Bellesguard. Un vitrall, per cert, que projecta el reflexa d’aquest estel sobre la paret de davant just el dia de Nadal (5)

Què us ha semblat el viatge en el temps? El divendres vinent, el reprendrem visitant capítols més recents de la història, capítols on l’any nou ja comença l’1 de gener. En aquesta nova entrega, serem testimoni, entre altres tradicions, dels primers arbres de Nadal a Catalunya, així com de las cavalcades dels reis, l’arribada de Santa Claus, dels primers brindis amb cava i 12 grams de raïm. Us esperem. Fins aleshores. i bon Any Nou, sigui a l’època que sigui.

Notes

(1) Casas, Martí (4/01/2018), “Escenes de Nadal al Museu Nacional”, blog del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Enllaç

(2) Per aquesta i les següents referències, la principal font és: Pepe Rodríguez (2010), Mitos y tradicions de la Navidad, Edicions B, Barcelona

Sobre els orígens de Nadal, també podeu consultar en el nostre blog, la següent entrada: “Sabies què? L’origen de Nadal”. Enllaç

(3) Vilatella Ortiz, Xavier (30/12/2020), “Nochevieja en marzo: ¿desde cuándo celebramos Año Nuevo el 1 de enero?”, La Vanguardia. Enllaç

Paola, Martí (27/12/2021), “A Catalunya, l’últim dia de l’any no sempre ha estat el 31 de desembre”, web RAC1. Enllaç

(4) Estela, Ester (24/12/2018), “Les neules, les postres de Nadal més antigues?”, Vilaweb.cat. Enllaç

Per la referència a Vicent Ferre, veure també: Redacció, “neula”, Diccionari català-valencià-balear, web de l’Institut d’Estudis Catalans: enllaç

(5) Prats, Mireia (17/12/2022), “Els secrets del pessebre, una tradició que va arribar d’Itàlia el segle XVIII”, web 3cat.cat. Enllaç

Veure en el nostre blog: “10è aniversari: El Grup de Recerca de Bellesguard”. Enllaç