Sabies què? Bellesguard, l’homenatge de Gaudí a Catalunya

Avui és la nostre Diada nacional i ens sembla un moment idoni per recordar la profunda relació de la Torre Bellesguard amb la història de Catalunya. En alguns moments del passat, Bellesguard és l’epicentre d’esdeveniments i biografies de personatges cabdals. En altres ocasions, no n’és protagonista però sí testimoni, i estudiant el que passava a Bellesguard, podem entendre el que passava a la ciutat i al país. Bellesguard i Catalunya van de la mà i avui, toca explicar-ho i celebrar-ho.

Ara farà onze anys, la vigília de la Diada de 2013, la revista El Temps va publicar un extens reportatge on, per primera vegada, es divulgaven les investigacions realitzades pel Grup de Recerca Bellesguard. A la portada de la revista hi podem llegir: “Bellesguard. Les claus amagades de l’homenatge de Gaudí a Catalunya”:

Una setmana després, la Torre Bellesguard va obrir per primera vegada les seves portes al públic.

Primera part: enigmes al descobert  

El reportatge es divideix en tres parts. La primera la firma Álex Milan i el seu títol és: “Els enigmes de Bellesguard, al descobert”. L’autor ens hi explica com Bellesguard va ser l’última residència de Martí l’Humà i, per extensió, del Casal de Barcelona. Al llarg dels segles el palau es va anar degradant, trobant-se el 1900 en molt mal estat. Antoni Gaudí, fidel a l’esperit de la Renaixença, va restaurar les restes de l’antic palau, integrant-les als jardins, i va aixecar una edificació a mig camí entre el modernisme i el gòtic, plena de símbols i al·lusions a la catalanitat i la importància històrica de la finca al llarg dels segles.

Lluís Guilera Molas va ser un dels grans metges del segle passat. Especialitzat en oncologia va ser depurat a causa de la seva militància catalanista, impossibilitant-li exercir la seva professió a la sanitat pública. És per aquest motiu que l’any 1944 compra la Torre Bellesguard per tal de convertir-la en un hospital privat, primer oncològic, per esdevenir poc després, en mans del seu fill Lluís Guilera Soler, en una maternitat on van néixer gran quantitat de barcelonins.

De nou la catalanitat esdevé vital en el decurs de la història de Bellesguard.

La família Guilera en van ser propietaris fins a l’any 2018, sent els responsables de la creació del Grup de Recerca Bellesguard i de l’obertura de portes al públic com a casa museu.

Segona part: l’heroi recuperat 

La segona part del reportatge, a càrrec de Gemma Aguilera, s’endinsa directament en els fets al voltant de l’11 de Setembre, amb el títol: “L’ultratge borbònic a Bellesguard el 1714″. Noves investigacions han rescatat de l’oblit a Joan de Gualbes i Copons, un home clau en la defensa de Barcelona el 1714 i, per tant, testimoni directe dels fets que es commemoren durant la Diada. No sols era el propietari de Bellesguard en aquella època sinó que també va recopilar i salvaguardar tots els documents relacionats amb l’història de la finca, creant l’anomenat “Arxiu Gualbes”, la principal font d’informació analitzada pel Grup de Recerca Bellesguard, tres segles més tard.

A més de lluitar contra les tropes de Felip V, Gualbes va convertir Bellesguard en la seu de l’Acadèmia dels Desconfiats, on es van dur a terme reunions dels literats més rellevants de la ciutat i, de manera clandestina, assemblees de la causa antiborbònica.

Tercera part: Gaudí, independentista 

La tercera part, escrita un altre cop per Gemma Aguilera, rep el títol de “Gaudí, un independentista censurat”. En ella, l’autora ens recorda alguns episodis i punts de vista de l’arquitecte, que, durant molt temps, després de la seva mort, es van suprimir del gruix de la seva imatge pública.

Com dèiem a l’inici, Bellesguard i Catalunya són dos conceptes indestriables. Tot aquí ressona, ecos i rastres de moments i personatges que han estat cabdals en la nostra història i que expliquen el país. El més universal segurament Antoni Gaudí, qui ens deixa a Bellesguard, el seu particular homenatge a la Catalanitat.