Sabies què?, El bestiari de Bellesguard II: Galls, lleons i cavalls

Per: Ferran Garcés

Aprofitant la festivitat de Sant Antoni Abad, el patró dels animals, l’anterior divendres vam començar una sèrie d’articles entorn del peculiar bestiari de Bellesguard. La primera entrega va portar-nos als peixos dels mosaics exteriors de la façana principal. Avui continuarem amb la fauna que ens espera dintre de la casa, al rebedor.

Primer parlarem dels galls i els lleons, que decoren les rajoles de les parets del vestíbul, i després del cavall, que embelleix el penjador de ferro situat en un extrem de la mateixa estança. Com els peixos de la façana, els animals del rebedor es van afegir a 1916, l’època de Domènech Sugrañes, un col·laborador de Gaudí que va concloure Bellesguard pocs anys després que el mestre abandonés la direcció de l’obra a 1909. No saben de manera clara quin dels dos va decidir els motius decoratius amb temàtica animal. En qualsevol cas, formen part de la torre des que els Figueras, la primera família de propietaris, es van instal·lar en ella, a principis del segle XX.

Referències històriques?

La combinació es força curiosa, galls i lleons. Què fan junts aquestes bestioles d’entorns naturals tan diferents? La presència del rei de la selva pot explicar-se fàcilment. Com signe de reialesa (1), els lleons podrien fer referència a Martí I l’Humà, el monarca que va residir al castell de Bellesguard en què es va inspirar Gaudí per dissenyar l’actual edifici. Però, i el gall, què, o a qui, poden representar?…

D’acord amb l’arqueòleg Manuel Medarde, el primer director de l’Equip de Recerca de Bellesguard, el gall i el lleó serien una al·lusió als animals heràldics que figuren en l’escut d’armes de Margarida de Prades, la segona esposa de Martí I (2)

Ara bé, Josep Maria Figueras i Bas, descendent dels primers residents de Torre Bellesguard, va proposar una explicació diferent (3) En la seva opinió, el gall representaria a una reina francesa, a causa de la relació dels galls amb França. En concret, a Violant de Bar, membre del llinatge dels ducs de Bar, emparentat amb la dinastia Valois, aleshores la casa reial de França. Gràcies al seu matrimoni amb Joan I El Caçador, el germà de Martí I, aquesta monarca francesa va esdevenir també un membre del Casal de Barcelona. Curiosament, el destí farà que sigui l’últim representant del llinatge en residir a l’antic castell de Bellesguard, després que ho abandones la reina Margarita de Prades. Cap altre membre de la reialesa va tornar a dormir dins dels seus murs. Els següents propietaris seran nobles, com Cecilia d’Urgell, o rics homes, com Joan Gualbes, però mai més un rei o una reina.

Referències religioses?

Una altra possibilitat és que aquests animals tinguin un significat espiritual. Pel cristianisme, el lleó encarna a l’anomenat “Lleó de Judà”, la personificació de Crist com rei de reis. El Gall, l’animal que anuncia l’arribada del dia, també evoca a Crist, en tant vencedor de les tenebres i promesa de vida després de la mort (4)

Ara bé, no s’ha conservat cap document on s’especifiqui de manera clara la raó per la qual Gaudí o Domènech Sugrañes van triar aquests motius al·legòrics per decorar el vestíbul de Bellesguard. En conseqüència, qualsevol interpretació, històrica o religiosa, no deixa de ser una conjectura. Almenys, pel que fa referència als galls i els lleons. En canvi, l’explicació de la presència de cavalls sembla menys ambigua.

Els cavalls…

El cavall el veiem en l’únic moble que s’ha conservat de l’època dels Figueras. Es tracta d’un penjador de ferró forjat amb un gravat que representa la llegenda de Sant Jordi i el drac. Com és previsible, el cavall al qual ens referim és el que munta el cavaller en la seva lluita amb el drac. Enguany, no hi ha cap altre cavall. Ara bé, en temps de Gaudí, els cavalls no es limitaven només a decorar les cases. La prova està en l’abeurador de les cavallerisses que encara es conserva a Torre Bellesguard, record d’un temps, no tan llunyà, en què no només els cavallers anàvem en cavall…

Bé, fins aquí hem vist els animals “reals” de Bellesguard; peixos, en l’article anterior, i avui, galls, lleons i cavalls. El divendres vinent, parafrasejant el títol d’una novel·la de la coneguda escriptora J.K. Rowling, ens endinsarem en el Bellesguard de les bèsties fantàstiques i on trobar-les…

Notes

(1) Per ampliar informació: Bernabé y Martín de Eugenio, Luis Valero de: “El León y su diseño heráldico”, Enllaç

(2) Vall i Comaposada, Josep M.: Bellesguard. De la residència de Martí L’Humà a la Torre de Gaudí, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2014, p. 119

(3) Figueras i Bas, Josep Maria: La família Figueras. Els senyors de Bellesguard, Llibre autoeditat, 2016, p. 91-92

(4) Gónzález, Teresa, i Alert, Fina (2011), El bestiari ocult del MNAC, “Gall”, Departament d’Educació del MNAC, Barcelona p. 41-42. Enllaç