Sabies què? El lleó i l’unicorn (amagats) de Bellesguard

Per Ferran Garcés

La Torre Bellesguard aplega una sèrie d’animals fabulosos, que configuren una mena de zoológic simbòlic, com sovint passa als edificis modernistes, i, de manera especial, a l’obra de Gaudí. En entrades anteriors, ja hem parlat d’ells (El Bestiari de Bellesguard) Avui volem afegir un parell més, que, durant molt temps, havien romes amagats fins i tot pels seus propietaris. Un lleó i un unicorn.

La seva descoberta va tenir lloc de forma totalment fortuïta, quan es va enlairar una peça del trencadís del petit balcó del vestíbul de la casa. És un fragment de la base. Al tractar-se d’un trencadís blanc, a diferència d’altres de Gaudí, famosos pel seu colorisme, la superfície d’aquest balcó no mostra grans detalls que cridin l’atenció (només alguns motius molt petits i que no es veuen a primera vista) Gairebé totes les seves peces són blanques, sense cap decoració. En conseqüència, la sorpresa aquí estava darrere de la peça, en l’anvers, on ningú la podia veure. Una sorpresa, doncs,  doble. En primer lloc, perquè, lògicament, res feia pensar que pogués ser-hi, i, en segon lloc, perquè aquest motiu mostra el logo d’una empresa de ceràmica anglesa…

Des d’Anglaterra fins a Barcelona

La descoberta fortuïta mostra el logo d’Alfred Meakin Ltd, una companyia anglesa en funcionament entre 1875 i 1976 (Avui segueix existint però absorbida per Churchill Group, una empresa, també anglesa, fundada a 1795) En l’època que Gaudí estava construint Torre Bellesguard, és a dir, entre 1900 i 1908, la fàbrica vivia el seu millor moment, èxit que es traduïa en exportacions a diferents països. 

Alfred Meakin era famosa per articles de granit blanc i una classe de ceràmica anomenada “ironstone china”, com llegim a la peça trobada a Bellesguard. Malgrat el seu nom, aquest mot designa a una ceràmica inventada al Regne Unit a principis del segle XIX (enllaç a la seva historia) És tracta d’una alternativa a la porcellana, una mica pesada però més econòmica de produir. En el National Trust Collections es conserven alguns plats i bols d’aquella època (enllaç NTC)  

Més preguntes que respostes

De moment, no disposem de prou informació per respondre a les moltes preguntes que planteja una troballa tan inesperada. Són totes les peces del balcó del mateix fabricant? Quin era el seu aspecte original, abans de convertir-se en trencadís? Formava part d’un plat, d’un bol, d’una sopera? Com va arribar a Bellesguard?… 

L’únic que podem dir és que, segons l’evolució de logo de Alfred Meakin (enllaç), la nostra peça podria ser de 1897. La imatge correspon a l’escut del Regne Unit, i el configuren un lleó, símbol d’Anglaterra, i un unicorn, símbol d’Escòcia (2)

Sabem també que Gaudí feia servir peces comprades o elaborades per encàrrec, però, sobretot, el que fa singular el seu estil eren les peces de rebuig recollides per ell mateix i/o els seus treballadors, recurs que ha convertit el trencadís en un precedent de les avantguardes del segle XX, com la tècnica del collage i l’arte povera (1)

Poc més podem afegir, de moment. Ara bé, per què no imaginar una història a partir d’aquesta inesperada peça? Qui la va portar? Per quantes mans va passar abans d’amagar-se en la base del vestíbul de Torre Bellesguard? Si se us acudeix cap història no dubteu en fer-nos-la arribar. 

Notes

(1) Duran, Oriol (3/06/2023 ) “Gaudí, quina trencadissa!”, diari El Punt Avui. Resum d’una exposició celebrada al Palau Güell, l’any 2023.

(2) L’escut esmentat apareix a principis del segle XVII. Ara bé, fora de l’heràldica, pròpiament dita, aquesta parella d’animals, el lleó i l’unicorn, configuren una imatge ben popular en la cultura britànica, gracies a tot un seguit de llegendes i rondalles infantils. Una de les cançons folklòriques angleses més populars, precisament, parla d’ells: “The lion and the Unicorn / were fighting for the crown” (El lleó i l’unicorn / estaven lluitant per la corona) Coneguts il·lustradors, com L. Leslie Brooke i John Tenniel, el dibuixant de l’Alicia de Lewis Caroll, han recreat aquesta llegendaria parella (enllaç)  A 1941,  George Orwell, l’autor de Rebelió a la Granja, va titular un dels seus assaigs, The Lion and the Unicorn: Socialism and the English Genius (“El lleó i l’unicorn: Socialisme i el geni anglés”), per donar la seva opinió sobre la Segona Guerra Mundial i la situació del seu país en el conflicte.