Sabies què: Geometria al descobert

Per Ferran Garcés

Antoni Gaudí és considerat un dels arquitectes més influents en la història de l’arquitectura no només modernista sinó també moderna. Entre les seves principals aportacions, tothom recorda la seva capacitat per jugar amb les formes geomètriques de l’arquitectura. Avui inaugurem una sèrie d’articles per recordar algunes d’aquestes innovacions i la seva plasmació a Bellesguard. Començarem per una de les més conegudes, la preferència de Gaudí per les línies corbes, però també el seu respecte per les formes tradicionals d’altres èpoques. 

L’arrodoniment de formes

A diferència de l’arquitectura tradicional, basada en línies rectes i angles precisos, Gaudí va decantar-se per les corbes suaus i els perfils ondulats, en el seu desig de desenvolupar un llenguatge més proper a la natura. Per aconseguir aquestes formes cal reivindicar la importància d’un material generalment poc valorat, el guix.  

Ho podem veure d’una manera molt clara a la tercera planta de la Torre Bellesguard, on podem comparar les dues habitacions que conformen aquesta planta. Una està acabada, és a dir, enguixada, i l’altra inacabada, sense guix. La primera és la Sala dels Fumadors. Fixem-nos en el sostre. Veiem que, gràcies al guix, les formes arrodonides simulen els nervis d’una fulla, amb perfils ondulats, com els pilars adossats en què descansa el sostre, seguint el gust naturalista de Gaudí. En canvi, no veiem cap corba a l’habitació del costat, la Sala dels Maons, o de la Música. Això és conseqüència de què aquesta sala queda inacabada per manca de pressupost. Segons els experts, havia d’anar revestida de guix. D’haver-se acabat, veuríem els mateixos perfils ondulants de la Sala dels Fumadors i la resta de la casa (1). En cap altra obra de Gaudí podem comparar en el mateix indret, l’abans i el després del procés constructiu de l’arquitecte. 

Una excepció amb història

Dit això, pot sorprendre l’aspecte de les façanes de Bellesguard, plenes de línies rectes, seguint l’aspecte característic d’una edificació gòtica, amb els seus merlets, arcs apuntats i gàrgoles. Per entendre aquest aspecte cal recordar la importància històrica de la finca. Cinc segles abans, en aquests terrenys, s’aixecava el palau del rei Martí I l’Humà. Per aquesta raó, Gaudí li va conferir un aspecte medieval a la seva obra en senyal d’homenatge. Ara bé, una vegada a l’interior, Gaudí recupera el seu estil més característic, de formes corbes. D’altra banda, cal recordar que Gaudí també va fer altres edificis d’inspiració gòtica, com el Palau Episcopal d’Astorga, la Casa de los Botines, a Lleó, i, a Barcelona, el Col·legi de les Teresianes i la Sagrada Família. L’aspecte de la Torre Bellesguard no es tracta, doncs, d’una tendència aliena a l’obra gaudiniana. 

Ara bé, l’aspecte exterior de Torre Bellesguard no és tan gòtic com sembla a primera vista. En una segona ullada, més detinguda, podem apreciar com Gaudí va burlar l’aparent linealitat. En primer lloc, va revestir l’estructura original de maons amb pissarra pròpia de la zona. La pedra infereix una estètica medieval, però, si observem amb més detall, veurem que els trossos estan disposats en diferents mides i tonalitats, de manera que la casa canvia d’aspecte en funció de la llum i els diferents relleus al voltant de les finestres i balcons. En realitat, la façana de Torre Bellesguard segueix els mateixos principis que una de les tècniques més conegudes de Gaudí, el trencadís. Només que, en lloc de fer servir ceràmica, aquí usarà una pedra de tons grisos foscos, verds, grocs clars i marrons, que confereixen a l’edifici una subtil policromia.

En segon lloc, Gaudí va combinar línies pròpies del gòtic, com els arcs apuntats, amb patrons geomètrics, completament originals, com les peces de ventilació sota les finestres i els encoixinats de la porta principal. 

D’aquesta manera, es confirma la frase de Domènec Sugrañes, un dels deixebles més brillants de Gaudí, quan va dir d’aquesta obra: “el Casal de Bellesguard és tan profundament gòtic com actual” (2). Casualment, mentre Gaudí construïa Bellesguard, també va reformar la Catedral de Mallorca. Allà va dur a terme un equilibri semblant entre el gòtic i el seu propi estil. Quan li van qüestionar les innovacions, l’arquitecte va respondre: 

«Fem arquitectura sense arqueologia: abans que res, hi són les relacions entre les coses, en una situació predisposada; per això no hem de copiar les formes, sinó estar en condició de produir-les dins d’un caràcter determinat, posseint-ne l’esperit.» (3)

Notes

(1) Ara bé, no tots els estudiosos estan d’acord. Alguns pensen que Gaudí va deixar aquesta sala deliberadament tal i com la veiem avui. “La inspiració mudèjar es fa evident amb l’estructura dels arcs i l’ús del maó descobert, i podria no ser gratuïta perquè en les obres dels palaus del rei Martí hi solien treballar manobres d’origen musulmà que vivien als territoris catalans-aragonesos”. Vall i Composada, Josep M.: Bellesguard. De la residència de Martí l’Humà a la Torre de Gaudí, Barcelona, Duxelm editorial, 2014, p. 122. 

(2) Vall i Composada, op. cit., p. 105

(3) González Moerno-Navarro, Antoni: “La restauració objectiva (Mètode SCCM de restauració monumental)”, a: Memòria SPAL 1993-1998, Diputació de Barcelona, p. 63