- On desembre 8, 2022
- In Saps què?
- Tags: barcelona, barcelona, bellesguard, bellesguard, festiu, festiu, festivitat, festivitat, immaculada, immaculada, interessant, interessant, pont, pont, què fer a barcelona, què fer a barcelona, torre bellesguard, torre bellesguard, visitar, visitar, visitar a bacerlona, visitar a bacerlona
Sabies què?: La Immaculada a Bellesguard
Per: Ferran Garcés
Avui publiquem la primera d’una sèrie de tres articles que hem denominat “El Tríptic de la façana de Bellesguard“. Una façana que amaga diferents símbols i referències religioses. De mica en mica les anirem descobrint, com si fossin les finestres d’un calendari d’Advent. Esperem que us agradin. Comencem!
Cada 8 de desembre es celebra la festa de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, una festa ben arrelada a Catalunya des de fa segles.
Gaudí va ser un gran seguidor d’aquesta commemoració. En molts dels seus edificis podem trobar símbols dedicats a ella (1).
A Torre Bellesguard, la devoció de Gaudí per la Immaculada es va manifestar de dues maneres. Primer, a través d’una salutació, i després, amb un símbol, l’octagrama o estel de vuit puntes.
La salutació –Ave Maria Puríssima, sens pecat fou concebuda- la trobem també al vestíbul de la Casa Calvet, construïda poc abans. Ambdues salutacions s’ubiquen en el rebedor de l’habitatge. El suport de cadascuna, però, és diferent, ja que la de Bellesguard està feta amb forja i la de la Casa Calvet pintada.
Per cert, la paraula Ave, en la salutació de Bellesguard, està escrita dintre dels lòbuls de la lletra M de Maria.
–Ave Maria Puríssima, sens pecat fou concebuda- és la salutació ubicada en el rebedor de Torre Bellesguard. Imatge: Carles Salilla.
La segona referència, l’octagrama o estel de vuit puntes, és un símbol mil·lenari amb multitud de significats arreu del món. En l’àmbit catòlic, fa referència a la Mare de Déu. A la foto de la capçalera, un quadre del pintor Zubrarán, podem apreciar els petits estels de vuit puntes que envolten el cap de la Immaculada.
A Bellesguard el trobem al vitrall de la façana de l’entrada a la torre.
En relació amb aquest símbol, Galdric Santana, director del Grup de Recerca de Bellesguard, observa que Gaudí assoleix una simbologia de gran riquesa (2), representa l’estel del matí (Stella matutina) i l’estel del mar (Stella Maris), així com la rosa mística, tres dels atributs de la Mare de Déu, fidels a les lletanies lauretanes, una sèrie de lloances i súpliques dedicades a la Verge, molt populars des del segle XV. D’altra banda, el vitrall estaria també lligat a una altra rosa, la de l’escut de Reus (3), la ciutat dels dos constructors de Bellesguard: Antoni Gaudí i Domènech Sugrañes.
Aquestes referències no són només “místiques” sinó també històriques. La devoció –i el culte- a la Immaculada ja era present en el temps del castell medieval de Bellesguard (4), però no esdevé oficial fins al 8 de desembre de 1854. Aquell dia, el Papa Pius IX va reconèixer formalment el dogma de la Immaculada Concepció a través de la butlla Ineffabilis Deus.
El 1893, moria Joan Grau Vallespinós –el bisbe d’Astorga i gran amic del mestre-, mentre es construïa el Palau Episcopal d’aquesta ciutat lleonesa. En aquell moment, Bellesguard era propietat del bisbe i, abans d’expirar, va fer testament i cedir les escriptures del terreny a Gaudí. El cos del bisbe, casualment, va ser enterrat als peus de la Immaculada Concepció de la Catedral en un sepulcre dissenyat pel mateix arquitecte. El 1899, el bisbe Torras i Bages, també gran amic de Gaudí, fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat (un dels bancs de l’entrada a la casa, mostra la muntanya de Montserrat en record d’aquest fet). Entre els seus membres inaugurals estaven el mateix Gaudí i Jaume Figueras, qui li va encarregar la construcció de la Torre Bellesguard l’any 1900. El propòsit de la Lliga era enriquir la vida cristiana dels associats i fomentar la reconstrucció espiritual i temporal de Catalunya. Per Gaudí, la devoció per la Immaculada Concepció es barreja amb la veneració per la Verge de Montserrat.
La devoció per la Mare de Déu en l’època de Gaudí era fàcilment visible en la majoria de poblacions de Catalunya i Espanya. En el passat, a la porta de diverses cases, a mode de benvinguda, s’acostumava a llegir les paraules “Ave Maria Puríssima sens pecat concebuda”, o una frase similar, en català o castellà. Era, d’altra banda, una frase d’ús habitual en entrar a una casa o creuar-se amb algú (5).
Per tot plegat, no resulta estrany que a la porta principal de Bellesguard puguem llegir una salutació a la Immaculada. El que sí que esdevé diferencial és un petit element als dos costats de la lletra M de Maria: un parell d’estels de vuit puntes, coincidència simbòlica que reforça la vinculació del vitrall del vestíbul amb la Mare de Déu, com hem explicat anteriorment.
Us convidem a venir a visitar-nos i a descobrir els altres octagrames que s’amaguen a Bellesguard.
Notes
(1) El més recent és l’estel de la torre de la Mare de Déu a la Sagrada Família, encara que aquest és de dotze puntes. A la Pedrera, l’arquitecte reusenc fins i tot volia coronar la façana amb una escultura de la Mare de Déu amb Jesús i flanquejada pels arcàngels Sant Miquel i Sant Gabriel. Una idea que mai es va dur a terme, però que il·lustra perfectament la veneració mariana de Gaudí.
Més informació: “La Mare de Déu, l’altra protagonista de la Sagrada Família”, blog de la Sagrada Família (5/12/2018): enllaç.
“Una història amagada a la façana de La Pedrera”, blog de la Pedrera (29/05/2020): enllaç.
(2) Santana Roma, Galdric. “A propòsit de Bellesguard”. Permanyer, Ll., (editor) Sagnier i els modernistes, Barcelona, 2021, p. 128-131.
(3) Op. cit., p. 133, nota 8. “Aquesta rosa es correspon amb la rosa de l’escut de Reus, que històricament era de 8 pètals, amb una geometria molt semblant a la del vitrall, en les versions del segle XVII.” (…) i afegeix Galdric: “Cal tenir present també que s’ha considerat que l’escut de Reus, assoleix l’heràldica de les claus de Sant Pere sobre la Rosa, en relació amb el Papa Luna, que el rei Martí va convidar a instal·lar-se a Bellesguard, el 1409, i que fou senyor de Reus.”
(4) Els reis del Casal de Barcelona van ser grans defensors del dogma i la celebració de la Immaculada, seguint les teories del teòleg mallorquí Ramon Llull. En especial, els últims. Joan I el Caçador i la seva esposa, Violant de Bar, així com el seu germà, Martí I l’Humà, el rei –recordem- que va construir Bellesguard. Aquesta devoció es va mantenir en el temps dels següents llinatges de la Corona d’Aragó i d’Espanya, esdevenint fins i tot una qüestió d’estat al segle XVII. En conseqüència, és rara l’església sense una imatge o quadre de la Puríssima, corresponents a diferents estils i èpoques.
Més informació:
Peña Martínez, José Antonio: Martín I el humano, un rey sin heredero. El último monarca catalán enterrado en Poblet, Abadía de Poblet, Barcelona, 2010, p. 123
Peinado Guzmán, José Antonio, “La monarquia española y el dogma de la Inmaculada Concepción: fervor, diplomacia y gestiones a favor de su proclamación en la edad moderna”, en Chornica Nova, núm. 40 (2014), p. 250. Enllaç.
(5) Exemples d “Ave Maria Puríssima” en la paremiologia catalana: enllaç.
