setembre 5, 2025

Per Ferran Garcés

Setembre és el mes de la verema. Les comarques s’omplen d’activitats relacionades amb la viticultura per celebrar l’inici del llarg procés que condueix al raïm del camp a l’ampolla de vi, cava, vermut, mistela… Des de ben antic, l’art i la cultura popular estan plenes de representacions d’aquesta transformació. Una d’elles és la imatge del mes de setembre a un dels llibres més coneguts de l’edat mitjana: Les Très Riches Heures du Duc de Berry (“Les molt riques hores del duc de Berry”) Es va començar a realitzar l’any 1412, és a dir, dos anys després de la mort de Martí I l’Humà, el constructor de l’antic palau de Bellesguard.

Les Très Riches Heures du Duc de Berry Folio 9, verso: Setembre. Autors: germans LImbourg, Barthélemy d’Eyck i Jean Colombe. Entre 1412 i 1486. Font: Wikipedia.

A la imatge veiem cinc figures que cullen raïm mentre un camperol menja un grapat, i una camperola, aparentment embarcada, descansa. Els grans de raïm es col·loquen en cistelles, que més tard es buiden en alforges enganxades a mules. A continuació, aquestes s’aboquen en tines carregades en carros tirats per bous.  L’escena té lloc davant d’un castell de França, el de Saumur, però podria tenir, perfectament, com escenari l’antic palau de Bellesguard o la torre enlairada per Gaudí cinc segles més tard…

La verema d’un rei, 1409

Al cap de poc temps d’establir-se l’any 1409, el rei Martí I l’Humà va demanar al comanador general de Casp, a la provincia de Saragossa, l’enviament de sarments aptes per trasplantar a l’hort del seu palau de Bellesguard (1) D’altra banda, el terreny ja disposava d’algunes vinyes, perquè aquell palau s’havia construït a partir d’una mansió senyorial que el rei Martí I havia adquirit un any abans. En el contracte de compra s’especificava que la propietat incloïa “Tots els seus honors i possessions, vinyes, camps i altres terres, tant cultes com ermes, muntanyes plans amb oliveres, amb un hort clos amb una casa, amb aigua per regar certs dies, amb els cups de vi” (2).

La venda la va gestionar Joan Fiveller, conseller famós per haver descobert una mina d’aigua a Collserola, que va canalitzar fins a la ciutat de Barcelona (3) Al terreny de Bellesguard també hi havia altra mina, que ha sobreviscut fins al dia d’avui. A més a més, l’actual carrer Bellesguard fins finals del segle XIX, era un torrent, fet que va obligar Gaudí a construir un viaducte així com un pou en forma de drac (vegeu: L’aigua, el protagonista secret de Bellesguard) A la següent foto podem veure les vinyes davant del viaducte en obres, l’any 1908.

La construcció del viaducte amb unes vinyes. Font: Blog “Las piedras de Barcelona”.

La verema d’un arquitecte, 1909

La producció de vinyes i fruiters, juntament amb el blat i altres llegums, es va mantenir durant els segles, amb més o menys intensitat, a tota la demarcació de la parròquia de Sant Gervasi. De fet, va ser la presència d’aquesta vinya la que va transformar el paisatge circumdant a partir, sobretot, del segle XVIII, en època de Joan Gualbes, un altre important senyor de Bellesguard, i la concessió que aquest va fer a la comunitat de la Basílica de Sants Just i Pastor, els propietaris següents fins a entrat el segle XIX (3)

Hem vist part del text del contracte de venda de Bellesguard l’any 1408. Anem ara a veure què deia l’anunci de la venda de la Torre a La Vanguardia el dia 18 d’agost de 1925. En ell, llegim: “lleno de frutales variados y sabrosos, viñas diversas, olivos, huertos, etc. en plena producción” (4).

Els fotògrafs que van retratar la transformació de les ruïnes de l’antic palau en la torre de Gaudí, de manera indirecta, també van mostrar, en les seves imatges, les vinyes supervivents. Llàstima que no arribessin fins al nostre temps. Ara podríem vendre vi i cava marca Bellesguard…

Torrent de Bellesguard i zona plantada de vinyes, c. 1903. Autor desconegut. CEC.

Vista d’unes vinyes davant de la torre de Bellesguard, 10 de maig de 1946. Arxiu Nacional de Catalunya, fons Joaquim Gomis.

Notes

(1)  Per una transcripció completa de la carta, vegeu: Vall i Comaposada, Josep M. (2015), Bellesguard. De la residència de Martí l’Humà a la torre de Gaudí, Duxelm editorial, p. 144-145. Pel context de la carta, pp. 51-52.

(2)  Galindo López, Esteban (2020), “Anàlisi del paisatge històric a la zona nord del pla de Barcelona, segles XV al XVIII: Bellesguard”, p. 43-45, i p.276

(3) Ibíd, p. 214-240

(4)  Redacció, “Una obra de Gaudí en venta en 1925”, web Fundación Antonio Gaudí