Sabies què? Les llegendes de Bellesguard

Per: Ferran Garcés

Una pregunta habitual dels visitants és si n’hi ha cap espectre rondant per Bellesguard. L’aspecte gòtic de l’edifici, i, en especial, els dies plujosos de tardor i hivern, fan volar la imaginació sense gaire esforç. La resposta és no. Potser pel senyal de prohibició de gnoms i fantasmes que va deixar la família Guilera quan eren propietaris.

En canvi, el que si tenim és moltes, moltes llegendes. Gaudí, gran amic d’elles, va impregnar la seva obra de referències al passat de la finca, un passat replet de grans personatges i episodis, capdavall per la història de Catalunya.

Besties fantàstiques

En primer lloc, tant al jardí com a l’interior de la torre, s’amaguen diferents animals llegendaris. En els darrers articles hem fet menció a ells. En concret, estem parlant de dos dracs, una víbria, un griu i una au fènix. No estan soles, les acompanyen diversos animals heràldics, com peixos, galls, cavalls i lleons rampants. Els dracs, lògicament, ens recorden a Sant Jordi i el drac, potser la llegenda més popular de totes. L’au fènix va ser un dels símbols de la Renaixença, el moviment cultural de l’època de Gaudí. Els altres animals semblen evocar als difunts que, una vegada, van habitar l’antic castell de Bellesguard, com el lleó, possible referència al rei Martí l’Humà, o a fets succeïts en època dels avantpassats del monarca, com les victòries de Roger de Llúria, l’almirall que va dir allò que “cap peix gosarà alçar-se sobre la mar (mediterrània) si no porta l’escut o senyal del rei d’Aragó en la cua” (1)

Una cabra esquarterada

El regnat de Martí I l’Humà està replet de llegendes. Una d’elles parla del curiós mètode que va determinar l’elecció de l’indret per construir el seu castell. En aquell temps, els consellers reials volien saber si els aires purs de la serra de Collserola podien refer la salut força malmesa del monarca.

Segons diuen, l’experiment emprat va consistir a esquarterar una cabra i distribuir els trossos de l’animal al llarg de la muntanya. Passats uns dies, van comprovar que el bocí millor conservat havia sigut l’enterrat aquí. La història, o la llegenda, conclou dient que el mateix monarca, influït per Bernat Metge, el seu principal conseller, i, a la vegada, un gran escriptor, va batejar al nou castell amb el nom Bellesguard, que, en català, pot significar tan “Bella Vista” com “Bon resguard”.

Un mirador pesarós

Diuen que el rei Martí, des del mirador del seu palau de Bellesguard, albirava la Mediterrània, que era el lloc per on venien les notícies dels territoris conquistats pels seus avantpassats (2) El balcó construït per Gaudí, amb grans finestres, en la façana de llevant, evoca aquest mirador i la llegenda associada a ell.

A mitjans de 1409, amb molt poc temps de diferència, dues galeres van aparèixer per la línia infinita del mar. En el primer, les veles eren normals i portaven bones notícies: la victòria a la batalla de Sant Lluri, a Sardenya, de Martí el Jove, l’únic fill del monarca que havia arribat a edat adulta i, en aquell moment, rei de Sicília. En el segon, les veles eren blanques, i el monarca tingué un mal pressentiment. Hores després, els mariners l’informaven que aquest prometedor hereu havia mort sobtadament. La història continua amb una boda, celebrada enmig del dol pel funeral del desafortunat infant.

L’estel de Venus, o de la Mare de Déu

Al centre de la façana principal de Torre Bellesguard, hi trobem una espectacular rosassa tridimensional anomenada “l’estel de Venus”, que representa un octagrama, o estel de vuit puntes. El símbol s’ha interpretat amb un significat múltiple. Per una banda, recordaria les noses del rei Martí l’Humà amb Margarida de Prades, en un desesperat intent d’aportar un nou hereu a la corona, després de la mort de Martí el Jove. D’altra banda, l’octagrama també és un dels atributs de la Mare de Déu i de l’estel d’orient que els reis mags van seguir fins a l’estable, on Maria donaria a llum a Jesús, un rei de reis.

Un bandoler esquarterat

En la façana orientada al sol ixent, com ja hem indicat, Gaudí va construir un magnífic balcó per evocar el llegendari mirador des del qual el rei Martí albirava la mar Mediterrània. Sota el mirador, està situada la porta de les cavallerisses amb una balda en forma de fèmur.

Per conèixer l’origen de tan peculiar element decoratiu ja no cal viatjar en el temps al regnat de Martí I sinó que hem d’avançar fins a la vigília de Tots Sants de 1633. Aquell dia Serrallonga, el famós bandoler català, va caure en mans de la justícia i portat a Barcelona. El 8 de gener de l’any següent, després de patir turment, se’l va condemnar a la forca i… Recordeu la cabra de la qual parlàvem més a dalt? Doncs al bandoler li van fer el mateix, és a dir, esquarterar el seu cos. Per servir de càstig exemplar, cada tros va ser exposat en els diferents llocs on havia viscut, entre els quals s’inclou, segons la llegenda, les ruïnes del que havia estat el palau del rei Martí. En conseqüència, el fèmur de la balda seria una referència a tan morbosa llegenda. De fet, els veïns vells del barri anomenen Bellesguard com “el castell de Serrallonga” (3)

En resum, és millor tenir llegendes que fantasmes perquè les llegendes, a diferència dels fantasmes, sempre deixen algun senyal del seu pas, i és que darrere de totes elles sempre s’amaga una part de veritat. Us esperem per explicar-vos-la en persona!

Notes

(1) La frase original va ser: “nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d’Arago en la coha” (Crònica de Bernat Desclot, Capítol CLXVI)

(2) Arribats a aquest punt, cal fer una puntualització. En la plaça del Rei, al costat del Palau del Lloctinent i de l’antic Palau Reial Major, s’aixeca una torre de guaita que va ser enllestida l’any 1555. Rep el nom de Mirador del Rei Martí, però aquest monarca va morir a 1410, difícilment pot correspondre al seu regnat. És possible que el nom recordi una torre més antiga, que, a la vegada, faci referència a la llegenda del rei contemplant el mar.

En qualsevol cas, sembla que el mirador, o finestra, estava al palau de Bellesguard. En una carta de Bernat Metge, el seu principal conseller, llegim els fets tal com els va viure un testimoni de primera mà. Veureu que, en lloc de mirador, diu “finestra”.

“Sapigueu que diumenge, a 14 del present més, estant en la casa de Bellesguard i desitjant molt saber novetats de nostre molt estimat primogènit el rei de Sicília i de la seva host, de la finestra de la nostra cambra vam veure venir una galera de la part de llevant que va arribar a la platja de Barcelona. I al cap de poc estigué amb nós en Guillem Pujada, qui ens va dir que la dita galera venia de Sardenya i que portava bona nova, però que ell encara no la sabia” (Metge, Bernat (1950), Obres completes i selección de lletres reials per ell redactades, Editorial Seelecta, Barcelona, carta del 22 de juliol de 1409)

(3) Una nova puntualització. En realitat, diferents indrets es disputant l’honor de ser l’amagatall del bandoler. Més informació: Ferran, Garcés (14/07/2023), “Saps què? Bellesguard ABANS de Gaudí. Part III: Guarida i Acadèmia”: Enllaç