Saps què? Bellesguard ABANS de Gaudí, capella i biblioteca. Part II

Per: Ferran Garcés

Han sobreviscut molt poques parts -i objectes- del palau original que, cinc segles abans de Gaudí, s’aixecava en aquest indret. El Crist de la foto és un d’ells. Formava part d’una zona de la qual avui hi parlarem, l’antiga capella. Una peça fonamental del palau juntament amb la biblioteca. L’una i l’altra justifiquen els dos sobrenoms del rei Martí I, el seu primer propietari.

Aquests sobrenoms van ser, per una banda, “l’Humà”, amb relació a l’humanisme, la filosofia del Renaixement caracteritzada per una intensa bibliofília, i, d’altra banda, “l’Eclesiàstic” (1), perquè Martí I també va ser un gran devot, aficionat a col·leccionar relíquies miraculoses, atendre misses i protegir esglésies.

La capella

La capella del palau de Bellesguard estava dedicada als sants Abdó i Senén, dos màrtirs molt venerats llavors als regnes de la Corona d’Aragó. Gràcies a les cartes conservades de Martí I, sabem que el rei escriví a l’abat de Santes Creus demanant-li que li envies un monjo per “la Custòdia de la dita capella” (2).

Sabem, igualment, que no devia ser molt gran, ja que era de caràcter privat. No obstant això, la capella serà la part del palau que millor sobreviurà en el temps. A mitjans del segle XX, encara es podia veure l’entrada, si bé molt reformada i reconvertida per usos no sempre litúrgics. L’actual església del Santíssim Redemptor -obra de Bernardí Martorell, entre 1919 i 1925- es va construir damunt de les seves escasses restes.

A continuació, hem pujat dues imatges que reflecteixen l’estat final “de la dita capella”. Es poden comparar amb el dibuix de la capçalera d’aquest article, una ilustració de l’artista Jorge Egea, que recrea el possible aspecte del palau de Martí I. Va ser publicada en un llibre imprés a 2015 (enllaç) La primera imatge és un altre dibuix però aquest realizat a 1870 pel pintor Lluís Rigalt, considerat el patriarca del paisatigisme romàntic catalpa. En la seva ilustración, la capella es distingeix darrere del xiprer. La segona imatge, posterior a 1925, ja és una fotografía i mostra l’entrada exterior de la primitiva capella del rei Martí I, gairebé irreconeixible. En la foto la veiem integrada a l’Asil de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor, congregació que ocupava la propietat abans d’instal·lar-se l’actual universitat Abat Oliva (3).

D’altra banda, poquíssims objectes del palau original han perdurat fins avui. D’ells, dos van formar part d’aquesta capella, on Martí I va celebrar la seva segona boda l’any 1409. El primer ja ho hem vist a la imatge de la capçalera. Es tracta d’un crist, regal de Margarida de Prades, la novia, i, el segon, correspon a un portapau, regal del Papa Luna, l’invitat d’honor que va beneir el casament. Actualment, ambdós es conserven al Museu de Montserrat (4).

La biblioteca

La biblioteca, possiblement va estar situada al pis superior, ben il·luminada per finestrals, com era característic de les residències dels nobles i l’alta burgesia. Gràcies a l’inventari bibliogràfic fet a la mort de Martí I, sabem que la formaven 312 llibres escrits en una quinzena de llengües i dialectes diferents. Una quantitat molt destacada per l’època. Recordem que la impremta encara no s’havia inventat i, en conseqüència, els llibres es feien copiant-los manualment. Els temes també eren molt variats: història, geografia, geomància, astrologia, alquímia, filosofia…, i fins i tot, un manual d’escacs, donat que el monarca era un jugador expert. De fet, a més a més de llibres i relíquies, Martí I també col·leccionava taulers i peses d’escacs i dames.

La biblioteca de Bellesguard incloïa tant llibres piadosos com obres d’escriptors clàssics. Entre els autors contemporanis, destaquen Bernat Metge, Francesc Eiximenis i Antoni Canals, tots ells amics del monarca i destacats introductors de l’humanisme a Catalunya i València. Era tan gran la passió que Martí I tenia pels llibres que va fer variats inventaris i còpies, luxosament il·lustrades i editades. Sabem, per exemple, que el seu exemplar del Llibre de Marco Polo estava protegida per cobertes de cuir verd. Malauradament, poc després de la mort del rei, aquesta fabulosa biblioteca es van dispersar, perdent-se el rastre de la majoria (5)

Notes

(1) Vall i Comaposada, Josep M., (2014) Bellesguard. De la residència de Martí l’Humà a la Torre de Gaudí, Duxelm editorial, Barcelona, p. 22.

Avui en dia és més conegut com a Martí I l’Humà, però aquest sobrenom el van posar cronistes posteriors. Les fonts contemporànies li deien “L’Eclesiàstic”. Més informació sobre aquest sobrenom: Serrano Coll, M. “Semblança del rei Martí l’Humà a través de la seva promoció artística”, a Ferrer i Mallol, M. Teresa (cord.), Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410): l’Interregne i el Compromís de Casp (2015), Editorial IEC, Barcelona, p. 669-675

(2) Ibid. carta original, veure Annex, p. 149, carta nº 19

(3) Ibid. p. 92-98

Més info: Bassegoda i Nonell, Joan, (2003), “L’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937)”, Bolletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, p.45-46 (enllaç)

(4) Ibid. p. 52-53.

(5) Ibid. p. 53-55