Saps què? Bellesguard ABANS de Gaudí, Guarida i Acadèmia. Part III

Per: Ferran Garcés

A 1410 va morir Martí I l’Humà, el primer propietari del palau de Bellesguard. Una de les últimes persones en acompanyar al rei va ser Ferrer de Gualbes, conseller en cap de Barcelona (1) Curiosament, tres segles més tard, a voltants de 1703, un altre Gualbes, restaurà el derruït castell de Bellesguard i li donarà una segona època d’esplendor, esdevenint la seu d’una Acadèmia. Tanmateix, si hem de fer cas a les llegendes, Bellesguard va ser abans la guarida d’un bandoler famós. En la foto de la capçalera veiem els retrats dels protagonistes dels quals estem parlant avui: Joan Serralonga (1594-1634), el bandit, i Joan Gualbes (1643-1714), el noble. Malgrat que mai van coincidir, les seves vides es confonen en el record d’una època marcada per dues devastadores guerres.

Guarida

El 8 de gener de 1634, Joan de Serrallonga, va ser penjat i esquarterat a la plaça del Rei de Barcelona. La llegenda diu que, per servir d’escarment, les diferents parts del seu cos van ser mostrades públicament als llocs on havia viscut. La mateixa llegenda afegeixes que un d’aquests llocs podria ser Bellesguard, on s’hauria amagat aprofitant que la propietat estava deshabitada i en ruïnes. Ara bé, altres indrets de Barcelona també reclamen l’honor d’haver encobert al bandoler (2)

D’altra banda, la investigació històrica recent, sembla que contradiu la visió d’un castell enderrocat i desolat. A l’època de Serrallonga, malgrat que en un estat de creixent abandó, el palau original de Martí I encara continuava intacte. La havien ocupat diferents propietaris de la noblesa barcelonina. La seva destrucció parcial va ser conseqüència de la Guerra dels Segadors (1640-1652), i aleshores el bandoler ja era mort (3). En realitat, la relació entre Bellesguard i Serrallonga continua sent misteriosa i difícil de recrear. Dit això, el cas és que els veïns més grans de Sant Gervasi recorden que sempre havien sentit parlar de Bellesguard com “el castell d’en Serrallonga”.

Acadèmia

Sigui com sigui, Bellesguard va ser reconstruït al voltant de 1703, quan l’heretat va passar a mans de Joan Ferrer Bonaventura de Gualbes i Copons. Com ja comentaven al principi, aquest noble, descendent d’una família que havia servit a Martí I l’Humà, va restaurar l’edifici i li va propiciar un segon moment d’esplendor, en convertir-la en la seu de l’Acadèmia dels Desconfiats. La institució original fou fundada al palau Dalmases, dins de la ciutat de Barcelona, a 1700, però, tres anys després, es va traslladar al palau del Gualbes, aleshores un terreny aïllat fora de les muralles. Esdevé Bellesguard, en aquest moment, també una guarida, però no de bandolers, sinó de conspiradors?… Comencem per recordar l’emblema d’aquesta Acadèmia.

AA 1637, el conegut filòsof René Descartes havia formulat el seu famós dubte metòdic. El nom de l’Acadèmia reflecteix, doncs, el corrent d’escepticisme propi d’aquella època, produït per la revisió dels grans dogmes religiosos i científics. No és casual, en conseqüència, que el seu lema era Tuta, quia diffidens (“Segura, perquè desconfia”), frase que s’observa a la part superior de la foto anterior.

Al principi, les sessions de l’Acadèmia versaven sobre erudició clàssica, filosofia moral, música, història i poesia de Catalunya, etc. Ara bé, la situació política del moment, cada vegada més tensa i bel·ligerant, va acabar influint irremissiblement en l’ambient general (4) És l’època, recordem, de la Guerra de Successió (1701-1715), quan Barcelona serà assetjada en dues ocasions, la primera a 1706, i la segona, entre 1713 i 1714.

Per defugir de possibles ensopegades amb la justícia, els “Desconfiats” debatien de política mitjançant missatges ocults. Va ser el cas, per exemple, de la representació d’una obra de teatre sobre els Jocs Olímpics, que ja hem vist en un altre article (enllaç) Malauradament, al final, la ciutat serà assetjada i molts dels seus membres moriran durant l’atac, o poc després de la derrota, com va ser el cas de Joan Gualbes. Malgrat això, l’impuls dels Desconfiats servirà de llavor per la formació de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Pel que fa a la torre, tornarà a ser derruïda i el seu passat oblidat (5) No serà fins a 1900 quan Gaudí la rescatarà, proporcionant-li una tercera època d’esplendor. De gran ajuda a sigut també la labor del Grup de Recerca de Bellesguard, creat per la família Guilera, els darrers propietaris en viure en la casa. Ha sigut, precisament, gràcies a aquest grup que s’ha pogut rescatar la fascinant figura de Joan Gualbes (6) Bé, fins avui, en les altres entrades d’agost, hem parlat de Bellesguard abans de Gaudí. La setmana vinent parlarem de com continua la seva història després del mestre, i, en fer-ho, sabrem com va arribar la família Guilera i el Grup de Recerca a l’actual torre. Fins aviat!

Notes

Batlle Gallart, C., (2007), Els ciutadans honrats de Barcelona. L’exemple dels Gualbes (Segles XIV), Dalmau, Barcelona
Entre les diferents localitzacions de la guarida de Serrallonga, destaca la seu de l’actual Museu Palmero, a la Vall d’Hebrón. Per saber més, consultar el blog: www.serrallonga1640.blogspot.com Seguiu el fill de l’etiqueta “Barcelona”, i, més concretament, l’entrada “El Serrallonga llegendari a Barcelona (1): La Torre de Bellesguard o el Castell d’en Serrallonga” (16 de gener de 2015)
Vall i Comaposada, Josep M., (2014) Bellesguard. De la residència de Martí l’Humà a la Torre de Gaudí, Duxelm editorial, Barcelona, p. 79-82
Galindo López, E., i Medar de Sagrera, Manuel (2014 ), “Joan de Gualbes i Antoni Gaudí: Bellesguard i els Desconfiats de la Guerra de Successió”, a: Roca Vernet, Jordi (coord.,), Sarrià i la causa de les llibertats catalanes, Edicions El Mirador-Serveis Editorials, Barcelona, p. 61-76
Un parell de novel·les recents s’ambienten en aquella època: Intrigas en la acadèmia de los desconfiados. El origen del 11 de septiembre de 1714, de Gabino Serrano Martínez, i, Els savis de la Acadèmia dels Desconfiats, d’Àfrica Ragel
Aguilera, Gema (10/10/2023) “L’ultratge borbònic a Bellesguard el 1714”, El Temps, p. 25-27. Enllaç
La principal font d’informació de Bellesguard es troba a la biblioteca de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, a Barcelona. En ella ha estat ocult l’arxiu que Joan Gualbes va amagar, poc abans de la caiguda de Barcelona. En ell es guarda tota la història de la finca des dels temps de Martí I. Un arxiu que, per cert, també coneixia Gaudí… Podeu accedir a l’Arxiu en el següent enllaç: El fons Gualbes. Per accedir a un resum, mireu la següent referència: Galindo López, E., i Medarde de Sagrera, Manuel (2014 ), p 20-21