Saps què? Bellesguard DESPRÉS de Gaudí, orfenat i clínica

Per: Ferran Garcés

En les anteriors entrades del mes d’agost, hem vist alguns capítols de la llarga història de Bellesguard abans de Gaudí, quan va ser, entre altres coses, la residència d’un rei i un papa, la possible guarida d’un bandoler, i una acadèmia atrapada en una gran guerra. La història després de Gaudí també és sorprenent…

Els primers propietaris de la torre van ser els Figueras, un exemple representatiu de les famílies burgeses de l’època del modernisme (1), però no hi residiran molt de temps. Diferents problemes econòmics els obligaran a abandonar la finca. S’ha conservat l’anunci de venda, publicat en el diari La Vanguardia, el 18 d’agost de 1925, i altres dos de mitjans de 1927. En ells s’emfatitzava clarament que era una obra de Gaudí i, a més a més, s’informava que el terreny disposava d’arbres fruiters, molins elèctrics i galliner (2) Malgrat això, la casa no tornaria a acollir una família fins al 1944. La família Guilera, una família de metges que transformaren la torre en una clínica oncològica primer, i posteriorment en una maternitat. Abans d’hospital, però, Bellesguard va ser un alberg d’orfes.

Orfenat

Per manca d’informació, l’època de la guerra civil és un dels períodes que encara presenta més dificultats pels investigadors. Sembla segur que Bellesguard va ser un orfenat, tot i que encara no se’n coneixen els detalls (3) L’opinió més generalitzada és que va ser un hospici només de noies dirigit per les Oblates, una congregació religiosa que, a principis del segle XX, s’allotjava en un edifici situat al costat de la torre de Gaudí i avui és la seu de la facultat Abat Oliba (4) Per desgràcia, no tenim fotos de Bellesguard aleshores. Pel que fa al registre de la propietat, la finca va quedar en mans de dos posseïdors que mai van allotjar-se a la torre (5). No serà fins al 1944 que la casa acollirà de nou a una família, i serà una família de metges…

Clínica

Els segons inquilins de l’edifici dissenyat per Gaudí serà la família de Lluís Guilera Molas, un metge de gran prestigi, pioner en oncologia i el tractament d’agulles de radi a Catalunya. De jove, havia estudiat a Alemanya, especialitzant-se en anatomia patològica, i relacionant-se amb personatges de renom com el matrimoni Curie i Ramón y Cajal.

En temps del franquisme aquest metge va ser acusat de roig, no per roig sinó per catalanista, i per això li van prendre la càtedra i els càrrecs. Impossibilitat per exercir la medicina en hospitals públics va decidir obrir la seva clínica privada, motiu pel qual va comprar Bellesguard. Allà no només hi va instal·lar la seva consulta i habitacions de clínica, sinó també la seva residència, anant-hi a viure amb la seva família.

Encara es conserven els utensilis de treball i la seva investigació, fotografies, provetes i preparacions per microscopi. Tot aquest material s’indexarà i ordenarà per a conservar-ho i per recuperar la memòria d’un dels metges més prestigiosos de Catalunya. Esperem poder mostrar-ho ben aviat.

El seu fill gran, Lluís Guilera Soler, especialitzat en ginecologia i obstetrícia, també exercí medicina a Bellesguard. A la clínica hi van conviure diverses disciplines i tipus de pacients, oncològics, ginecològics i obstètrics.

La sala noble del primer pis aleshores era el quiròfan ja que és la dependència amb més llum natural (en una època on els talls de llum eren constants). També al primer pis hi havia les 8 habitacions i el control d’infermeria. La família del metge vivia a la planta superior, al segon pis. Durant l’etapa de Lluís Guilera Soler, el ginecòleg, a la Torre Bellesguard hi han nascut un bon nombre de barcelonins i barcelonines. Gràcies a les visites d’alguns d’ells i elles, hem pogut descobrir una part de la seva història. Seguint aquest enllaç, els coneixereu: Els infants de Bellesguard

Durant la dècada de 1970, la família va traslladar la maternitat a la Clínica Delfos, esdevenint el seu departament de ginecologia i obstetrícia. En aquell moment Bellesguard torna a ser allò per què Gaudí la va dissenyar, una llar plena de vida.

El setembre de 2013, després d’unes importants obres de restauració, la família Guilera va decidir obrir les portes de Bellesguard al públic. Van fer possible que aquesta importantíssima obra del nostre patrimoni arquitectònic pogués ser visitada. Amb la qualitat i el rigor com a bandera, van constituir un equip d’investigadors, l’Equip de Recerca Bellesguard, que fa ja quasi quinze anys que desxifren els secrets que amaga aquesta porció de terra i l’edifici de Gaudí (6)

El fruit d’aquesta recerca ben aviat es publicarà i es donarà a conèixer, revolucionant tot el que es creia conèixer del nostre més insigne i internacionalment reconegut arquitecte, ja que Bellesguard, és una obra molt personal per Gaudí, i ens hi deixa molta simbologia i moltes tècniques que encara ara no es coneixen.

Els descendents d’aquests dos metges van residir a la torre fins als Nadals de 2018, en què va haver-hi un canvi de propietat. L’actual propietari és Catalana Occident, un conegut grup d’assegurances que, recentment, s’ha unit a altres companyies i canviat el nom per Occident (7). En aquesta nova etapa, Bellesguard s’ha consolidat com a equipament cultural de la ciutat de Barcelona i una peça imprescindible per comprendre l’obra i la persona d’Antoni Gaudí.

Notes

(1) Figueras i Bas, Josep Mª, (2016) La família Figueras. Els senyors de Bellesguard, Fotoletra, Barcelona.

Informació complementària, en altres parts del nostre blog. Consulteu: Jaume Figueras i Maria Sagués.

(2) “Una obra de Gaudí en venta en 1925”, bloc Fundación Antonio Gaudi, consultat 11/08/2023 (enllaç)

(3) Més informació a dues entrades del nostre blog:

“Bellesguard va ser un orfenat”

“Els infants de Bellesguard”

(4) El nom sencer de la congregació és el de germanes Oblatas del Santíssim Redentor, i el de el seu edifici, l’Asil de Bellesguard, que no s’ha de confondre amb la Torre Bellesguard, dissenyada per Antoni Gaudí.

Vall i Comaposada, Josep M., (2014) Bellesguard. De la residencia de Martí el Humano a la Torre de Gaudí, Duxelm editorial, Barcelona, p. 94-97 

(5) Gueilburt, Lluís (2003), Gaudí i el registre de la propietat, Institut Gaudí de la construcció, Barcelona, p. 175-176. Aquests propietaris que no hi van viure a la torre van ser Francisco Soler Smith i Abdón Bordoy Pastor. 

(6) El següent article es va publicar en el moment de l’obertura al públic de Bellesguard i, en ell, es donen a conèixer alguns dels primers resultats de l’Equip de Recerca, així com els seus integrants: Milan, Alex, i Aguilera, Gemma, 10/09/2013 “De Martí I l’Humà a Gaudí”, El Temps, 12-29. Enllaç

(7) “Les companyies de Grup Catalana Occident serem Occident”, web d’Occident: enllaç