Saps què? El panot de Bellesguard, part I

Per: Ferran Garcés

Quan Gaudí va aixecar Torre Bellesguard, entre 1900 i 1909, Barcelona feia poc temps que era objecte de profunds canvis urbanístics. A 1854 havia començat l’enderroc de la muralla medieval i, cap al 1860, es posava la primera pedra del futur Eixample. La inauguració de l’avinguda Tibidabo es celebra a 1901;  el de la Via Laietana, a 1908. Pedres avall, pedres amunt, en poc temps, aniran agafant forma els edificis que veiem avui en dia, però, encara faltava un detall essencial: el paviment dels carrers.

Tot i la magnificència dels novells edificis modernistes, l’estat del sol era tan lamentable que Barcelona no va tardar a ser coneguda com a “Can Fanga”. El malnom el va encunyar la revista satírica L’Esquella de la Torratxa, i van ser els mateixos barcelonins els primers de fer-lo servir (1) Ara bé, la solució no tardaria a arribar…

El panot oblidat 
El projecte per modernitzar la pavimentació de l’Eixample comença a gestionar-se a 1906. Al següent any, es va publicar el primer catàleg del concurs de llosetes, com s’anomenaven aleshores (2) En la còpia conservada a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Barcelona figuren divuit models. El més conegut, per descomptat, és la número 4, en forma de flor, un disseny l’origen del qual encara és motiu de polèmica, però que ha esdevingut una icona de la ciutat (3) Ara bé, el que aquí ens interessa és la número 9 perquè és la que trobem al rebedor de Torre Bellesguard.

La data exacta d’aquesta primera subhasta de l’Ajuntament és el 19 de gener de 1907. Ara bé, una mica després, al 16 de maig del mateix any, es va publicar una nova selecció, amb només cinc models. En ella, el panot de Bellesguard havia desaparegut. Desconeixem qui el va dissenyar. Només sabem que, des de finals del segle XIX, les dues principals fàbriques de mosaic hidràulic de l’època, Orsola Solà i Cia i Escofet, ho incloïen en els seus respectius catàlegs (4), o dit d’altra manera, l’ús privat d’aquestes llosetes és anterior al de l’Ajuntament. En els catàlegs d’Orsola i Sola, el panot oblidat rep el número 954. En els d’Escofet, el 553.

Quina de les dues fàbriques va subministrar les peces emprades a Torre Bellesguard? La setmana vinent, ho desvelarem. De moment, quin diries que ho va fer?…

Notes 

(1) Esparza, Danae (1982 ), Barcelona a ras de suelo, Barcelona, Universidad de Barcelona, p. 110-113

També es pot accedir a l’edició en línia: Esparza Lozano, Danae (2010),  El modelo de espació público y diseño urbano: La configuración del seulo y de una imagen de ciudad,  Universitat de Barcelona, Traball final de Màster.

En el següent enllaç, s’accedeix a un bon sortir d’imatges i anècdotes de “Can Fanga”: Martínez, David (23/01/2023) “Can Fanga, quan Barcelona era la ciutat del fang”, Blog Històries de Barcelona.

(2) Esparza, Danae (1982), Op. Cit., p. 113-126

(3) Ibíd, p. 124-126. Més informació en el capítol 7 del mateix llibre.

(4) Ibíd, p. 118-119