Saps què? L’aigua, el protagonista secret de Bellesguard

Per: Ferran Garcés

La paraula sequera és notícia, tristament. Dia a dia, augmenten les temperatures i disminueixen els episodis de pluja. De fet, el passat mes de juliol, ha sigut el mes més calorós des que es tenen registres. Per aquesta raó, en plena situació de xafogor extrema, hem pensat que seria un bon tema parlar d’un element tan refrescant com l’aigua. Al cap i a la fi, és el gran protagonista secret de Bellesguard…

En primer lloc, l’actual carrer Bellesguard, en el passat, va ser un cabalós torrent que es va conservar fins a l’època de Gaudí (1) En segon lloc, la propietat descansa al damunt d’un enorme dipòsit d’aigua subterrània. Lògicament, la presència de dos importants subministraments d’aigua, han convertit Bellesguard en un lloc de trànsit i població des de l’antiguitat, com ho confirmen diverses restes arqueològiques d’època ibèrica, romana i musulmana, descobertes recentment (2) D’altra banda, altres carrers propers a Bellesguard, fins no fa molt, també eren torrents o ravals (3)

Ara bé, els primers testimonis escrits sobre l’aigua de Bellesguard no apareixen fins al volt de 1361, quan diferents documents comencen a parlar d’ella. La majoria són textos legals que evoquen les disputes per controlar un recurs tan valuós. Ara bé, no són els únics testimonis. A partir de 1408, en temps de Martí I l’Humà, el terreny es converteix en un palau reial, i la descripció del castell inclou un pou, una cisterna, i un esplèndid jardí-hort. En els següents anys, les al·lusions a aquests elements es repetiran, malgrat el creixent deteriorament de la zona edificada (4)

Tot i això, les seves restes esdevindran una icona del passat gloriós de la ciutat (5) Els barcelonins no van deixar mai de visitar-les, i, gràcies a la seva presència d’aigua, abundant i pura (6), aprofitaven per celebrar les anomenades “fontades”, paraula que el diccionari defineix com “aplec de gent a la vora d’una font per menjar i divertir-se”.

A principis del segle XX, conscient d’aquest passat “aquàtic”, Gaudí recrearà no només el castell del rei Martí I sinó que afegirà diferents estructures vinculades amb l’aigua (7) Malauradament, no tots aquests elements es poden visitar en l’actualitat (8), però la seva presència, encara que sigui en el passat, emfatitza el ja mencionat protagonisme de l’aigua a Torre Bellesguard.

Un viaducte, per salvar el torrent de l’actual carrer Bellesguard
Dues fonts exteriors (enguany, només se’n conserva una)
Un aiguamans interior, en el rebedor de la casa, com símbol de benvinguda i hospitalitat
Un fabulós jardí, conseqüència lògica de la presència de l’aigua (En el passat hi havia arbres fruitals i vinyes)
Un edifici en forma de capella per extreure l’aigua de la mina d’aigua (està inacabat)
I un pou en forma de drac (situat enguany en terreny privat. No forma part de la visita)

Finalment, abans d’acomiadar-nos, cal fer un aclariment. Al costat de la Torre Bellesguard, es troba l’anomenat dipòsit del Rei Martí. Es tracta d’un recinte d’aigües pluvials que, per proximitat, s’ha anomenat d’aquesta manera, encara que no existeix cap document que ho relacioni amb aquest monarca. Tampoc sembla obra d’Antoni Gaudí. En realitat, fins a la seva descoberta accidental l’any 2001, havia quedat totalment oblidat sota un bosc de pins. La seva construcció és del segle XIX, però de seguida es perd la seva pista. Actualment, ho administra l’Ajuntament de Sant Gervasi. Sigui com sigui, aquest dipòsit reforça el paper tan important de l’aigua en la zona, i, de fet, en qualsevol història…

Notes

(1) Mestre, Jesús, (2022), “Riera de Bellesguard y de Mandri”, en 101 curiositats de Sant Gervasi, Barcelona, Km 0, p. 31-33

(2) Vall i Composada, Josep M., (2014) Bellesguard. De la residència de Martí L’Humà a la Torre de Gaudí, Barcelona, Duxelm Editorial, p. 132

(3) Els més importants eren:

“La Riera de Sant Gervasi”, Albert i Pere, en la web del Pla de Barcelona, 17/02/2014, Enllaç

Arisa, Pep, “La riera de Cassoles”, en la web del Jardí de Sant Gervasi, 8/09/2016, Enllaç

(4) La descripció més antiga del reial lloc de Bellesguard data de 1581. La firma Dionís Jeroni de Jorba, i literalment diu: el castillo “está cercado de sus murallas y torres: un gran patio, una fuente y una cisterna, un huerto muy lindo”. Font: Vall i Composada, Josep M., (2014), p. 50. Més de tres segles després, en l’anunci de la venta de Torre Bellesguard, publicat a 1925 en La Vanguardia, llegim: “tierra útil y feraz con hermosos pinares, agua abundante fresca y rica”. Font: “Una obra de Gaudí en venta en 1925”, en la web de la Fundación Gaudí, Enllaç

(5) Consulteu la nostra anterior entada “Bellesguard ABANS de Gaudí, Guarida i Academia. Part III”: enllaç

(6) Vall i Composada, Josep M., (2014), p. 92 i p.131

(7) Gaudí va ser un apassionat de l’aigua. En diferents edificis seus, hi podem trobar sorprenents solucions per canalitzar-la. De fet, encara sent un estudiant, ja va participar en el disseny de la Cascada del Parc de la Ciutadella, i, per poc, també en el de la font de la Plaça Catalunya.

Lahuerta, Juan José (2021), Gaudí, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, p. 71-75

(8) Per conèixer una mica millor aquest elements, us recomanen tres articles escrits per Esteban Galindo, un dels membres de l’Equip de Recerca de Bellesguard:

Galindo, Esteban: “L’aigua de Bellesguard”, en la web del Jardí de Sant Gervasi, 30/04/2015, Enllaç

Galindo, Esteban: “El pou de drac de Bellesguard”, en la web del Jardí de Sant Gervasi, 5/12/2016, Enllaç

Galindo, Esteban: “El gran dipòsit de Bellesguard”, en la web del Jardí de Sant Gervasi, 8/02/2018, Enllaç