Saps què? Real Monestir de Santa Maria de Valldonzella

Per: Ferran Garcés

Des del terrat de la Torre Bellesguard, un dels edificis que més criden l’atenció és el monestir de Valldonzella, seu de monges cistercenques. La distància entre ells és d’uns deu minuts caminant. En canvi, a l’època del rei Martí I l’Humà, estaven separats per més d’una hora. El detall és important per entendre el que va passar a mitjans de maig ara farà 616 anys…

La partida d’un rei

L’últim monarca del casal de Barcelona va residir en l’antic castell de Bellesguard, des de juny de 1409 fins al 12 de maig de 1410, data en que va partir sense saber que mai més tornaria. La mort el va sorprendre pocs dies després, el 31 de maig, en el monestir de Valldonzella, però no en el situat a 10 minuts caminat, l’actual, sinó en un altre a més d’una hora, que estava ubicat a una zona de la Ciutat Comtal anomenada avui Creu Coberta. Aquest primerenc monestir disposava d’una zona reservada on els monarques solien descansar i preparar-se abans de fer l’entrada oficial a Barcelona. El fet curiós és que, amb posteritat a diferents destruccions i nous emplaçaments (1), Valldonzella s’ha establert, finalment, al costat del castell que, aquell 12 de maig de 1410, va abandonar Martí l’Humà. Ho feia recordant un funeral i un nou casament infructuós…

L’expulsió d’una reina

A l’any 1406, abans de residir al castell de Bellesguard, s’havia mort María de Luna, la primera muller del Martí I, i, durant la seva estancia al castell, a 1409, aquest monarca va saber de la mort dels seu únic fill, de manera que, en la capella de Bellesguard va tenir lloc, en poc temps, un funeral i un segon matrimoni amb una segona muller, Margarida de Prades,  amb l’esperança de donar a la corona un nou hereu (2) Malauradament, el rei va morir, com hem dit, a l’any següent, i la nova reina no estava embarassada. Fet que va provocar una greu crisi successòria que només va concloure amb el nomenament de Ferran I d’Antequera com nou rei de la Corona d’Aragó, durant el Compromís de Casp, l’any 1412.

Durant aquest tumultuós temps, Margarida de Prades, va continuar vivint al palau de Bellesguard, amb la condició de ser fidel a la memòria del difunt monarca. Tot i això, la jove viuda va començar un amor secret amb un noble de la cort, Joan de Vilaragut i Àlvarez de Haro. En descobrir-se l’aventura, va perdre el dret a residir al castell de Bellesguard, així com altres privilegis. Aleshores, a 1420, ella també es va retirar al monestir de Valldonzella, aquell monestir a més d’una hora de l’actual Torre Bellesguard. Allí professaria com monja fins a 1426. Moriria tres anys després a un monestir encara més llunyà, el de Bonrepós, a Morera de Montsant, al Priorat.

Notes

(1) “El monestir de Valldonzella estigué, primer (1237), prop de Vallvidrera i, a la baixa Edat Mitjana, la comunitat passà a Creu Coberta, fora els murs de Barcelona. Aquest monestir fou destruït durant la Guerra dels Segadors (s. XVII), i les monges anaren a residir al priorat de Nazaret, a l’interior de la ciutat, prop del portal de sant Antoni de la muralla. Aquest altre monestir fou cremat durant la Setmana Tràgica (1909) i les monges foren acollides caritativament per la família Valls, a La Torre dels Pardals, al Guinardó. Mentestant, fou concebuda la construcció d’un nou monestir, l’actual, i el 1913 les monges ja pogueren traslladar-s’hi, bé que l’església no pogué ser acabada i consagrada fins al 1922”

Extracte del fulletó del Monestir de Santa Maria de Valldonzella, per més informació: Albacete i Gascón, Antoni, i Güell i Baró, Margarida (2013), El reial monestir de Santa Maria de Valldonzella (1147-1922), Publicacions de l’Abadia de Montserrat

(2) Pels amants de les novel·les, els hi recordem que aquests fets estan recreats a Els Hereus de la Terra, la novella del conegut escriptor Ildefonso Falcones, al capítol 17.