Tal dia com avui: El Dia Mundial contra el Càncer

Per: Ferran Garcés

El 4 de febrer es celebra el Dia Mundial contra el Càncer perquè un dia com avui, l’any 2000, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), reunida llavors a París, va decidir instaurar una data especial per fomentar la conscienciació d’aquesta malaltia, i, contribuir així a la seva prevenció i control. Una acció ben necessària, ja que el càncer és una de les principals causes de mort al món, a més del patiment que suposa pels pacients afectats (1). Altrament, aquest mes, el dia 11 es commemora el Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència, i el 15, el dia Internacional del Nen amb Càncer.

 

Torre Bellesguard guarda alguns episodis relacionats amb aquests dies. El primer, l’origen de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un dels centres més importants de la ciutat de Barcelona en el tractament contra el càncer. Aquest hospital va ser fundat el 1401 per Martí I l’Humà, el rei que va fer construir el castell de Bellesguard. A més, com llegim a la web de la Universitat de Barcelona: “Va ser el rei Martí

l’Humà qui proposà per primera vegada la creació d’un Estudi General a Barcelona l’any 1398. Els representants de la ciutat rebutjaren la petició, i el monarca va fundar el 10 de gener de 1401 l’Estudi General de Medicina de Barcelona, al qual s’afegí una facultat d’arts l’any 1402, i obtingué una butlla fundacional atorgada pel papa Benet XIII, el Papa Luna.” (2) Per cert, aquest famós pontífex va ser un dels personatges que va conviure amb Martí I al seu castell de Bellesguard, l’any 1409.

 

El segon episodi rellevant va tenir lloc cinc segles més tard. Després de la Guerra Civil, l’actual Torre Bellesguard es va convertir en una clínica oncològica gràcies als Guilera. Aquesta família té una trajectòria molt vinculada a la medicina, i són molts els metges, de diferents especialitats, que dins de la seva disciplina han tractat alguna varietat de càncer. No obstant ens centrarem en dos d’ells, especialistes en aquesta malaltia: Lluís Guilera Molas i Josep Malvehy Guilera.

 

El primer, Lluís Guilera Molas, va ser un prestigiós oncòleg, pioner en l’aplicació de les agulles de radi. A Torre Bellesguard, encara es conserven alguns dels seus historials mèdics i aparells clínics. Un dels objectius del Grup de Recerca de Bellesguard és, precisament, la restauració i la museïtzació dels mencionats materials.

Josep Malvehy Guilera és net del facultatiu anterior. En Josep és enguany un referent mundial en l’estudi, el diagnòstic i el tractament del melanoma i el càncer cutani (3). Es va graduar a la Universitat de Barcelona, és a dir, a la institució fundada per Martí I i Benet XIII i actualment és un dels seus professors.

 

 

Més casualitats. Hem dit que aquest mes també es celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència. Resulta que Lluís Guilera Molas va ser un dels últims estudiants de la coneguda científica Marie Curie, mare de la radioteràpia, la tècnica que va utilitzar aquest metge català a la seva clínica de Bellesguard, just després de la Segona Guerra Mundial. Una tècnica que, aleshores, va suposar una autèntica novetat. Ell l’anomenava “curieterapia” (4).

 

Començàvem dient que el càncer és una de les principals causes de mort al món. Tot i això, malgrat aquestes dades, els experts insisteixen també a dir que han millorat molt les xifres de supervivència dels pacients amb càncer. De mica en mica, anem guanyant la batalla. I en part és gràcies a tots aquests professionals que van obrint camí.

 

Notes

 

(1) “Las 10 principales causas de defunción”, Organización Mundial de la Salud, 9/12/2020. Enllaç.

Veure també: “Defunciones según la causa de muerte. Definitivos 2021 y provisional semestre 1/2022”, INC. Instituto Nacional de Estadística, 19/12/2022. Enllaç.

 

(2) “La Universitat de Barcelona: més de cinc segles d’història”, web Universitat de Barcelona. Enllaç.

Més informació: Claramunt, S.: “La cració de l’Estudi General de Medicina de Barcelona per Martí I l’Humà i el seu interes pel mòn dels estudis generals”, a V.V.A.A.: Martí I l’Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L’interregne i el Compromis de Casp, Textos medievals catalans, Barcelona, 2015, pàg. 591-619

 

(3) Per saber més, consulteu el següent enllaç de la web de la Diagnosis dermatològica: Josep Malvehy Guilera.

 

(4) Lluís Guilera Moles, “La curieteràpia en el càncer de mamella”, web revistes.iec.cat, enllaç.