Tal dia com avui: Festivitat de Sant Martí

Per: Ferran Garcés

El nom de Martí és un dels més importants en la història de Bellesguard. És el nom del rei que va construir el palau en el qual, cinc segles més tard, Antoni Gaudí s’inspirarà per edificar l’actual torre. Un nom estrany per un rei…

No el porta cap monarca de França, Portugal, Anglaterra, Bèlgica o Hongria. No el veiem tampoc en cap tsar de Rússia o emperador d’Àustria. En realitat, els únics governants que ho han triat són Papes de l’Església de Roma, encara que molt pocs. Només tres (1). En conseqüència, el rei Martí I és el primer i l’únic monarca en dur el nom de la Festivitat que celebrem l’11 de novembre, amb l’excepció del seu fill, Martí I el Jove, que va ser rei de Sicília.

Tanmateix, l’elecció de Martí sembla d’allò més apropiada pel monarca de Bellesguard… En primer lloc, perquè la seva verdadera vocació era més pròpia d’un papa que d’un monarca. A la seva època, de fet, li van posar el sobrenom del “Eclesiàstic”, perquè Martí I va ser un gran col·leccionista de relíquies i llibres religiosos, a més de restaurador d’esglésies i monestirs. Entre els seus millors amics, destaquen dues importants figures religioses que el van visitar a Bellesguard: un papa, Benet XIII, més conegut com a “Papa Luna”, i un sant, Sant Vicenç Ferrer.

En segon lloc, perquè, malgrat que el nom de Martí està relacional amb Mart, el déu de la guerra romà, la festivitat de Sant Martí al·ludeix a diferents tradicions solidàries, i Martí I, també anomenat “l’Humà”, va ser una persona de caràcter clement i afable. A Astúries, la festivitat de Sant Martí de Tours, fins i tot rep el nom de Festa dels Humanitaris. Quan comença aquesta tradició?…

Es remunta al segle IV aC. La llegenda parla d’un legionari romà nascut a l’actual Hongria que no tardaria a convertir-se al cristianisme. Va ser una nit en la qual feia molt fred. A la sortida d’una ciutat, el soldat va veure a un vagabund mig nu i tremolant. Sense dubtar-ho, va compartir amb ell la meitat de la seva capa, després de tallar-la en dos trossos amb l’espasa. L’endemà, o aquella mateixa nit, Martí va rebre la visita de Crist i es va consagrar a la vida eclesiàstica. L’any 372 fins i tot va ser escollit bisbe de Tours, ciutat francesa on va ser enterrat un 11 de novembre, origen de la seva festivitat.

Conegut per aquesta i altres bones obres, el culte a Sant Martí va ser un dels més populars durant l’edat mitjana. Prova d’això és que la paraula capella procedeix del lloc on es custodiava la relíquia de la seva capa (una “cappella” o capa curta).

D’altra banda, com la festivitat se situa al mig de les pluges de la tardor i els primers freds de l’hivern, el dia de Sant Martí era el triat per fer la matança del porc. D’aquí ve la famosa expressió: “a cada porc li arriba el seu Sant Martí”. Un tram del calendari que, com és ben sabut, acostuma a fer dies més benignes. Fenomen que, aleshores, s’explicava com un miracle. Era la recompensa de Déu a la generositat del sant i origen d’altres dues conegudes dites: l’Arc de Sant Martí i l’Estiuet de Sant Martí (2).

A Catalunya, el culte d’aquest antic legionari romà va arrelar tant que diuen que és el sant amb més capelles i parròquies. Una trentena de municipis el tenen com a patró, són molts els llocs anomenats “Sant Martí de…” i no menys important, Barcelona va ser la seu de Bellesguard, l’últim castell de l’únic monarca anomenat Martí!

Bibliografia:

1. El papa Martí I va viuré en el segle VII i va ser el darrer pontífex en ser reconegut com a màrtir. Només dos papes més completen el llistat: Martí IV i Martí V, la numeració dels quals és conseqüència d’una confusió. Durant un temps, dos papes van ser coneguts erròniament com a Martí II i Martí III. En realitat, el seu nom era Marín I i Marín II.

2. Hi ha diferents versions que expliquen la tradicional bonança de la festivitat de Sant Martí. Aquí podeu consultar dues d’elles, pròpies del folklore català: “Origen de l’estiuet de Sant Martí”, a la web de Rodamots.cat.