Tal dia com avui: naixement i mort d’un rei

El 25 de juliol de 1374 va venir al món el futur Martí I, rei de Sicília, dit el Jove, per distingir-ho del seu pare, Martí I l’Humà, rei d’Aragó. No només era el primogènit sinó l’únic fill viu del monarca quan s’instal·la al palau de Bellesguard a principis de 1409. Ara bé, no per molt temps… morirà altre 25 de juliol aquell mateix any. A la foto de capçalera podem veure la seva tomba a la catedral de Càller, Sardenya. Es tracta d’un impressionant mausoleu blanc amb les quatre barres del Senyal Reial. Anem a veure com es va produir aquesta mort, que transcorre paral·lela al final també de Martí I l’Humà a Bellesguard.

Surt el sol

L’època d’esplendor del Casal de Barcelona s’acostuma a situar entre finals del segle XIII i mitjans del segle XV, període de la seva expansió pel Mediterrani. L’actual Torre Bellesguard va ser dissenyada com un homenatge a aquell període, tant per l’aspecte neogòtic de la casa com pels símbols que componen la seva decoració. Veiem, per exemple, diferents sols que fan referència a la sortida de l’astre rei com al·legoria de la glòria obtinguda aleshores (1) Ara bé, en realitat, el domini sobre el Mediterrani va ser una situació més aviat precària, amb incessants tempestes, a causa de revoltes incessants. El mateix Martí I l’Humà, abans de coronar-se rei d’Aragó, va haver de fer front a una.

A finals de 1408, quan aquest monarca havia comprat i començava les obres del palau de Bellesguard, va esclatar una nova insurrecció a Sardenya, amb el suport dels genovesos i els francesos, els enemics tradicionals del Casal de Barcelona. Una vegada més, va ser necessari sufocar l’aixecament. Al capdavant de les tropes estava Martí el Jove, rei de Sicília, en aquell moment. Per donar suport a la seva causa, les Corts catalanes, reunides a Barcelona, van aprovar la formació d’un estol de guerra a gener de 1409. Al mateix temps, el pare escriurà al seu fill, “Rei molt car primogènit”, una carta amb consells sobre les precaucions higièniques que ha d’observar durant la seva estada a l’illa rebel (2)

L’estol va abandonar la ciutat comtal el 25 de maig, sota l’atenta mirada de Martí I l’Humà. L’endemà, el monarca es traslladava, per primera vegada, al seu nou palau de Bellesguard. Una de les primeres coses que farà des d’allí és escriure una altra carta al seu fill, anunciant-li l’enviament de “l’estol de Catalunya”, desitjant que “sia la sancta trinitat vostra continua protecció” (3)

L’enfrontament decisiu va produir-se el 30 de juny de 1409 a un lloc anomenat Sanliuri, molt a prop de Càller, la capital de Sardenya. Martí el Jove va poder alçar-se amb la victòria. Un dels capítols més emocionants del regant del seu pare va ser la recepció de la bona nova.

La cambra de rei a Bellesguard donava al mar. Un diumenge 14 de juliol, el monarca, abocat a la finestra d’aquesta cambra, va veure, primer, l’arribada al port de Barcelona d’una galera des de Sardenya i, poc després, la dels missatgers anunciant la victòria a crits mentre cavalcaven cap al palau (4)

L’endemà, el dilluns 15 de juliol, Barcelona era presa d’eufòria i s’enviaven cartes a tots els racons de la corona per informar del triomf. Centenars de campanes replicaven en senyal d’alegria i agraïment. Aquell mateix dia, però, Martí el Jove, l’estimat primogènit i únic hereu del Casal de Barcelona, va començar a sentir-se malament…

Es pon el sol

A Torre Bellesguard, podem trobar una sèrie de símbols relacionats amb la sortida del sol, que sempre s’acompanyen del seu contrari: la foscor del capvespre (1) Els primers símbols fan referència, com ja hem dit, a l’època d’esplendor del Casal de Barcelona, paral·lela a l’expansió del Mediterrani. Els segons símbols al·ludeixen al problema successori plantejat després de la mort de Martí el Jové el 25 de juliol de 1409 i la mort posterior del seu pare, el 31 de maig de 1410, sense un hereu directe legítim.

Sembla que la causa de la mort de Martí el Jove va ser unes febres produïdes per la zona de maresmes on s’havia lliurat la batalla. Ara bé, segons una llegenda italiana, la malaltia va ser conseqüència, o empitjorada, pels excessos amorosos del jove rei, captivat per una bella dama sarda, coneguda com “la bella di Sanluri (5)

Fos com fos, una vegada més, des del seu mirador de Bellesguard, Martí I va distingir altra galera en l’horitzó, però, aquest cop, la notícia que porta és la mort de l’únic fill que havia arribat a edat adulta. Ara, els missatgers no galopen muntanya amunt. En el seu lloc, qui s’apropa lentament al castell és Vicent Ferrer (encara no era sant), amic del monarca. Les campanes repliquen de nou per tota Barcelona, però en senyal de dol. El 8 d’agost arriba a Bellesguard Benet XIII, més conegut com a Papa Luna, per consolar al monarca i ajudar-lo a gestionar els greus reptes que preveuen a curt i llarg termini…

La inesperada mort del jove primogènit plantejava, sobretot, una crisi successòria. Els seus germans foren enterrats a edat infantil, i Maria de Luna, la primera esposa del monarca, parent del Papa Luna, i mare del difunt, havia deixat aquest món a 1406. Per tal que no s’extingís el casal de Barcelona, el 17 de setembre, Martí I l’Humà es va casar de nou amb Margarida de Prades al castell de Bellesguard. Va ser una boda discreta, eclipsada encara pel recent funeral del jove primogènit. De manera paral·lela, el vell monarca va intentar legitimar a Frederic de Luna, el fill bastard de Martí el Jove.

El 12 de maig de 1410, el monarca va abandonar Bellesguard i passar uns dies al convent de monges de Valldonzella, on els monarques solien descansar abans d’entrar formalment a Barcelona. Entre el dia 28 i 29 es va trobar malament de manera sobtada. Expirarà el dia 31, sense cap descendent directe ni havent aconseguit legitimar al seu net bastard (6) Amb Martí I l’Humà acabava el Casal de Barcelona. Dos anys després, durant el Compromís de Casp, la Corona d’Aragó passaria a una nova nissaga, els Trastamara.

No se sap molt bé la raó per la qual Martí I l’Humà va abandonar Bellesguard. Jacint Verdaguer, el poeta amic de Gaudí, en el seu poema “La Custodia” (7), ho atribueix a la pena provocada pel record de la mort del seu estimat fill. L’estrofa acaba mencionant Palerm, la capital de Sicília, i Catalunya. L’al·lusió a la ciutat italiana es justifica, d’una banda, perquè tant Martí I l’Humà com el seu fill, Martí el Jove, com reis de Sicília, havien residit a Palerm, i, a més a més, perquè, en els últims dies del vell monarca a Bellesguard, els ambaixadors sicilians havien estat a favor de legitimar a Frederic, el fill bastard de Martí el Jove, el rei que havia nascut i mort un 25 de juliol, dia de Sant Jaume.

Del real monestir de Valldonzella,

En la cambra més amplia i espaiosa

està malalt de febres

lo nostre rei Martí ja fa tres dies,

i no en fan pas los metges bon auguri.

Isqué de Bellesguard, lo real siti,

On era perseguit per la tristesa

Que li donà lo dia de Sant Jaume

La nova mort de son fill únic.

Marti lo de Sicília

Bé t’ha plorat ton pare,

Bé et ploraran Palerm i Catalunya!

Notes

(1) Garcés, Ferran (15/03/2019), “Els sols de Bellesguard”, blog de Bellesguard

(2) Vall i Comaposada, Josep M. (2014), Bellesguard. De la residència de Martí L’Humà a la torre de Gaudí, Duxelm, Barcelona, p. 145

(3) Ibíd, p. 146-147.

(4) Bernat Metge, conseller del monarca i el primer gran escriptor en llengua catalana, va escriure una carta descrivien la recepció de la bona nova. Gràcies a ella, sabem que, en un primer moment, no se sabia quina era exactament la notícia (vegeu frase final)

“Sapigueu que diumenge, a 14 del present mes, estant en la casa de Bellesguard i desitjant molt saber novetats de nostre molt estimat primogènit el rei de Sicília i de la seva host, de la finestra de la nostra cambra vam veure venir una galera de la part de llevant que va arribar a la platja de Barcelona. I al cap de poc estigué amb nós en Guillem Pujada, qui ens va dir que la dita galera venia de Sardenya i que portava bona nova, però que ell encara no la sabia.”

Metge, Bernat (1950), Obres completes i selecció de lletres reials per ell redactades, Editorial Selecta, Barcelona, carta del 22 de juliol de 1409. A Internet, podeu accedir a la carta en la web d’Endrets: “Lo Rei. Capità”

(5) Pisanu, Rosanna (20/12/2020), “La schiava di Sent Luri tra storia e leggenda. La bella di Sanluri, l’ultima amante di Martino il Giovane”, Accademia sarda di storia di cultura e di lingua.

(6) Ildefons Falcones, en el capítol 17 de la seva novel·la Els hereus de la terra, planteja la possibilitat de que Martí I l’Humà fos enverinat per que moris abans de que pugues legitimar al seu net bastard, tràmit que estava previst formalitzar-se l’1 de juny, és a dir, només un dia després de la mort del vell monarca.

(7) Codina i Valls, Francesc (2006), Jacint Verdaguer. Barcelona. Textos per a un llibre, Obra completa, sèrie B, volum 38, Eumo Editorial/Societat Verdaguer, Vic, p. 166