Un ambaixador italià torna a Bellesguard

Per: Ferran Garcés  

El passat dissabte, dia 18 de gener, vam tenir el plaer i l’honor de rebre al Sr. Giuseppe Buccino Grimaldi, l’ambaixador d’Itàlia a Espanya Monica Moschitti, la seva esposa. Els hi acompanyaven Chiara Curti, arquitecta i autora del llibre La Sagrada Família: Catedral de la Luz, i Galdric Santana arquitecte, Director de la Càtedra Gaudí de la UPC, Director del Grup de Recerca Bellesguard i Comissari de l’Any 2026.  

Giuseppe Buccino Grimaldi, Monica Moschitti, Chiara Curti, Ferran Garcés i Galdric Santana

Més que una visita turística típica va ser una interesantíssima conversa sobre art, història i, lògicament, l’obra de Gaudí.   

De seguida es va destacar la relació entre Itàlia i el passat de Bellesguard, a l’època de l’antic palau de Martí I l’Humà. Relació de la qual eren plenament conscients Gaudí, i el seu ajudant, Domènech Sugranyes, a l’hora de concebre l’actual torre. Un dels punts d’unió més singulars és que, a l’any 1410, el palau va rebre la visita dels ambaixadors de Sicília. Era, en conseqüència, un motiu de doble satisfacció rebre a un altre ambaixador italià sis segles més tard. A continuació, repassarem breument, la relació entre el país veí al Mediterrani.  

 Reines i soldats  

Si mirem l’arbre genealògic del Casal de Barcelona, la dinastia de Martí I l’Humà, apreciarem que, a partir de Pere el Gran, es repeteixen els noms de reines italianes, començant per Constança de Sicília, l’esposa d’aquest monarca, que va iniciar l’ocupació de l’illa de la seva muller. Seguint aquesta tendència, la mare de Martí I l’Humà va ser Elionor de Sicília, i la primera muller del seu fill, Martí el Jove, fou Blanca de Sicília.  

Aquests casaments representen els vincles creixents resultats de l’expansió pel Mediterrani de la Corona d’Aragó. Vincles que inclouen no només reines sinó tot un ventall de col·laboradors. L’exemple més conegut, segurament, és Roger de Llúria, l’almirall més famós de l’Armada Reial. Era el fill de Bella d’Amichi, dama de companyia de la reina Constança de Sicília.   

Humanistes i artistes  

A més de reines i soldats, o funcionaris públics, el pont entre Itàlia i la Corona d’Aragó també va comportar un corrent cabdal de persones de les lletres i les arts. És el moment daurat de l’Humanisme, un moviment cultural iniciat a Itàlia, i que justament al regnat de Martí I l’Humà arriba a Catalunya i els altres territoris de la Corona. Bernat Metge, el seu principal conseller durant l’estada del rei al palau de Bellesguard, fou qui millor assimilà aquest moviment. D’altra banda, alguns autors consideren que el sobrenom del rei, l’Humà, possiblement, s’explica per la seva adhesió als corrents humanistes.  

Els ambaixadors sicilians  

La roda de la fortuna va provocar que greus assumptes esclatessin durant l’estada del rei Martí I a Bellesguard. Com a resultat, destacades personalitats de l’època desfilaran pel palau. Entre elles, els ambaixadors sicilians que esmentàvem al principi.   

Pocs anys després del traspàs del monarca, va ser a Nàpols -ciutat natal de l’ambaixador Giuseppe Buccino Grimaldi-, on un destacat humanista italià, Lorenzo Valla, va consignar les possibles causes de la seva mort en un llibre que continua sent la principal referència per conèixer els últims moments de Martí I al seu palau de Bellesguard.  

Un epíleg musical  

La llista és més llarga, però li posarem fi amb un epíleg musical. Dues òperes del conegut compositor italià Giuseppe Verdi evoquen els vincles dels quals us parlem.  Ambdues estan, d’alguna manera, reflectides a la decoració del banc de ceràmica que podem veure a l’entrada de la Torre Bellesguard (Per una visió més amplia, veure: Verdi i Espanya) 

En primer lloc, I vespri siciliani (“Les vespres sicilianes”), òpera inspirada en l’època en què Pere el Gran inicia l’annexió de l’illa de la seva muller, Constança de Sicília. En el transcurs de les batalles originades per aquesta annexió, Roger de Llúria dirà allò que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània si no portava a la cua un l’escut reial amb les quatre barres.  

En segon lloc, Il Trovatore (“El trobador”), òpera ambientada en les lluites entre Jaume d’Urgell i Ferran I d’Antequera, després del Compromís de Casp, a conseqüència de la mort de Martí I l’Humà sense descendència legítima. Moment que s’ha associat a l’inici de la decadència de Catalunya, i que el banc de Bellesguard representa al·legòricament amb una imatge on veiem la silueta de Montserrat, símbol de Catalunya, amb un sol ponent ennuvolat i la data de XCCCCX, 1410, l’any que morí Martí I l’Humà. Ah, i, per cert, el principal llibretista d’aquesta òpera fou Salvatore Cammarano, un conegut poeta nascut a Nàpols, com l’ambaixador Giuseppe Buccino Grimaldi.  

En resum, molts motius perquè ens hagi fet tanta il·lusió la visita d’aquest ambaixador a una obra de Gaudí tan vinculada a la història compartida del seu país i el nostre.