Vicent Ferrer
Per Esteban Galindo.
Després del darrer personatge històric que vam presentar, el Papa Luna, només resta un per identificar als més il·lustres dels assistents a la boda del rei Martí amb Margarida de Prades que es va celebrar a Bellesguard al setembre de l’any 1409. Es tracte del dominic Vicent Ferrer, potser un dels valencians més rellevants de la seva història. Va néixer a València l’any 1350, dins d’una família benestant que li va procurar una bona formació, especialment en teologia, primer a Barcelona i després a Tolosa de Llenguadoc. Gràcies a la seva oratòria i la seva tenacitat, va desenvolupar un gran projecte. El seu propòsit era salvar el món del pecat, purificar la vida cristiana, extirpar l’heretgia i la conversió dels infidels, missió que el va portar a dedicar pràcticament tota la seva vida a la predicació per Europa.
Es destaca que ho va fer en la seva llengua, en català, i que gràcies a la seva capacitat de comunicació i el fet de fer servir un llenguatge popular i entenedor, va aconseguir un èxit rotund, possiblement un dels fenòmens de predicació més importants de la història de la cristiandat. Era tant impressionat el nombre de devots que el seguien i el fervor que despertava, que durant els seus discursos per redreçar la conducta cristiana per salvar-la del desastre final, el poble creia veure batre les ales de l’Àngel de l’Apocalipsi, com el propi Vicent es denominava a si mateix, representat d’aquesta manera en el gravats dels segles XVII i XVIII.
Tot aquest fervor popular s’ha d’entendre en un context social, polític i religiós complex, de canvi i transformació de l’Edat Mitjana cap a l’Edat Moderna, inserit en una crisi econòmica i demogràfica considerable, motivat per la pesta negra i el clima de guerres contínues dintre de l’anomenada Guerra dels Cents Anys, que va afectar pràcticament a tota Europa. Pel que fa als infidels, ell va respectar la seva condició diferent, especialment els jueus. No els exigia la conversió, però sí que els obligava a sentir els seus sermons per a convencer-los, atorgant-li la frase “no s’ha de matar als infidels amb l’espasa, sinó amb la paraula”.
La seva fama i influència el va portar a ser reclamat pel Papa Luna, qui el va designar conseller i confessor personal. De fet, Vicent Ferrer va ser un tenaç defensor de Benet XIII durant el Cisma d’Occident, fins que finalment aquest va ser declarat heretge. També els monarques li confessaven admiració, especialment el rei Martí l’Humà. En assabentar-se a inicis de l’any 1409 que es trobava a Girona, li va enviar una carta per trobar-se amb ell. A mitjans de juny d’aquest any el mestre Vicent entrava a Barcelona i aquest mateix dia l’Humà va assistir al seu sermó a Sant Andreu del Palomar. Varen ser el mestre Vicent juntament amb Pere de Torrelles, els encarregats de portar la grata notícia al rei, qui ja es trobava residint a Bellesguard, de la victòria de Martí el Jove a Sardenya, com també una mica més tard de la seva tràgica mort. A Barcelona era tal l’expectació que generaven els seus discursos que molta gent passava la nit al ras per gaudir dels millor llocs a l’endemà.
En una carta de Martí a Pere de Torrelles, datada al juliol de 1409, el rei li explica que es trobava a Bellesguard, amb el mestre Vicent Ferrer qui li aconsellava en la tria de la que havia de ser la seva nova esposa i la boda. També a partir d’una carta de Margarida, sabem que el 23 de setembre de 1409, a Bellesguard, la reina escoltava el sermó del mestre Vicent durant la missa.
El seu prestigi civil i eclesiàstic el va portar a actuar com a àrbitre en els assumptes més complicats del moment, tant al Cisma d’Occident com al Compromís de Casp, on ell va decantar la tria cap a Ferran d’Antequera.
A l’abril de 1419, moria Vicent Ferrer a la població francesa de Vannes, lloc on es trobava predicant, a l’edat de seixanta-nou anys. Només trenta-cinc anys després, un altre Papa valencià, Calixt III, el va canonitzar.
