A la recerca d\u2019una resposta, us proposem visitar el Palau de la M\u00fasica Catalana, constru\u00eft per Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner, entre 1905\u00a0 i 1908, \u00e9s a dir, al mateix temps que Gaud\u00ed acabava la\u00a0 Torre Bellesguard. Tres grups escult\u00f2rics d\u2019aquest exemplar edifici resumeixen els ideals musicals d\u2019aquella \u00e8poca. El panorama real, per\u00f2, era for\u00e7a m\u00e9s complex i requeriria un text molt m\u00e9s llarg (2)<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/1280px-Palau_de_la_Musica_Catalana_the_Catalan_Concert_Hall-1024x683.jpg\")
<\/p>\n
Comen\u00e7arem per les escultures que dominen l\u2019escenari del palau. El de la dreta, mira cap al nord d\u2019Europa i simbolitza la m\u00fasica \u201cculta\u201d. El de l\u2019esquerra, ho fa cap a casa nostra, i representa la m\u00fasica\u201dpopular\u201d. La m\u00fasica en \u00e8poca modernista va fluctuar entre aquests dos corrents.<\/p>\n
Mirant cap al nord d\u2019Europa<\/strong><\/p>\n D\u2019un extrem de l\u2019escenari del Palau de la M\u00fasica, emergeixen uns cavalls al galop, obra dels escultors D\u00eddac Massana i Pau Gargallo. \u00c9s una refer\u00e8ncia a \u201cLa cavalcada de les valqu\u00edries\u201d, una coneguda pe\u00e7a musical de Richard Wagner, el compositor rom\u00e0ntic que va dominar la cultura de Barcelona entre finals del segle XIX i principis del XX, eclipsant la tradici\u00f3 oper\u00edstica italiana anterior. Tanta va ser la seva influ\u00e8ncia que, a 1901, es va constituir l\u2019Associaci\u00f3 Wagneriana, i per entendre la seva import\u00e0ncia, com diu el music\u00f2leg Roger Alier, \u201cnom\u00e9s cal mirar les llistes de socis i adherents per trobar-hi el bo i millor de la burgesia liberal catalana.\u201d (3) Podem sentir l\u2019eco d\u2019aquesta cavalcada a Torre Bellesguard?…<\/p>\n Segons, Josep M. Vall i Comaposada, especialista a Bellesguard, \u201c\u00c9s possible que en el moment de construir Bellesguard, Gaud\u00ed fos influ\u00eft per l\u2019onada wagneriana que amarava les elits culturals barcelonines. La figura d\u2019una misteriosa muntanya sagrada i el fet que el rei Mart\u00ed posse\u00eds la rel\u00edquia del presumpte Sant Greal, lligaria Bellesguard ema el mite wagneri\u00e0 de Montsalvat\u201d, la m\u00edtica seu de la preuada rel\u00edquia a les \u00f2peres de Lohengrin i Parsifal (4)<\/p><\/blockquote>\n A sota de la cavalcada sobresurt el bust de Beethoven, l\u2019altre compositor representant d\u2019Alemanya, el pa\u00eds que esdevingu\u00e9 un model social i cultural pels modernistes (5). Era molt m\u00e9s que un gust musical, es tractava tamb\u00e9 d\u2019assolir el nivell de qualitat musical requerit per interpretar les obres d\u2019aquests compositors. En paraules de Xos\u00e9 Avi\u00f1oa, especialista en el modernisme, la renovaci\u00f3 teatral de Catalunya t\u00e9 l\u2019arrel en Wagner i la del \u201csinfonisme\u201d en Beethoven (6)<\/p>\n La inclinaci\u00f3 n\u00f2rdica va augmentar amb l\u2019inter\u00e8s per l\u2019escola francobelga, sota el mestratge de C\u00e9sar Frank i Vicent D\u2019Indy Els seus introductors a Barcelona van ser el compositor catal\u00e0 Enric Morera, qui va estudiar a Brussel\u00b7les, i el violinista belga Mathiew Crickboom, qui es va establir uns anys a Barcelona, influint significativament en el desenvolupament de la m\u00fasica de cambra. Un altre figura clau del renaixement musical de Catalu\u00f1a fou Antoni Nicolau, director de concerts memorables, tant d\u2019autors europeus com locals, i cap visible de la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica musical al davant de l\u2019Escola Municipal de M\u00fasica (7).<\/p>\n Mirant cap a casa nostra…<\/strong><\/p>\n El segon grup escult\u00f2ric \u00e9s un homenatge a Josep Anselm Clav\u00e9. Digne fill de la Renaixen\u00e7a, aquest compositor va combinar el seu talent art\u00edstic amb l\u2019activisme social i, fins i tot, la pol\u00edtica. La principal caracter\u00edstica dels cors que porten el seu nom \u00e9s que els integraven treballadors de tota condici\u00f3. Moltes vegades, en lloc d\u2019un teatre, els cors de Clav\u00e9 van actuar en carrers i plac\u00e9s, escenari de multitudin\u00e0ries trobades. Al Palau, el bust de Clav\u00e9 es complementa amb una al\u00b7legoria de Les flors de maig<\/em> (1853), la seva can\u00e7\u00f3 m\u00e9s coneguda. L\u2019escultor fou, un altre cop, Pau Gargallo.<\/p>\n Per entendre la figura de Clav\u00e9 cal recordar que, d\u2019una banda, va introduir el moviment coral a Catalunya, tal com es comen\u00e7ava a fer al nord d\u2019Europa. D\u2019altra banda, va proporcionar eines culturals a les classes obreres, al mateix temps que fomentava el moviment associatiu, m\u00e9s enll\u00e0 de l’\u00e0mbit estrictament musical. El seu exemple va ser reprodu\u00eft despr\u00e9s per un gran nombre d\u2019entitats similars arreu Catalunya i la resta d\u2019Espanya (8) Algunes d\u2019elles, per\u00f2, ho integraran cantants professionals. La m\u00e9s influent de totes fou -i encara ho \u00e9s- l\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00e0, fundat pels mateixos promotors del Palau de la M\u00fasica Catalana: els compositors Amadeu Vives i Llu\u00eds Millet, aquest \u00faltim molt bon amic de Gaud\u00ed.<\/p>\n La can\u00e7\u00f3 popular catalana<\/strong><\/p>\n Fins ara, hem vist els dos grups escult\u00f2rics a dins del Palau de la M\u00fasica Catalana. El tercer est\u00e0 empla\u00e7at a fora, en una cantonada de la fa\u00e7ana de l\u2019edifici, com si fos la proa d\u2019un vaixell. Rep el nom de \u201cLa can\u00e7\u00f3 popular\u201d. Tot i que l\u2019escultor fou Miquel Blay, el programa iconogr\u00e0fic \u00e9s obra del mateix Dom\u00e8nech Muntaner, l\u2019arquitecte de l\u2019edifici. L\u2019escultura mostra una donzella que representa la can\u00e7\u00f3, acompanyada del poble catal\u00e0, encarnat per personatges de diferents edats i oficis. \u201cDamunt del grup -en paraules del mateix Dom\u00e8nech i Muntaner- s\u2019al\u00e7\u00e0 en actitud protectora St. Jordi, patr\u00f3 de Catalunya\u201d.<\/p>\n No \u00e9s estrany que fos en aquesta \u00e8poca quan comencin a sonar can\u00e7ons tan emblem\u00e0tiques per Catalunya com Els Segadors<\/em>\u00a0 (1892) de Francesc Ali\u00f3; L\u2019Emigrant<\/em> (1894) d\u2019Amadeu Vives, amb text de Jacint Verdaguer, el poeta m\u00e9s admirat dels seus tempos, o La Santa Espina <\/em>(1908), d\u2019Enric Morera, amb text d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0, altre dels grans referents literaris del moment. Al mateix temps, teny\u00ed lloc una incansable recerca d\u2019antigues can\u00e7ons i tradicions. Resultat d\u2019ella va ser la recuperaci\u00f3 de la sardana que, en aquesta \u00e8poca, esdevingu\u00e9 un s\u00edmbol nacional.<\/p>\n No \u00e9s estrany tampoc que fos tamb\u00e9 aleshores que diferents m\u00fasics i artistes modernistes impulsessin el Teatre L\u00edric Catal\u00e0, nom que engloba una s\u00e8rie de produccions amb l\u2019objectiu de fer front al predomini de la sarsuela en castell\u00e0 en la vida quotidiana de Barcelona (2) Entre els seus principals promotors destacaren el ja mencionat Enric Morera, autor d\u2019una obra emblem\u00e0tica del modernisme, La Fada<\/em>, o el pintor i empresari teatral Llu\u00eds Graner. Mentre constru\u00efa Torre Bellesguard, Gaud\u00ed va col\u00b7laborar amb el segon per decorar la Sala Merc\u00e8, local que havia de servir d\u2019exemple \u201cd’espai d\u2019art integral\u201d<\/p>\n No \u00e9s estrany tampoc que el modernisme fos tamb\u00e9 l\u2019\u00e8poca dels primers artistes catalans de renom mundial, com Isaac Alb\u00e9niz, Enric Granados o Pau Casals, famosos per harmonitzar i internacionalitzar tant la m\u00fasica espanyola com catalana, amb una producci\u00f3 musical que segueix sent escoltada en l\u2019actualitat.<\/p>\n Notes<\/strong><\/p>\n (1)<\/strong>\u00a0 Avi\u00f1oa, Xos\u00e9 (1985), La m\u00fasica i el modernisme<\/em>, Ed. Curial, Barcelona,\u00a0pp. 360-362<\/p>\n Veure tamb\u00e9: Harrison, Charles (2000), \u201c\u00bfQu\u00e9 \u00e9s el modernisme?\u201d<\/a>, en Modernismo<\/em>, Tate Gallery Publishing, pp. 6-15.<\/p>\n (2)<\/strong>\u00a0 A tall d\u2019exemple, la sarsuela va ser durant 1898 l\u2019espectacle preferit del p\u00fablic, per\u00f2, aleshores, les obres podien ser designades amb diferents denominacions, segons la font consultada, com \u201copereta\u201d o \u201cjuguete\u201d, fet que dificulta la realitzaci\u00f3 de qualsevol resum. Veure: Lahera Aineto, Celestino (2013), \u201cLa recepci\u00f3n de la Zarzuela en la Barcelona de 1898\u201d, Revista Catalana de Musicolog\u00eda, n\u00fam. V), p. 113-133.<\/p>\n (3)<\/strong>\u00a0 Alier, Roger (2004), \u201cLa m\u00fasica en el modernisme\u201d<\/a>, web de la Enciclop\u00e8dia Catalana<\/p>\n (4)<\/strong>\u00a0 Vall i Comaposada, Josep M. (2014),\u00a0Bellesguard. De la residencia de Mart\u00ed el Humano a la torre Gaud\u00ed<\/em>, Duxelem Editorial, p. 122-123. Per ampliar el tema, recomanem el seg\u00fcent llibre escrit l’any seg\u00fcent a la mort de Gaud\u00ed. En ell, l’autor compara a l’arquitecte catal\u00e0 amb Wagner: Pujols, Frances (1927), La visi\u00f3 art\u00edstica i religiosa d’en Gaud\u00ed<\/em><\/a>, Libreria Catalonia, Barcelona.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/1-palau-mus-641x1024.jpg\"){kind=spacer}
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/2-palau-mus-781x1024.jpg\"){kind=spacer}
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/Modernisme.jpg\")
<\/p>\n