![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/Copia-de-Carnet-de-Socio-Verde-y-Negro-Club-de-Actores-con-Ilustracion-de-Oscar-13-1024x710.jpg\")
Gaud\u00ed va n\u00e9ixer el divendres 25 de juny de 1852 i el bateig se celebr\u00e0 l’endem\u00e0, amb poc temps de difer\u00e8ncia. Gijs van Hensbergen, un popular bi\u00f2graf de l\u2019arquitecte, ens explica la ra\u00f3 d\u2019aquesta inusual precipitaci\u00f3: \u201cTot i que era el cinqu\u00e8 fill, Ant\u00f2nia havia perdut pr\u00e8viament Maria, de cinc anys, i Francesc, de dos, a l’espai de tres mesos. L’embar\u00e0s havia estat dif\u00edcil. El part va ser traum\u00e0tic i, per salvar l’\u00e0nima de la criatura, se’l va endur a correcuita, amb nom\u00e9s unes hores de vida, a l’esgl\u00e9sia de Sant Pere Ap\u00f2stol (una esgl\u00e9sia de Reus)\u201d (1). Queda clar, doncs, on Gaud\u00ed va ser batejat. La pol\u00e8mica rau a saber des d\u2019on els seus pares es van endur la criatura a correcuita…<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\nDes de Reus o des de Riudoms? La fam\u00edlia residia normalment a Reus, on Gaud\u00ed va anar a l\u2019escola, per\u00f2 tamb\u00e9 tenia una finca a Riudoms anomenada \u201cMas de la Calderera\u201d. El nom fa refer\u00e8ncia a la professi\u00f3 del pare, calderer, aix\u00ed com d\u2019altres avantpassats seus, tant per part de mare com de pare (vegeu: <\/span>El ferro forjat a Bellesguard<\/span><\/i><\/a>). La finca, a m\u00e9s d\u2019un taller, acollia animals i conreus, de manera que els Gaud\u00ed hi havien de ser sovint, especialment durant la primavera i l\u2019estiu. La dist\u00e0ncia entre ambdues poblacions \u00e9s molt curta. El refranyer catal\u00e0 diu: \u201cDe Reus a Riudoms, hi ha una hora\u201d, o \u201cde Riudoms a Reus, la mateixa cosa.\u201d (2)<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Reus o Riudoms? Hi ha arguments a favor i en contra de cada poblaci\u00f3. La pol\u00e8mica dista d\u2019estar resolta, encara que la majoria de les fonts s\u2019inclinen per Reus (3). El mencionat Gijs van Hensbergen aix\u00ed ho considera (1). <\/span>En qualsevol cas, a l\u2019hora de parlar dels or\u00edgens de Gaud\u00ed, cal fer refer\u00e8ncia a altres \u00e0mbits geogr\u00e0fics m\u00e9s amplis. Josep Maria Tarragona, un altre dels bi\u00f2grafs coneguts de Gaud\u00ed, digu\u00e9: \u201cEn Gaud\u00ed nasqu\u00e9 al Baix Camp\u201d (4), la comarca de Tarragona on s\u2019ubiquen aquestes poblacions. A m\u00e9s a m\u00e9s, a Gaud\u00ed sempre li agradaba dir que perten\u00eda al\u00a0<\/span>Mediterrani (vegeu: <\/span>La llum, la llum del Mediterrani<\/span><\/i><\/a>) i, sobre tot, a Catalunya (vegeu: vinculaci\u00f3 amb Catalunya.<\/a><\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Fidelitat als or\u00edgens<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n Reus o Riudoms? El Mediterrani o Catalunya? Fos on fos, el que importa recordar \u00e9s que Gaud\u00ed sempre va conservar una estreta relaci\u00f3 amb aquests bressols. Gaireb\u00e9 tots els seus futurs col\u00b7laboradors i amics eren fills del mateix espai, f\u00edsic i simb\u00f2lic. Tres d\u2019ells, fins i tot, estan relacionats amb Torre Bellesguard: Joan Grau, el primer propietari de la finca, i Joan Rubi\u00f3 i Dom\u00e8nech Sugra\u00f1es, els dos arquitectes que intervingueren en el projecte final (vegeu:\u00a0<\/span>La connexi\u00f3 de Bellesguard amb Reus<\/span><\/i><\/a>). A m\u00e9s, deu anys despr\u00e9s de la mort de l\u2019arquitecte, un tercer element de Bellesguard es va afegir als seus or\u00edgens…<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Un arbre amb pinacle<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n A la seva edici\u00f3 del 31 de juny de 1936, el diari barcelon\u00ed\u00a0<\/span>El Mat\u00ed<\/span><\/i> va publicar un article per retre homenatge als 10 primers anys de la mort de Gaud\u00ed. El fot\u00f2graf i pintor Josep Maria Armengol i Bas va confeccionar per a l\u2019ocasi\u00f3 una il\u00b7lustraci\u00f3 que mostrava, per primera vegada, l\u2019arbre geneal\u00f2gic de l\u2019arquitecte (5). La imatge ha estat reprodu\u00efda, posteriorment, en incomptables ocasions. Ara b\u00e9, com que Torre Bellesguard \u00e9s una de les obres m\u00e9s desconegudes de Gaud\u00ed, poca gent, probablement, s\u2019ha adonat que l\u2019element arquitect\u00f2nic mostrat en ella \u00e9s el pinacle d\u2019aquesta torre. Per qu\u00e8? Quina pot ser la relaci\u00f3 dels or\u00edgens de Gaud\u00ed amb Bellesguard?<\/span><\/p>\n J.M. Armengol, arbre geneal\u00f2gic de Gaud\u00ed, publicat pel diari barcelon\u00ed\u00a0El Mat\u00ed, en la seva edici\u00f3 del 31 de juny de 1936. Fons: C\u00e0tedra Gaud\u00ed.<\/p><\/div>\n Fem primer una an\u00e0lisi superficial de la il\u00b7lustraci\u00f3. A primera vista, l\u2019arbre mostra com les arrels de la fam\u00edlia de Gaud\u00ed procedeixen de la regi\u00f3 francesa d\u2019Alv\u00e8rnia, des d’on, al segle XVII, es van endinsar cap al Baix Camp. Fem ara una recerca m\u00e9s profunda a partir d\u2019una pregunta que, generalment, ning\u00fa s\u2019ha fet: Qui era l\u2019autor d\u2019aquesta il\u00b7lustraci\u00f3?<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Igual que Gaud\u00ed, Josep Maria Armengol i Bas va ser un digne fill de la Renaixen\u00e7a, moviment cultural caracteritzat per l\u2019afany d\u2019estudiar i recuperar el passat de Catalunya. Objectiu que es va materialitzar gr\u00e0cies a institucions com el Centre Excursionista de Catalunya. Tant Gaud\u00ed com Armengol en van ser membres.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Des de l\u2019inici de l\u2019entitat, al darrer quart del segle XIX, la fotografia va ser un dels principals instruments de conservaci\u00f3 del patrimoni i de la seva difusi\u00f3. Actualment, el seu arxiu \u00e9s un dels fons fotogr\u00e0fics m\u00e9s importants del pa\u00eds, amb prop de 750.000 imatges (vegeu:\u00a0<\/span>CEC<\/span><\/i><\/a>). Entre les primeres fotos, destaquen les de Josep Maria Armengol i Bas i, en especial, dues que van ser preses durant la construcci\u00f3 de Torre Bellesguard, entre 1900 i 1909. En elles, podem veure tant la casa com les ru\u00efnes del castell de Mart\u00ed I l\u2019Hum\u00e0, encara sense restaurar.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Josep Maria Armengol i Bas. Font: Centre Excursionista de Catalunya, 1903-1909<\/p><\/div>\n Malauradament, no s\u2019ha conservat informaci\u00f3 del dia concret en qu\u00e8 aquestes fotos van ser preses. Hi era Gaud\u00ed present aleshores? Va parlar el fot\u00f2graf amb l\u2019arquitecte del projecte en cap altre lloc? Qu\u00e8 es van dir? El que s\u00ed sembla segur \u00e9s que els records d\u2019aquella experi\u00e8ncia van sobreviure tres d\u00e8cades, perqu\u00e8, a l\u2019hora de realitzar el mencionat arbre geneal\u00f2gic, Josep Maria Armengol i Bas va afegir el pinacle d\u2019aquella casa, aleshores acabada de construir.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Per qu\u00e8 va triar Armengol aquest pinacle? Gaud\u00ed va realitzar nombrosos elements semblants, amb la seva famosa creu de quatre bra\u00e7os, que simbolitza la reencarnaci\u00f3 (vegeu:\u00a0<\/a><\/span>La creu del xiprer<\/span><\/i><\/a>). \u00c9s un tret recurrent del seu estil. Qu\u00e8 fa diferent el de Bellesguard?<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Per manca de documentaci\u00f3, no podem resoldre el dubte. Ara b\u00e9, sabem que el pinacle de Bellesguard, a m\u00e9s d\u2019una creu, inclou una al\u00b7legoria hist\u00f2rica, mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019una senyera i una corona, s\u00edmbols del naixement de Catalunya a l\u2019\u00e8poca del Casal de Barcelona, la nissaga de Mart\u00ed I l\u2019Hum\u00e0. Tamb\u00e9 sabem que Gaud\u00ed, amb aquesta obra d\u2019aspecte neog\u00f2tic, volia retre un homenatge a Catalunya. Era, doncs, l’intenci\u00f3 d’Armengol recordar aquest vincle hist\u00f2ric en els or\u00edgens de l\u2019arquitecte?<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Potser mai no ho sabrem del cert. Ara b\u00e9, s\u00ed podem afirmar que, tant en la seva obra com en la seva vida, Gaud\u00ed va mantenir una fidelitat profunda a les seves arrels. Reus o Riudoms, el Baix Camp, Catalunya o el Mediterrani: tots aquests llocs formen part d\u2019un mateix paisatge vital i espiritual que va nodrir la seva creativitat. I potser, com el pinacle que corona Bellesguard, les seves arrels apunten cap al cel, per\u00f2 sempre ben ancorades a la terra que el va veure n\u00e9ixer.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Notes<\/span><\/b>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n (1)<\/strong> Van Hensbergen, Gijs (2002), <\/span>Anton\u00ed Gaudi<\/span><\/i>, Plaza & Jan\u00e9s, Barcelona p. 33\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n (2)<\/strong> An\u00f2nim (primera citaci\u00f3: 1901), \u201cDe Reus a Riudoms, hi ha una hora; de Riudoms a Reus, la mateixa cosa<\/a>\u201d. Web del <\/span>PCCD, Paremiolog\u00eda catalana comparada digital<\/span><\/i>.\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n (3)<\/strong> A favor de Reus: Buqueras Bach, Josep M. (19\/09\/2023) \u201cDefensa de Gaud\u00ed. Reus versus Riudoms<\/a>\u201d, <\/span>Diariim\u00e9s<\/span><\/i>.\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/Copia-de-Carnet-de-Socio-Verde-y-Negro-Club-de-Actores-con-Ilustracion-de-Oscar-11-1024x759.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/Copia-de-Carnet-de-Socio-Verde-y-Negro-Club-de-Actores-con-Ilustracion-de-Oscar-12-1024x452.jpg\")